ES PP SEGUEIX COM SEMPRE: NO ÈS DE FIAR

Es programa des PP diu així:

"CANDIDATS AL CANVI" AQUESTS SÓN ELS CANVIS QUE PROPOSEM.

A quin canvi se refereix en Bauzà?

No serà es canvi necessari per abolir s'estàndar català i començar a fer feina per sa llengua baleàrica!!

Com podem comprovar ni s'article emprat ès es baleàric (ELS CANVIS / ES CANVIS) ni sa primera persona des present ès sa correcte (PROPOSEM / PROPOSAM).

http://www.canviadors.org/joseramonbauza.php?lng=ct

Si mos vol fer creure que canviarà sa política lingüística per protegir i pontenciar ses modalitats baleàriques començan molt malament.

Com sempre, en questions de llengua es PP no es de fiar!!!!

OS DE PRESSEC.CAT

S’actual situació d’agressió constant i permanent que pateixen sa llengua i sa cultura baleàriques ha arribat a un punt tan escandalós que ofèn sa tradició i s’història de sa nostra terra. Es pancatalanisme militant dur anys inventant-se una nova història de ses Illes Balears a sa seva conveniència per justificar s’integració en uns inexistents països catalans. Es darrer exemple que patim ès es domini catalanista punt.cat (www.palma.cat, www.mallorca.cat, www.uib.cat, www.illesbalears.cat) adoptat traïdorament per diverses institucions de ses nostres illes.

Aquesta manipulació cultural i històrica que sofrim dia a dia es ciutadans de ses Balears comença amb so nostro Estatut d’Autonomia de 1983 des des moment que en ell se diu que sa llengua pròpia de ses Balears ès sa llengua catalana. Aquesta simple afirmació va ser sa primera passa per s’integració de sa nostra terra en ets inventats i inexistents països catalans. Molta gent, creient que era necessari preservar s’unitat de sa llengua no ho va veure amb aquesta perspectiva, i aquí ès on hem arribat, a sa catalanització de sa nostra llengua, història, cultura i societat.

Com ès preceptiu en s’aplicació de qualsevol estàndar, s’imposició des model lingüístic barceloní rep un total finançament i recolzament institucional. Se va començar amb sa marginació absoluta de ses formes lingüístiques pròpies de ses Illes Balears i sa seva substitució per ses de s’estàndar català. Un estàndar que s’ensenya a ses escoles i que no representa sa nostra llengua baleàrica. Es problemes que trobam es pares a l’hora d’explicar-ho an es nostros fills fa que no mos quedi altre remei que tractar sa llengua catalana com una llengua estrangera. Tenim com exemple es llibre de tercer de primària “Coneixement del medi” (Illes Balears) de s’editorial Anaya on s’afirma que es nucli de sa Terra ès com un “os de préssec” en lloc d’un “pinyol de melicotò”. Qué li puc dir an es meu fill? Idò res més que aixó: “apren’t-ho així com diu es llibre que sinó te suspendran”. També tenim com exemple sa forma verbal catalana de sa primera persona des present d’indicatiu “jo soc”, que s’ensenya a ses escoles però que no s’empra a sa llengua baleàrica, en lloc, de sa forma genuïnament balear “jo som”.

Com hem pogut comprovar durant aquests trenta anys s’estandarització no ès únicament lingüística. Sa finalitat d’un estàndar va més enllà de sa llengua. Es model estàndar que mos han imposat ès total. Cerca assolir sa catalanització completa de sa nostra història, societat, cultura i llengua, i lamentablement amb sos doblers que rep ho està conseguint. Té un recolzament absolut de tots es governs que hem tengut (de dretes i d’esquerres) i també, com no, des de sa Generalitat de Catalunya.

Així ès com a la vegada que se dona s’immersió lingüística i s’erradica sa llengua baleàrica de sa vida pública i de s’ensenyança, es pancatalanisme també treballa perquè es colors oficials de ses Illes Balears (blau, groc i vermell) siguin substituïts pes colors catalans (groc i vermell). Així ho podem comprovar a totes ses manifestacions que se fan en nom de sa suposada llengua i cultura de ses Balears. Es qui diuen que tant estimen nostra terra se passetgen pes carrers des nostros pobles i ciutats clamant en favor d’una llengua estrangera, sa catalana, i amb un colors que no representen en res ses Balears, certament estan desubicats. Però sa trista realitat es que ès colors catalans s’han imposat en es nostros carrers, a ses fires de tots es nostros pobles i a ses banderoles de rètols i caixers automàtics.

A s’erradicació de sa llengua i es colors baleàrics se li han d’afegir ets excessos catalanistes com es citat domini punt.cat i que uns castellers ençatin ses festes de Sant Sebastià de Palma com si fossin una tradició coneguda i estimada ja pes nostros padrins i repadrins. Un altre exemple de sa catalanització de sa nostra terra són es mitjans de comunicació, i concretament sa TV pública IB3 que pagam tots ets habitants de Balears amb sos nostros imposts. IB3 mos ofereix sa seva programació pròpia en estàndar barceloní i ses pel·lícules i es dibuixos que veuen es nostros infants són doblats a Catalunya també en aquest estàndar barceloní, tirant altre pic ses formes pròpies de ses Balears en es poal des fems. Com podem haver arribat a aquesta situació? Com podem haver estat tan cegos i ingenus de pensar que afirmar que sa llengua de ses Balears no tendria aquests nefastes conseqüències?

Idò sa grandesa d’aquests inexistents i inventats països catalans ja la podem gaudir a sa web institucional de sa Generalitat de Catalunya (http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana) on un grup de “rigorosos experts” no dubten ni un instant en incloure qualsevol producció artística i intel·lectual de ses Balears i de sa Comunitat Valenciana com a part de sa cultura catalana: “no és un portal exhaustiu, però conté allò que els comitès d’experts consultats han considerat com a conceptes bàsics i necessaris per conèixer la cultura catalana en la seva globalitat, i amb tot el rigor”. Així trobam com ses manifestacions que conformen sa nostra cultura baleàrica (literatura, arts visuals, gastronomia, arts escèniques, llengua, història, tradicions populars, ciència, cinema, pensament, música) també són catalanes: la Seu, es Castell de Bellver i sa Llonja són joies des gòtica català, sa sobrassada ès catalana, en Ramon Llull i el Rei en Jaume són catalans....

Sortint des nostro àmbit insular comparem sa situació de ses Illes Balears amb sa des països ibero-americans. Hem de recordar que moltes vegades a s’etern debat mallorquí vs. català s’usa es símil de mexicà/espanyol i mallorquí/català, també ho farem, i a un nivell superior. Recordem que sa majoria d’estats ibero-americans assoleixen s’independència d’Espanya a principi des segle XIX. Des de sa seva conquista aquestes terres varen romandre a sa Corona de Castella i llavors a sa d’Espanya durant devers tres segles, essent també Espanya. Ses relacions culturals i lingüístiques d’aquests països de parla espanyola com Mèxic, Argentina, Xile, Veneçuela... amb Espanya se caracteritzen per sa fluïdesa i es respecte mutu. En cap moment des de ses institucions espanyoles, ni mexicanes, ni xilenes se’ls ha ocurrit crear un domini punt.esp per imposar-ho a tota sa comunitat hispano-parlant. En canvi a ses Balears sa situació és molt distinta en tots ets aspectes. A ses Balears se mos ha imposat es domini punt.cat, fa trenta anys que seguim amb sa disputa de no acceptar sa denominació de llengua catalana, i sobre tot, es Regne de Mallorca mai ha format part des Principat de Catalunya. Des de sa constitució des nou regne cristià dins la mar amb sa Carta de Franqueses de dia primer de març de 1230 ja han passat casi vuit segles.

Es precís sortir d’aquesta artificial òrbita catalana i aplicar es sentit comú a sa nostra realitat cultural, social, lingüística i tradició històrica baleàriques. Ses nostres institucions públiques han de realitzar sa funció per la qual varen se creades: estar an es servici dets habitants de ses Illes Balears, representar-mos i deixar-se de catalanisme. Per això se fa necessari començar pes principi i subsanar s’error de s’Estatut de 1983, que se repeteix an es del 2007, respecte des nom de sa llengua de ses Balears. Sa primera passa es afirmar que “sa llengua pròpia de ses Illes Balears ès sa llengua baleàrica, denominant-se a cada illa segons sa seva secular tradició històrica com a mallorquí, menorquí i eivissenc”. Des d’aquesta base s’ha de crear un model estàndar balear autònom que normativitzi sa llengua baleàrica i on hi convisquin es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc. Sa feina no es gaire complicada ni complexa, i a més a més, hem d’aprofitar es nostros doblers tudats pes catalanisme. Com que ses gramàtiques són pràcticament ses mateixes basta agafar es model estàndar barceloní, llevar ses formes forasteres i balearitzar-ho amb ses nostres pròpies formes sintàctiques, lèxiques i verbals. S’estàndar balear s’haurà d’aplicar amb totes ses conseqüències i arribar a tots ets espais i nivells on se mos ha imposat s’estàndar català barceloní, i substituir-ho: a s’administració pública, a s’ensenyança, an es mitjans de comunicació... Complementàriament s’ha de potenciar s’ús des colors de ses Balears i sobre tot s’ha de deixar d’emprar es domini punt.cat per ses nostres institucions. En resum, deixar de fer catalanisme i posar-se a fer balearisme. Només d’aquesta manera qualque dia podrem llegir un llibre de text en llengua baleàrica que expliqui que “es nucli de sa Terra ès com un pinyol de melicotò”.

SA FESTA MALLORQUINA DE S'ESTENDARD

Des de fa més de 700 anys es mallorquins commemoram amb sa festa de s’Estendard sa reincorporació de Mallorca a sa civilització europea i cristiana. Cada 31 de desembre se celebra sa derrota sarraïna de 1229 i s’entrada del Rei En Jaume a sa ciutat de Palma. Aquest fet cabdal de sa nostra història suposa s’inici de sa nova etapa en la qual el Rei Conquistador i es successius monarques de sa dinastia privativa mallorquina col·loquen es fonaments de s’identitat política, social, econòmica i cultural de sa pàtria mallorquina.

Hem de tenir present que sa senyera que s’Ajuntament de Palma penja pes carrers de Ciutat representa s’insígnia del Rei d’Aragó i no sa bandera des Principat de Catalunya. I que amb aquesta data no se celebra ni s’incorporació de Mallorca an es món català, ni a sa nació catalana, ni tampoc a sa cultura catalana, ni com tampoc an ets inventats i imposats països catalans.

Sa conquista de Mallorca que se celebra ès una passa més de sa reconquista cristiana duita a terme pes monarques aragonesos. Aquest procés de recuperació territorial és recolzat des d’un principi des de Roma amb sa proclamació de sa primera creuada cristiana a territori europeu l’any 1064 pel Papa Alexandre II. D’aquesta manera sa recuperació de ses terres cristianes no ès una tasca just d’Aragó, sinó que a sa reconquista hi participen també gents procedents des diversos territoris hispànics, gascons i occitans. També sa conquista de Mallorca de 1229 se considera una creuada cristiana contra es sarraïns. Ès el Papa Gregori IX qui demana an es nobles occitans que ajudin en Jaume I a s’empresa de sa conquista, concedint-los ses mateixes indulgències des creuats de Terra Santa. Així ès com ses tropes comandades pel Rei Jaume I que entren a Medina Mayurika estan compostes, majoritàriament, per gent de tots es territoris de sa Corona (Aragó, Catalunya, Montpeller i Provença), i també per nobles occitans i gascons i per cavallers i aventurers dets altres regnes hispànics de Castella, Navarra i Portugal.

S’Estendard que aquest dia desfila pes carrers de Palma representa sa senyera dels Reis d’Aragó tal com mos ho recorda es cronista Ramon Muntaner: "tots anys lo jorn de Sant Silvestre e de Sancta Coloma, en que fo presa Mallorques per lo dit senyor rey, se fa professó en la Ciutat ab la senyera del dit senyor rey”. A partir d’aquests colors reials cada regne de sa Corona d’Aragó va creant ses seves pròpies insígnies. Així ho fan l’any 1312 es representants de Mallorca que obtenen del Rei Sanxo sa bandera des regne. Posteriorment es mateix Rei Jaume III de Mallorca també mallorquinitza es colors de sa Casa de Mallorca que fins an es seu regnat han estat es mateixos que ets aragonesos. Es greu enfrontament entre en Jaume i es seu cunyat Pere IV d’Aragó li fan diferenciar es dos blasons travessant es colors germans amb una franja blava. Aquests colors mallorquinitzats, que representen es regne l’any 1558 a Anvers en es funeral l’Emperador Carles, actualment són es colors des Govern de ses Illes Balears.

En resum, i en paraules des poeta pollencí Miquel Costa i Llobera, sa festa de s’Estendard significa «la fundació de la Pàtria mallorquina juntament amb la implantació de la Creu»”.

WWW.ILLESBALEARS.CAT

Aquí tenim es president de sa Comunitat Autònoma de ses Illes Balears, don Frances Antich, amb un bon rètol que diu http://www.illesbalears.cat/.

De que anam?

A qui representa?

A noltros, es baleàrics? NO!!!

Mès tost, representa es pancatalanisme que patim a ses Balears?

Que en pensau amics?

ARTICLE BALEÀRIC O SALAT

Davant es fet que a ses escoles de ses Illes Balears se deixa a un costat s'ensenyança des nostro article definit, aquí expòs un petit resum de sa seva construcció per aquells illencs que el vulguin emprar. Així podran gaudir de sa seva complexitat i bellesa a l'hora d'escriure i deixar a un costat aquest estàndar barceloní importat des continent.


Sa característica principal de sa llengua baleàrica respecte de ses seves germanes de continent es s’article definit. A totes ses Balears llevat de sa localitat mallorquina de Pollença s’empra s’article salat a diferència des lalat o alveolar des continent.

Sa seva construcció ès aquesta:

- masculí singular:
o davant consonant: es (es cotxo, es llibre)
o davant vocal: s’ (s’ase, s’animal)
o darrera sa preposició “amb” i davant consonant: so (amb so cotxo) [no se dona a tots ets endrets de ses Balears]

- masculí plural:
o davant consonant: es (es cotxos, es llibres)
o davant vocal: ets (ets ases, ets animals) [a Eivissa s’empra “es”]
o darrera sa preposició “amb”: sos (amb sos cotxos, amb sos amics) [no se dona a tots ets endrets de ses Balears]

- femení singular:
o davant consonant: sa (sa cuina, sa casa)
o davant vocal: s’ (s’ànima, s’àguila)

- femení plural:
o davant consonant: ses (ses cuines, ses cases)
o davant vocal: ses (ses ànimes, ses àguiles)

Ses contraccions amb ses preposicions de i per són aquestes:

- masculí singular:
o de: des cotxo, des llibre
o per: pes cotxo, pes llibre

- masculí plural:
o de: des cotxos, des llibres
o per: pes cotxos, pes llibres

Amb sa preposició an no hi ha contracció:

- masculí singular: an es cotxo
- masculí plural: an es cotxos

S’article lalat també s’usa a ses Balears, encara que només en casos molt concrets, com són certes paraules i en locucions adverbials:

- davant es nom de ses hores: la una, les quatre, les onze
- davant noms referits a coses o éssers únics: el món, la Mare de Déu, el bisbe, el dimoni, l’amo, el cel, la mar, l’infern, el Bon Jesús, la mort, la vila, la Sala (s’ajuntament), l’Església (s’institució)
- ses expressions adverbials fets: a la fresca, a les bones, posar fil a l’agulla, estar a les fosques, anar vestit a l’ampla...

FARSA.CAT

Sa catalanització de sa nostra cultura, llengua i història baleàriques a més de ser impulsada des de ses nostres institucions també rep un recolzament total des de sa Generalitat de Catalunya. Així se pot comprovar des de sa seva web institucional de sa Generalitat catalana (http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana) on mos ofereixen “tot el que cal saber sobre la cultura catalana” i mos aclareixen que “no és un portal exhaustiu, però conté allò que els comitès d’experts consultats han considerat com a conceptes bàsics i necessaris per conèixer la cultura catalana en la seva globalitat, i amb tot el rigor”. Idò aquests rigorosos experts no dubten ni un instant en equiparar Catalunya an ets inventats Països Catalans i incloure qualsevol producció artística i intel·lectual de ses Balears i de sa Comunitat Valenciana com a part de sa cultura catalana. Així trobam com totes aquestes manifestacions que formen sa nostra cultura balear (literatura, arts visuals, gastronomia, arts escèniques, llengua, història, cultura popular, ciència, cinema, pensament, música) són apropiades per sa seu imperial catalana.

A aquesta web de sa cultura des Països Catalans podem llegir en es punt referit a “L’edició a Catalunya (Països Catalans)” que “L’invent de Gutenberg es va estendre, a poc a poc, per tot el territori català. El 1477 va arribar a Tortosa, el 1479 a Lleida, a Girona ho va fer el 1483, a Tarragona, el 1483, a Valldemossa un any després”. I que ets escriptors mallorquins Ramon Llull, Baltasar Porcel, Joan Alcover, Llorenç Villalonga, Miquel Costa i Llobera també són part de sa cultura catalana. També ets experts consultats mos conten que “Els folkloristes catalans han deixat constància escrita, des del segle XIX, del ric i variat patrimoni rondallístic català. (...) A Mallorca, Antoni M. Alcover i l’arxiduc Lluís Salvador”. Respecte des pensament medieval mos diuen que “Ramon de Penyafort, Ramon Llull, Ramon Martí, Arnau de Vilanova, Ramon Sibiuda i Anselm Turmeda han esdevingut les sis figures entorn de les quals s’organitza el pensament català medieval“. En quant a s’arquitectura gòtica es mallorquí Guillem Sagrera ès “sens dubte el més gran de tots els arquitectes del gòtic català”, com no!! Així també són catalans sa Catedral, sa Llonja i es Castell de Bellver.

En es capítol de cuina catalana medieval trobam que “a la refinada cort de Nàpols del segle XV s’hi menja a la catalana, els Borja difonen productes i gustos dels Països Catalans”. A més a més, amb tot rigor es comitè d’experts consultats per sa Generalitat batia sa Corona d’Aragó sense cap problema com a nació catalana: “Correspon al moment àlgid de la nació catalana independent (coneguda legalment com a Corona d’Aragó), que senyoreja una bona part de la Mediterrània i manté relacions cordials amb els àrabs de Còrdova, el Magrib, Itàlia…” (ja s’han oblidat de sa Confederació catalano-aragonesa). I que a més a més, aquesta “nació catalana” no ho se pot convertir en estat modern en es segle XVIII, com si ho fan diverses nacions europees, ja que “resta integrada dins la corona espanyola”.

Seguint amb sa cuina ets experts consultats afirmen altre pic amb tot rigor que ses illes d’Eivissa i Formentera no són ses illes Balears, “La cuina de les Balears (Mallorca i Menorca) i les Pitiüses (Eivissa i Formentera) és alhora típicament mediterrània i s’enllaça històricament amb la cuina dels països de llengua catalana”. Ara des de sa metròpoli ja no som “Les Illes”, som ses Balears i ses Pitiüses!!

De ses ovelles mos conten que a “Catalunya n’hi ha tres races autòctones” i que a “les Balears (ara no hi ha Pitiüses) en trobem quatre: la mallorquina, la menorquina, l’eivissenca i la roja mallorquina”. També ets experts saben que en es Països Catalans i, concretament, “Als pobles de Mallorca, pels volts de Pasqua, les mestresses encara duen a coure als forns les llaunes amb peces que han preparat a casa. Panades amb carn, pèsols, peix“. I com no!! també sa sobrassada ès catalana, “als Països Catalans disposen d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) la llonganissa de Vic, la sobrassada de Mallorca i l’embotit de Requena, del País Valencià”. També ho són es vi i s’oli de ses Baleares.

També aquests erudits mos diuen que ses Teresetes (nom que a Mallorca reben els titelles) són teatre des Països Catalans i que “El teatre ha arrelat a Reus, Terrassa, Girona, Lleida, Palma o València”. Però que “A les Illes Balears, fins a la dècada dels noranta no hi ha hagut una autèntica revifalla del teatre català, representat institucionalment en el Teatre Principal de Palma, des del 1996”. De sa jota afirmen que “ha estat el ball de plaça per excel·lència de les comarques de la Catalunya Nova i s’han cantat jotes de ronda en bona part del país” i que “es troba també àmpliament difosa al País Valencià i a les Illes i és coneguda arreu de la península Ibèrica”. En quant a s’òpera hi trobam dos apartats dedicats a Mallorca i a Menorca.

Com ès natural de sa llengua hi ha moltes entrades i, també com no pot faltar, ets experts fan s’habitual mescladissa de llengua, política i nació, “Contrari al dret d’autodeterminació, l’article segon parla de la ‘indissoluble unitat de la Nació espanyola’, si bé ‘reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions’, sense especificar-les, però. La nova llei suprema espanyola també va prohibir explícitament la federació de comunitats autònomes (article 145.1), la qual cosa impedeix l’articulació d’espais jurídics entre els països catalans espanyols”. I com no, altre pic, tenim que es mallorquí més universal ès es gran impulsor de s’ús de sa llengua catalana, “El català també es va començar a usar en un altre àmbit reservat al llatí: la filosofia, gràcies especialment a la figura de Ramon Llull”.

A s’història de sa Corona Aragonesa (sa “nació catalana”) li donen sa volta per resultar que “La Catalunya Vella va viure, durant els segles XII i XIII, una etapa d’expansió política i territorial. Al nord, els sobirans catalans van guanyar la Provença. A l’oest, per via matrimonial, van obtenir el regne d’Aragó. I al sud, van conquerir als musulmans la resta de l’actual Principat, fins a arribar a l’Ebre, és a dir, la Catalunya Nova. Anys més tard, van prendre als sarraïns Mallorca i València.”. Amb aquest canvi històric tenim que “La forta resistència va fer que els catalans no poguessin entrar a la ciutat fins al 31 de desembre de 1229” i que el rei En Jaume ès batiat com a “Jaume I de Catalunya i Aragó”. També ès prou curiós com ets experts passen molt per damunt des Compromís de Casp (1412) quan es castellà Ferran d’Antequera ès elegit Rei d’Aragó (i no de Catalunya) pes compromissaris catalans, aragonesos i valencians. I no diguem que no ès inventar s’història que perdre sa Guerra de Successió (1706-1715) (per recolzar s’Arxiduc Carles com a Rei d’Espanya) sigui ni més ni manco que sa “Supressió de l’estat català”.

Des capitol de festes populars mos diuen que es Països Catalans tenim una festa nacional, “Destaca la festa dels Focs de Sant Joan, convertida en Diada Nacional dels Països Catalans i que inclou l’expansió de la Flama del Canigó arreu dels països de parla catalana”, quina inventiva!! Des museus mos diuen que “A Mallorca, destaca per la singularitat el Museu de Sant Antoni i el Dimoni de Sa Pobla, centrat en els aspectes locals d’aquesta festa tan arrelada arreu dels Països Catalans”, ja mos han pres el Dimoni!!

Dets espais naturals protegits en es Països Catalans mos diuen que entre d’altres hi ha: “les serres de Tramuntana i de Llevant a Mallorca” i “les albuferes i albuferetes (València, es Grau, Mallorca)”. Des “Jardins botànics als Països Catalans” mos xerren des ”jardins botànics de Barcelona, València i Sóller”.

Si a tota aquesta prosa emesa des de Barcelona li afegim sa pressió des pancatalanisme que patim a ses Balears, que ha conseguit que ses institucions que representen ses Balears (Govern, Parlament, Consells i Ajuntament) emprin es domini punt.cat a internet, estam davant una de ses farses mes importants de sa nostra història. Com podem consentir que s’agafi tot es nostro bagatge cultural i històric i que sa Generalitat de Catalunya se l’apropiï d’aquesta manera? Qui ès aquest comitè d’experts tant rigorós que batia sa Corona d’Aragó com nació catalana, i que barata s’història per reconèixer s’existència d’uns inventats Països Catalans? Ès clar que ses nostres institucions no hi tenen res a dir, ja que des de Govern, Consells i Ajuntaments s’actua cap a sa catalanització de ses Balears, hi són d’acord. I es qui votam cada quatre anys an es nostros polítics que deim? Hi som d’acord?

ES DOTZE DE SETEMBRE

Avui, dia dotze de setembre, tots es mallorquins commemoram es jurament de ses franqueses i privilegis des nostro Regne p'en Jaume II de Mallorca.

Tres mesos després de sa caiguda de Medina Mayurika, es nou regne cristià des monarca aragonès Jaume I ès dotat amb una organització administrativa, un ordenament legal i un règim jurídic propis amb sa Carta de Franqueses de primer de març de 1230. S’organització político-administrativa prossegueix amb sa col·locació des fonaments des regne:

- creació des Bisbat de Mallorca només dependent del Papa (1236)
- circulació exclusiva a sa moneda comuna amb so nou regne valencià, sa divisa anomenada valencie maioricarum (1247)
- atorgament des Regiment de Franqueses de 1249: se dóna an ets habitants des nou municipi de Mallorca sa possibilitat d’una representació davant el Rei, amb sa creació de sa Juraria, que ostenta es govern municipal de tota s’illa
- jurament del l’Infant Jaume com hereu des Regne de Mallorca (1256)
- eliminació de s’indissolubilitat de sa Corona d’Aragó (1257)
- concessió d’un distintiu propi a s’Universitat de Mallorca, s’escut de sa Ciutat (1269).

A sa mort del Rei En Jaume. l’Infant jura ses franqueses i privilegis dia 12 de setembre de 1276, convertint-se amb en Jaume II de Mallorca. Amb s’herència rebuda d’un regne autònom i independent d’Aragó en Jaume prossegueix sa tasca d’ordenació i estructuració des Regne baleàric:

- adquisició de dominis senyorials a magnats occitans, catalans i ordes militars
- reforma territorial tant a Palma com a sa Part Forana amb ses Ordinacions del 1300.
- tancament des sistema monetari mallorquí a sa moneda pròpia de Mallorca (1301)
- firma de tractats de comerç amb Sicília (1305), Génova (1305 i 1317) i Castella (1310)
- establiment de mesures proteccionistes, com sa lleuda (1303)
- creació de consolats mallorquins a ports estrangers.

S’herència rebuda del Rei de Mallorca ès qüestionada des d’un principi pes seu germà Pere III d’Aragó. L’any 1279 en Jaume de Mallorca se veu obligat a infeudar sa Corona de Mallorca an es seu germà, i posteriorment ha de veure com el nou Rei d’Aragó Alfons li arravata es regne insular l’any 1285, per recuperar-ho l’any 1300. Es successius reis mallorquins Sanxo i Jaume III patiran sa mateixa pressió des des continent fin que el 1343 en Pere IV ocupa Mallorca per reincorporar-la definitivament a sa Corona d’Aragó. Amb so retorn an es si de sa Corona aragonesa Mallorca s’hi incorpora com a Regne autònom i independent amb unes institucions i estructures politico-administratives pròpies que perduraran fins an es segle XVIII. S’únic vincle comú amb sos territoris històrics aragonesos (Aragó, València i Catalunya) ès el Rei no hi ha cap parlament comú ni se troba supeditat a cap altre territori.

Amb aquestes retxes vull fer sa meva pròpia celebració d'aquests fets que marquen es naixement d'una Corona de Mallorca independent de s'aragonesa, i també recordar an es nostros representants polítics que se deixin de catalanitzar sa nostra història i cultura mallorquines. Que llevin d'una vegada es domini foraster des punt.cat!!!!