SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




viernes, 28 de junio de 2019

2.- QUAN NO SABEN QUE SA BANDERA DE MALLORCA NO ES SA QUADRIBARRADA...

Es nostros fundamentalistes catalans creuen tenir molt clar que sa bandera de Mallorca ès sa quadribarrada. Però no ès així. Quan afirmen això cauen en dos errors de base: desconeixen es colors de sa Casa de Mallorca i confonen es colores del Rei amb sos des Regne. 

Es colors de sa Casa de Mallorca no són es mateixos que es de sa Casa d’Aragó. Es colors de sa dinastia illenca són una brisura des pals aragonesos, ès a dir, que contenen un petit canvi per poder distingir-los dets aragonesos. Així ès com a sa mort del Rei En Jaume es seu fill Pere conserva es quatre pals aragonesos mentres que en Jaume II de Mallorca suprimeix un pal para deixar es colors de sa Casa de Mallorca en tres pals de gules damunt fons groc (i que encara podem contemplar en es saló des trono des Castell de Bellver). Uns colors que posteriorment en Jaume III, mallorquinisa encara més, travessant-los amb una franja blava. Aquests colors són es del Rei i no ès des Regne.




Es colors des Regne de Mallorca són atorgats pels Reis. Un colors que tenen, como ès natural, es seu origen en ses quatre barres de sa Casa d’Aragó. El 1269 en Jaume I atorga a sa capital des Regne un escut compost per “una part sia lo senyal nostre en laltre par lo senyal del Castel nostre de la Almudayna de Malorques”. I posteriorment el 1312 el Rei Sanxo atorga sa bandera de Mallorca inspirant-se en s’escut de Palma, i que se composa de “nostru regale bastonum” (tres pals de gules damunt fons groc) i de “castri albi positi in livido” (castell blanc damunt fons blau).

Un exemple clar de sa separació des colors des Regne i del Rei el tenim en es Mapamundi d’en Cresques Abraham (1375). A sa representació des Regne de Mallorca podem observar com Mallorca està coberta pes pals aragonesos, mentres que a sa capital mallorquina hi ha clavada una insígnia amb sos colors des Regne (es pals, es castell i la mar blava).


Després de sa desaparició de sa Casa de Mallorca es mallorquins reafirmen sa seva identitat respecte de Catalunya, hi ho fan emprant es colors de sa terra. En representació des Regne segueixen emprant s’escut i sa bandera atorgats pels Reis i a més fan seus es pals amb banda blava d’en Jaume III. Així es com dos-cents anys més tard en es funeral de l’Emperador Carles (Brussel.les, 1558), desfilen es colors d’en Jaume III en representació de Regne de Mallorca i no cap bandera quadribarrada. Avui en dia aquests colors encara són vius, són s’escut des nostro Govern Balear.


viernes, 21 de junio de 2019

1.- QUAN DESJECTEN SA TRIPLEMENT MILENARIA DENOMINACIÓ DE BALEARS...

Es nostros catalanistes no se cansen de deixar a un costat es triplement milenari nom de Balears per abraçar un nom foraster com ès Catalunya, demostrant un total despreci de sa nostra història i cultura. No saben que es nom de Balears se remunta en es primer mileni a.C. quan es cartaginesos i es grecs batien ses dues illes majors, Mallorca i Menorca, com a Balears i Gimnèsies, respectivament, unes denominacions que fan referencia an ets habitants de ses dues illes majors, es foners. 

Durant sa seva expansió marítima es cartaginesos s’estableixen a Pitiüsa on hi funden Ebusus el 654 a.C. per arribar també fins a ses costes de Mallorca i Menorca on són rebuts a pedradres pes "ba' lé yaroh", que signifca “mestres en llançament”, ès a dir, es foners, d’aquí es nom de Balears. En canvi es grecs batien Mallorca i Menorca com Gimnèsies, degut s’escàs equip militar que duen es mallorquins. De ses dues denominacions sa que se consolida ès sa donada pes cartaginesos, ja que aquests són es qui mantenen durant segles sa disputa amb Roma per la Mediterrània, i ès es nom que aprenen es romans per denominar- es foners illencs.

Històricament sa denominació Balears la trobam a lo llarg des segles. A mitjans segle VII n’Isidor de Sevilla escriu: “Ebosus insula Hispaniae (...) Baleares insulae Hispaniae (...) et Gymnasides maior et minor, unde et eas vulgus Maioricam et Minoricam”. En es segle XI en es “Liber Maiolichinus de gestis pisanorum illustribus” d’en Llorenç de Verona, que relata sa creuada pisana contra es sarraïns mallorquins, se citen en diferents formes: Balea (Mallorca), Balea Minor (Menorca) i Balearis. En es “De Gestis Regum Anglorum” (1124) d’en William de Malmesbury, on s’exhorta a favor de sa creuada contra es sarraïns, s’inclouen com a terres antigament cristianes i ara subjectes an es sarraïns Hispània i Balears: “Hispania et Balearibus insulis subjugatis”. En es preparatius de sa conquista de Mallorca de 1229 tot s’arxipèlag se denomina Balears: “insulis Maioricarum scilicet Minoricarum atque Evice et in omnibus aliis Balearibus insulis”. Com també des de Roma quan s’exhorta sa seva cristianisació: “ad insulas Mayoricas, Minoricas, Evizam et alias insulas, quae vocantur generaliter Balearas, ad expugnandas inde barbaras naciones”.



Després de sa constitució des Regne cristià de Mallorca sa denominació Balears cau pràcticament en desús en favor de Regne de Mallorques, llevat de comptades excepcions. A 1382 en es context de ses bandositats urbanes mallorquines, es partidaris des sistema de franquesa fixen devora sa Volta Pintada un text d’oposició an es nou sistema d’insaculació, que diu: “Fle, misera, geme, vita sortem, Balearis: Mistrum adest, chaos inseviet, fies et tuis exul”.  A s’opuscle publicat l’any 1542 amb motiu de s’estada de l’Emperador Carles a Mallorca un any abans amb motiu de s’infructuosa presa d’Alger en Carles ès anomenat “Caesar, Baleare supinum”.

A final des segle XIV es cronista Joan Binimelis, seguint sa pauta renaixentista, eixampla sa seva historia des Regne de Mallorca fins arriba a s’Edat Antiga, d’on recupera sa milenària denominació de Balears. En un judici del 1606 se documenta sa Reial Audiència com sa “Regia Audientia Regni Balearium”. Sa posterior història des Regne de Mallorques des cronista Joan Dameto (1633) ja ho es de tot es Regne Baleàric: “Historia General del Reyno Balearico”. Un segle més tard, a un tractat notarial del 1725, trobam referències, fins i tot, a sa nostra denostada llengo balear: “Formularium testamenti Baleari lingua”.

Durant sa Guerra d’Independència (1808 – 1814) es Regne Baleàric encunya ses darreres monedes on se titula en Ferran com a Rei de les Espanyes i de les Balears, “hisp. et balearium rex”. A partir de sa “Consitución Política de la Monarquia Española” de 1812 sa denominació de Regne de Mallorca despareix per donar pas a “las Islas Baleares”, a sa “Provincia de las Islas Baleares”, o simplement “Baleares”, fins arribar a s’actual denominació de “Comunitat Autònoma de les Illes Balears”, que conserva sa milenaria denominació de sa nostra terra.

miércoles, 5 de junio de 2019

EN DAVID GLASGOW FARRAGUT



Es catalanisme s’ha apropiat indegudament, com ja ha fet amb en Ramon Llull, en Cresques Abraham o en Guillem Sagrera, de sa figura d’en David Glasgow Farragut, fill il.lustre de Ciutadella i primer Almirant de s’armada d’Estats Units d’Amèrica. Es catalanisme, ver via de sa Farragut Fund, ha robat i catalanistat sa vida i es fets des’Almirant   Farragut   per   usar-lo   com   a   estandard   de   sa   promoció   de   sa   cultura catalana a EEUU.

Però sa realitat es que en David Glasgow Farragut va néixer a Tennessee l’any 1801 i  era   net   des  mallorquí   Antoni   Ferragut  i  fill  des   militar   menorquí   Jordi  Ferragut Mesquida qui va emigrar a EEUU on se va unir a sa causa revolucionaria contra Gran Bretanya. Acabada sa Guerra d’Independència el 1783 va emigrar a Tenesse. En David Glasgow Farragut va ingressar a s'armada a s’edat  de 10 anys com a guardamarina. Durant es seus primers 40 anys de sa seva fulgurant carrera naval va participar en diversos conflictes bèl.lics contra Gran Bretanya i Mèxic on va guanyar diversos ascensos fins arribar a Comodor l’any 1860. Amb s’esclat de sa guerra civil nordamericana en Farragut se va convertir en heroi nacional. 

 El   1861   va   organisar   es   bloqueig   des   ports   sudistes   per   evitar   es proveïments an ets Estats Confederats d'Amèrica així com s’exportació de cotó. El 1862 va conquistar Nova Orleans (centre neuràlgic des comerç i exportació de cotó).I el 1864 va conquistar sa badia de Mobile, principal arsenal sudista, que va deixar sa guerra pràcticament decidida.  Pes seus merits de guerra va ser anomenat amb so nou càrrec recent creat de Vice-Almirant. I dos anys més tard es Congrés americà li va concerdir s’honor des nou càrrec d’Alrmirant, no atorgat a cap altre oficial fins aquell moment.

S’heroi nacional Farragut se va embarcar amb una petita flota en un nova missió apartir de  l’any  1867, com a ambaixador americà per diversos països europeus. Va visitar França, Russia, Dinamarca, Turquia, Grècia i Espanya on a més de sopar amb la   Reina   Isabel   II   va  visitar s’illa   de  Menorca   on   va  ser   rebut  per  ses  autoritats insulars amb gran goig de sa població. Així ès com es 27 de desembre de 1867 va ser anomenat fill il.lustre de Ciutadella.

En   Farragut   va   morir   dia   14   d’agost   de   1870   a   New   Hampshire.   Per   sa  seva dedicació   a   sa   pàtria   ocupa   un   lloc   destecat   a   s’historia   d'EEUU,   devora   en George Washington, n’Abraham Lincoln i n’Ulysses S. Grant.