SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




sábado, 18 de septiembre de 2010

FARSA.CAT




Sa catalanització de sa nostra cultura, llengua i història baleàriques a més de ser impulsada des de ses nostres institucions també rep un recolzament total des de sa Generalitat de Catalunya. Així se pot comprovar des de sa seva web institucional de sa Generalitat catalana (http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana) on mos ofereixen “tot el que cal saber sobre la cultura catalana” i mos aclareixen que “no és un portal exhaustiu, però conté allò que els comitès d’experts consultats han considerat com a conceptes bàsics i necessaris per conèixer la cultura catalana en la seva globalitat, i amb tot el rigor”. Idò aquests rigorosos experts no dubten ni un instant en equiparar Catalunya an ets inventats Països Catalans i incloure qualsevol producció artística i intel·lectual de ses Balears i de sa Comunitat Valenciana com a part de sa cultura catalana. Així trobam com totes aquestes manifestacions que formen sa nostra cultura balear (literatura, arts visuals, gastronomia, arts escèniques, llengua, història, cultura popular, ciència, cinema, pensament, música) són apropiades per sa seu imperial catalana.

A aquesta web de sa cultura des Països Catalans podem llegir en es punt referit a “L’edició a Catalunya (Països Catalans)” que “L’invent de Gutenberg es va estendre, a poc a poc, per tot el territori català. El 1477 va arribar a Tortosa, el 1479 a Lleida, a Girona ho va fer el 1483, a Tarragona, el 1483, a Valldemossa un any després”. I que ets escriptors mallorquins Ramon Llull, Baltasar Porcel, Joan Alcover, Llorenç Villalonga, Miquel Costa i Llobera també són part de sa cultura catalana. També ets experts consultats mos conten que “Els folkloristes catalans han deixat constància escrita, des del segle XIX, del ric i variat patrimoni rondallístic català. (...) A Mallorca, Antoni M. Alcover i l’arxiduc Lluís Salvador”. Respecte des pensament medieval mos diuen que “Ramon de Penyafort, Ramon Llull, Ramon Martí, Arnau de Vilanova, Ramon Sibiuda i Anselm Turmeda han esdevingut les sis figures entorn de les quals s’organitza el pensament català medieval“. En quant a s’arquitectura gòtica es mallorquí Guillem Sagrera ès “sens dubte el més gran de tots els arquitectes del gòtic català”, com no!! Així també són catalans sa Catedral, sa Llonja i es Castell de Bellver.

En es capítol de cuina catalana medieval trobam que “a la refinada cort de Nàpols del segle XV s’hi menja a la catalana, els Borja difonen productes i gustos dels Països Catalans”. A més a més, amb tot rigor es comitè d’experts consultats per sa Generalitat batia sa Corona d’Aragó sense cap problema com a nació catalana: “Correspon al moment àlgid de la nació catalana independent (coneguda legalment com a Corona d’Aragó), que senyoreja una bona part de la Mediterrània i manté relacions cordials amb els àrabs de Còrdova, el Magrib, Itàlia…” (ja s’han oblidat de sa Confederació catalano-aragonesa). I que a més a més, aquesta “nació catalana” no ho se pot convertir en estat modern en es segle XVIII, com si ho fan diverses nacions europees, ja que “resta integrada dins la corona espanyola”.

Seguint amb sa cuina ets experts consultats afirmen altre pic amb tot rigor que ses illes d’Eivissa i Formentera no són ses illes Balears, “La cuina de les Balears (Mallorca i Menorca) i les Pitiüses (Eivissa i Formentera) és alhora típicament mediterrània i s’enllaça històricament amb la cuina dels països de llengua catalana”. Ara des de sa metròpoli ja no som “Les Illes”, som ses Balears i ses Pitiüses!!

De ses ovelles mos conten que a “Catalunya n’hi ha tres races autòctones” i que a “les Balears (ara no hi ha Pitiüses) en trobem quatre: la mallorquina, la menorquina, l’eivissenca i la roja mallorquina”. També ets experts saben que en es Països Catalans i, concretament, “Als pobles de Mallorca, pels volts de Pasqua, les mestresses encara duen a coure als forns les llaunes amb peces que han preparat a casa. Panades amb carn, pèsols, peix“. I com no!! també sa sobrassada ès catalana, “als Països Catalans disposen d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) la llonganissa de Vic, la sobrassada de Mallorca i l’embotit de Requena, del País Valencià”. També ho són es vi i s’oli de ses Baleares.

També aquests erudits mos diuen que ses Teresetes (nom que a Mallorca reben els titelles) són teatre des Països Catalans i que “El teatre ha arrelat a Reus, Terrassa, Girona, Lleida, Palma o València”. Però que “A les Illes Balears, fins a la dècada dels noranta no hi ha hagut una autèntica revifalla del teatre català, representat institucionalment en el Teatre Principal de Palma, des del 1996”. De sa jota afirmen que “ha estat el ball de plaça per excel·lència de les comarques de la Catalunya Nova i s’han cantat jotes de ronda en bona part del país” i que “es troba també àmpliament difosa al País Valencià i a les Illes i és coneguda arreu de la península Ibèrica”. En quant a s’òpera hi trobam dos apartats dedicats a Mallorca i a Menorca.

Com ès natural de sa llengua hi ha moltes entrades i, també com no pot faltar, ets experts fan s’habitual mescladissa de llengua, política i nació, “Contrari al dret d’autodeterminació, l’article segon parla de la ‘indissoluble unitat de la Nació espanyola’, si bé ‘reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions’, sense especificar-les, però. La nova llei suprema espanyola també va prohibir explícitament la federació de comunitats autònomes (article 145.1), la qual cosa impedeix l’articulació d’espais jurídics entre els països catalans espanyols”. I com no, altre pic, tenim que es mallorquí més universal ès es gran impulsor de s’ús de sa llengua catalana, “El català també es va començar a usar en un altre àmbit reservat al llatí: la filosofia, gràcies especialment a la figura de Ramon Llull”.

A s’història de sa Corona Aragonesa (sa “nació catalana”) li donen sa volta per resultar que “La Catalunya Vella va viure, durant els segles XII i XIII, una etapa d’expansió política i territorial. Al nord, els sobirans catalans van guanyar la Provença. A l’oest, per via matrimonial, van obtenir el regne d’Aragó. I al sud, van conquerir als musulmans la resta de l’actual Principat, fins a arribar a l’Ebre, és a dir, la Catalunya Nova. Anys més tard, van prendre als sarraïns Mallorca i València.”. Amb aquest canvi històric tenim que “La forta resistència va fer que els catalans no poguessin entrar a la ciutat fins al 31 de desembre de 1229 i que el rei En Jaume ès batiat com a “Jaume I de Catalunya i Aragó”. També ès prou curiós com ets experts passen molt per damunt des Compromís de Casp (1412) quan es castellà Ferran d’Antequera ès elegit Rei d’Aragó (i no de Catalunya) pes compromissaris catalans, aragonesos i valencians. I no diguem que no ès inventar s’història que perdre sa Guerra de Successió (1706-1715) (per recolzar s’Arxiduc Carles com a Rei d’Espanya) sigui ni més ni manco que sa “Supressió de l’estat català”.

Des capitol de festes populars mos diuen que es Països Catalans tenim una festa nacional, “Destaca la festa dels Focs de Sant Joan, convertida en Diada Nacional dels Països Catalans i que inclou l’expansió de la Flama del Canigó arreu dels països de parla catalana”, quina inventiva!! Des museus mos diuen que “A Mallorca, destaca per la singularitat el Museu de Sant Antoni i el Dimoni de Sa Pobla, centrat en els aspectes locals d’aquesta festa tan arrelada arreu dels Països Catalans”, ja mos han pres el Dimoni!!

Dets espais naturals protegits en es Països Catalans mos diuen que entre d’altres hi ha: “les serres de Tramuntana i de Llevant a Mallorca” i “les albuferes i albuferetes (València, es Grau, Mallorca)”. Des “Jardins botànics als Països Catalans” mos xerren des ”jardins botànics de Barcelona, València i Sóller”.

Si a tota aquesta prosa emesa des de Barcelona li afegim sa pressió des pancatalanisme que patim a ses Balears, que ha conseguit que ses institucions que representen ses Balears (Govern, Parlament, Consells i Ajuntament) emprin es domini punt.cat a internet, estam davant una de ses farses mes importants de sa nostra història. Com podem consentir que s’agafi tot es nostro bagatge cultural i històric i que sa Generalitat de Catalunya se l’apropiï d’aquesta manera? Qui ès aquest comitè d’experts tant rigorós que batia sa Corona d’Aragó com nació catalana, i que barata s’història per reconèixer s’existència d’uns inventats Països Catalans? Ès clar que ses nostres institucions no hi tenen res a dir, ja que des de Govern, Consells i Ajuntaments s’actua cap a sa catalanització de ses Balears, hi són d’acord. I es qui votam cada quatre anys an es nostros polítics que deim? Hi som d’acord?



domingo, 12 de septiembre de 2010

ES DOTZE DE SETEMBRE

Avui, dia dotze de setembre, tots es mallorquins commemoram es jurament de ses franqueses i privilegis des nostro Regne p'en Jaume II de Mallorca.

Tres mesos després de sa caiguda de Medina Mayurika, es nou regne cristià des monarca aragonès Jaume I ès dotat amb una organització administrativa, un ordenament legal i un règim jurídic propis amb sa Carta de Franqueses de primer de març de 1230. S’organització político-administrativa prossegueix amb sa col·locació des fonaments des regne:

- creació des Bisbat de Mallorca només dependent del Papa (1236)
- circulació exclusiva a sa moneda comuna amb so nou regne valencià, sa divisa anomenada valencie maioricarum (1247)
- atorgament des Regiment de Franqueses de 1249: se dóna an ets habitants des nou municipi de Mallorca sa possibilitat d’una representació davant el Rei, amb sa creació de sa Juraria, que ostenta es govern municipal de tota s’illa
- jurament del l’Infant Jaume com hereu des Regne de Mallorca (1256)
- eliminació de s’indissolubilitat de sa Corona d’Aragó (1257)
- concessió d’un distintiu propi a s’Universitat de Mallorca, s’escut de sa Ciutat (1269).


A sa mort del Rei En Jaume. l’Infant jura ses franqueses i privilegis dia 12 de setembre de 1276, convertint-se amb en Jaume II de Mallorca. Amb s’herència rebuda d’un regne autònom i independent d’Aragó en Jaume prossegueix sa tasca d’ordenació i estructuració des Regne baleàric:

- adquisició de dominis senyorials a magnats occitans, catalans i ordes militars
- reforma territorial tant a Palma com a sa Part Forana amb ses Ordinacions del 1300.
- tancament des sistema monetari mallorquí a sa moneda pròpia de Mallorca (1301)
- firma de tractats de comerç amb Sicília (1305), Génova (1305 i 1317) i Castella (1310)
- establiment de mesures proteccionistes, com sa lleuda (1303)
- creació de consolats mallorquins a ports estrangers.

S’herència rebuda del Rei de Mallorca ès qüestionada des d’un principi pes seu germà Pere III d’Aragó. L’any 1279 en Jaume de Mallorca se veu obligat a infeudar sa Corona de Mallorca an es seu germà, i posteriorment ha de veure com el nou Rei d’Aragó Alfons li arravata es regne insular l’any 1285, per recuperar-ho l’any 1300. Es successius reis mallorquins Sanxo i Jaume III patiran sa mateixa pressió des des continent fin que el 1343 en Pere IV ocupa Mallorca per reincorporar-la definitivament a sa Corona d’Aragó. Amb so retorn an es si de sa Corona aragonesa Mallorca s’hi incorpora com a Regne autònom i independent amb unes institucions i estructures politico-administratives pròpies que perduraran fins an es segle XVIII. S’únic vincle comú amb sos territoris històrics aragonesos (Aragó, València i Catalunya) ès el Rei no hi ha cap parlament comú ni se troba supeditat a cap altre territori.


Amb aquestes retxes vull fer sa meva pròpia celebració d'aquests fets que marquen es naixement d'una Corona de Mallorca independent de s'aragonesa, i també recordar an es nostros representants polítics que se deixin de catalanitzar sa nostra història i cultura mallorquines. Que llevin d'una vegada es domini foraster des punt.cat!!!!


viernes, 3 de septiembre de 2010

MALLORCA, EN RAMON LLULL I AMERICA

Maldament es pancatalanisme que patim a ses Balears (supressió des mallorquí, menorquí i evissenc, ús des domini punt.cat...) i així com sa constant pressió de s'imperalisme català des de Barcelona, hem de recordar que sa figura mallorquina més universal que ha donat sa nostra estimada terra ès en Ramon Llull. I que maldament es pancatalanisme empri es seu nom per sa seva infecta causa separatista d'Espanya i annexionsta cap a Balears, també hem de recordar i sabre que sa missió des Doctor Il.luminat era expandir es cristianisme i convertir ets infels. Aquesta herència lul.linana ès sa que va permetre que a Amèrica del Sud encara hi existesquin indigenes i mestissos gràcies a s'assimiliació de sa doctrina des doctor mallorquí pels Reis Catòlics. I tot això des de Mallorca....


Sa relació de Mallorca amb l’Atlàntic ve del segle XIII quan es navegants mallorquins s’anticipen setanta-cinc anys a sa ruta portuguesa per Àfrica Occidental. An es segle XIV es mariners mallorquins també arriben a ses Illes Canàries (1342) i a Riu d’Or (1346). Des de Mallorca surten es primers missioners per evangelitzar ets indígenes canaris seguint sa doctrina lul·liana. A la vegada amb autorització de Roma aquests mallorquins funden es Bisbat de Telde el 1351. S’expansionisme illenc per l’Atlàntic ès promogut pes monarca mallorquí Jaume III i després de sa seva mort p’en Pere I de Mallorca. Emperò sa projecció atlàntica mallorquina se trunca quan ascendeix an es tron aragonès en Joan I, desapareixent fins i tot es Bisbat de Telde el 1393, i deixant es protagonisme a castellans i portuguesos. Durant es regnat dels Reis Catòlics Castella incorpora definitivament ses Illes Canàries a sa seva Corona, coincidint amb s’empresa des descobriment.

Amèrica ès descoberta el 1492 p’en “Cristòfor Colom”, i no “Colón” ni “Columbo”, afirma en Roman Pinya. Sa denominació Colom ès “la que a ciencia cierta quiso a darse a conocer el Almirante del Mar Océano, o sea la que figura en su carta a Luís Santangel (escrivà del Rei Ferran) —la primera descripción del descubrimiento del Nuevo Mundo— impresa en Barcelona en 1493”. S’existència d’un continent més enllà de l’Atlàntic ja existia a s’intuïció del Doctor Il·luminat, en Ramon Llull. En Bartomeu Escandell mos tradueix ses frases del 1287 de s’obra lul·liana “Quaestiones per Artem Demostrativem solubilis” on afirma que “La parte opuesta de Poniente estriba en otro continente que no vemos ni conocemos desde acá”. D’aquí s’afirmació d’en Roman Pinya relacionant en Colom amb en Llull, “no en balde afirmará Alain Milhou, que el Descubridor conoció y se embebió de las obras de Ramón Llull”. Com també manté sa possible utilització de mapes de s’Escola Cartogràfica Mallorquina pes descobridor, cosa que si se troba documentada que va fer n’Americo Vespucci. Es qui dona nom an el Nou Món posseeix es mapa des jueu mallorquí Gabriel Valseca datat a Mallorca el 1439 pes qui paga 80 ducats d'or.

Sa relació d’en Ramon Llull amb Amèrica no ho ès únicament pes fet d’entreveure sa seva existència dos-cents anys abans sinó que s’aplicació de seva doctrina ès sa que permet, tal com afirma en José Mª Sevilla, que a diferència de sa Nordamèrica no espanyola s’inmensa majoria de ses poblacions indígenes des territoris conquistats per sa Monarquia Hispànica siguin respectades i cristianitzades. Aquest important i transcendental fet se deu a s’assimilació de sa doctrina lul·liana per part dels Reis Catòlics i es Cardenal Cisneros que no accepten s’eliminació ni s’esclavitud de sa població amerindia. Així ho expressa la Reina Isabel en es seu testament: “pongan mucha diligençia, e non consientan nin den lugar que los yndios, vezinos e moradores de las dichas Yndias e Tierra Firme, ganadas e por ganar, reçiban agrauio alguno en sus personas ni bienes, mas manden que sean bien e justamente tratados”.