Ets actuals governants de ses nostres institucions autonòmiques i també de molts d’ajuntaments baleàrics estan donant a conèixer es nom de sa nostra terra balear a internet amb s’ús de pàgines web com www.palma.cat, www.inca.cat, www.felanitx.cat, www.bunyola.cat, www.mallorca.cat, www.uib.cat, www.paralamentib.cat o www.illesbalears.cat. Uns ho fan per convicció, mentres que altres ho fan per ignorància o per conveniència política. Com en altres ocasions sa manipulació catalanista és evident. Es domini punt.cat, tal com se pot llegir a sa plana web www.domini.cat, és “un domini genèric com el .com o el .org, però adreçat específicament a la comunitat lingüística i cultural catalana a Internet”. Però sa realitat política, històrica, lingüística i cultural és que ni Mallorca, ni es conjunt de ses Balears, formam part, ni de sa comunitat lingüística catalana, i ni molt manco, de sa comunitat cultural catalana, ni a Internet, ni a fora d’ella.
Segons s’article primer de sa Declaració Universal des drets lingüístics de s’UNESCO de 1996, una comunitat lingüística és tota societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat s’autoidentifica com a poble, i que ha desenrotlat una llengua comú com a mitjà de comunicació natural i de cohesió cultural entre es seus membres. Moltes vegades s’iguala es fet de xerrar sa mateixa llengua a compartir una mateixa cultura, però no és així, cultura és més que llengua. Cultura és sa suma de totes ses actituds i comportaments apresos que deriven en un sistema socio-cultural. A s’hora de xerrar de llengua tampoc se te present sa varietat lingüística, que en es nostro cas és més que evident, amb s’existència des tres grans territoris de sa llengua catalana: Catalunya, València i Balears. Sa voluntat uniformitzadora de sa normalització de sa llengua que encara patim, amb s’eliminació de ses característiques pròpies de sa llengua baleàrica, com és s’ús de s’article salat a ses quatre illes, en lloc des seu estudi, protecció i potenciació, ara se trasllada a crear un única comunitat cultural catalana. Si no tenim ses mateixes tradicions mos les imposaran. Tristament, ja fa més de deu anys que es castellers catalans ençaten ses festes de Sant Sebastià.
De sa definició de comunitat lingüística se desprèn que una societat assentada en un territori concret ho és quan s’autoidentifica com a poble i empra una mateixa llengua o també varietat de llengua. A ses Balears tenim clarament definit es nostro espai territorial amb ses illes que formen s’arxipèlag, fet que determina sa societat balear com una unitat demogràfica. També mos identificam com a poble des de fa segles i, precisament, secularment mos hem volgut diferenciar des poble català degut a ses seves ànsies annexionistes. I també empram una mateixa varietat lingüística, es baleàric, i tenim ses nostres pròpies produccions intel·lectuals i artístiques que nodreixen sa nostra cultura balear.
Dins es nostro espai territorial, multitud de factors hi han interactuat durant molts de segles definint ets aspectes socials i culturals des baleàrics. Concretament, es fonaments socials i polítics que conformen sa nostra actual societat són posats a partir de sa conquista d’en Jaume I l’any 1229. A partir de sa data de sa conquista jaumina sa comunitat insular pren progressivament una consciència pròpia de poble autònom i independent, primer en es si de sa Corona Aragonesa i llavors amb sa Monarquia d’Espanya. Aquesta diferenciació pren força durant tota s’Edat Mitja després de sa desaparició de sa dinastia mallorquina: refús des Privilegi de Sant Feliu de Guíxols de 1365 del Rei Pere I (que pretén incorporar Mallorca a Catalunya), actitud reivindicativa an es Compromís de Casp de 1412 (protesta de s’ambaixador mallorquí Berenguer de Tagamanent davant es Parlament català que Mallorca no és Catalunya), proclamació des Privilegi de Gaeta de 1439 del Rei Alfons el Magnànim (Mallorca no forma part de Catalunya), lluita des mallorquins devora el Rei Joan II contra Catalunya (motiu pel qual es jurats mallorquins documenten l’any 1481 s’odi català contra Mallorca). Durant s’Edat Moderna sa lluita contra s’annexionisme català va desapareixent per donar pas a sa realitat des centralisme castellà. Però, novament, a principi des regnat de l’Emperador Carles sa realitat de ser de mallorquí i s’identificació com a tal en es si de sa Corona d’Espanya torna ser reivindicada. Dia 8 de juny de 1517 a sa Cort Reial de Gant s’ambaixador mallorquí Joan Crespí afirma que “los conquistadors del regne som stats nosaltres mateixos qui romangueren en aquell”, oblidant-se d’aquesta manera des conquistadors i pobladors catalans i occitans que forgen es regne cristià de Mallorca.
Durant més de vuit segles es mallorquins hem demostrat que volem ser mallorquins i per això sa llengua duita pes conquistadors i pobladors catalans i occitans des segle XIII l’hem feta nostra, sa nostra llengua mallorquina. Així ho podem llegir de sa mà des primer historiador des fets des nostros compatriotes mallorquins. L’any 1593 en Joan Binimelis finalitza sa primera "Història del regne de Mallorca” encarregada pes Jurats, afirmant d’ella que “està escrita y duplicada de ma mia, una en lengua castellana, y la altra, que es lo original, ab nostre lengua mallorquina”. També hi trobam referències a sa llengua balear a s’enunciat d’un “Formularium testamenti Baleari lingua” que forma part d’un tractat notarial del 1725. Tant es fet d’anomenar sa llengua amb so nom de sa terra com afirmar que es conquistadors de Mallorca som es mateixos mallorquins, significa que 200 anys més tard de sa conquista aragonesa s’ha superat totalment s’empresa de 1229, així com ets intentes annexionistes catalans posteriors.
Sa llengua de ses Balears, segons s’article quart des nostro Estatut d’Autonomia, és sa llengua catalana. Però dins s’àmbit de sa llengua existeixen tres grans territoris com són Catalunya, València i Balears, cadascun amb sa seva pròpia varietat lingüística. Es fet diferenciador que dona cos a sa llengua baleàrica, conseqüència de s’evolució durant casi set segles, no se va tenir en compte a s’hora de posar en marxa sa campanya de normalització lingüística, realitzant-se amb un esperit uniformitzador, estandaritzador i esvaïdor. Precisament aquesta acció catalanitzadora la va preveure cent anys enrera mossèn Antoni Mª Alcover. Es canonge manacorí, gran defensor de sa riquesa i sa varietat dialectal de sa llengua, davant sa centralització de sa llengua estàndar en torn des dialecte barceloní i, conscient, també, de s’importància de respectar es nom secular de sa llengua en es tres grans territoris, va prendre una important decisió, que encara mos permet xerrar de llengua baleàrica. Va batiar es seu magnífic diccionari de sa llengua catalana com a Diccionari Català-Valencià-Balear, respectant, d’aquesta manera ses sensibilitats balear i valenciana, “serà de la llengua que parlen a Catalunya, les Balears, lo Regne de València, que és una sola llengua; però que, com a València i a les Balears hi ha tanta prevenció contra lo català no vull que me rebutgin l’obra en tenir-la feta dient que ells no parlen català sinó valencià o balear”. Sa realitat des segle XXI és que aquesta prevenció valenciana i balear encara existeix pes qui no han abraçat es lucratiu flux monetari subvencionador pancatalanista.
S’ús institucional des domini punt.cat forma part de s’estratègia pancatalanista. És una eina més com ho són sa normalització lingüística i sa catalanització històrica i cultural que patim baleàrics, valencians i, també aragonesos. Aquesta campanya uniformitzadora remunta sa nació catalana an es Comte de Barcelona Wilfred el Pilós, barata es nom de Corona d’Aragó per Confederació catalano-aragonesa, parla de conquista catalana de Mallorca, de regne català de Mallorca, i a més, transforma es creadors mallorquins i ses seves creacions en autors i realitzacions catalanes. Com exemples escandalosos tenim s’Atlas de 1375 des jueu mallorquí Cresqués Abraham, que és conegut arreu com a Atlas Català. I com no, en Ramon Llull que és mal conegut com a filòsof català nascut a Mallorca.
Si ja va ser un error oficialitzar es nom de sa llengua de Balears com a llengua catalana, n’és un altre permetre s’ús institucional des domini punt.cat per donar a conèixer ses Balears a Internet, ja que ets habitants de ses Balears no formam part de cap comunitat lingüística i cultural catalana.
