SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


Es meu darrer llibre "SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" el podeu adquirir a:

- es trasts de SOCIEDAD CIVICA BALEAR
- es trasts des GAB
- sa llibreria SAN PABLO (carrer st Miquel, 66)
- amazon.es

Versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.




jueves, 29 de octubre de 2009

SA LLENGUA BALEÀRICA


Quan se xerra de sa llengua de ses Balears es primer punt a deixar clar és que ses llengües parlades a Catalunya, València, l'Alguer, es Rosselló i Balears, són sa mateixa, totes provenen d’un mateix tronc comú. D’acord amb aquesta afirmació, a principis des segle XX va quedar establit que es nom d’aquesta llengua comuna és es de llengua catalana, i no es de llengua llemosina, maldament fos emprat durant segles per escriptors catalans, valencians i mallorquins.

A pesar de que sabem que sa llengua mallorquina es sa mateixa que sa llengua catalana, encara en es segle XXI com en es segles precedents XIX i XX, se segueix amb s’eterna disputa damunt quin és es nom correcta de sa llengua autòctona de Balears, i concretament de Mallorca:

  • El texto generalemente es latino, á veces catalán o mallorquín que es lo mismo, original ó traducido de aquél al nativo idioma, y en ambas versiones se hallan muchas escrituras”. Privilegios y franquicias de Mallorca. José María Quadrado. Palma de Mallorca. 1894.
  • Català o mallorquí?” El parlar de Mallorca. Francesc de Borja Moll. Palma de Mallorca. 1978.
  • 6. Mallorquí i català” Escriptura i oralitat a Mallorca. Joan Veny. Palma de Mallorca. 2003.

Es nom tècnic de sa llengua de Balears és es de llengua catalana tal com ho afirmen es filòlegs i lingüistes. Emperò s’ha de tenir present que a Mallorca s’adjectiu emprat tradicionalment pes mallorquins per anomenar sa llengua és es de mallorquí, a Menorca es de menorquí, i a Eivissa es d’eivissenc. S’explicació d’aquesta aparent contradicció se troba en sa barreja que se fa de dos conceptes molt lligats, com són es de llengua i dialecte. Sa lingüística moderna, deixant a un costat s’antiga accepció de dialecte com a infra-llengua, afirma que qualsevol llengua no és ni més ni manco que sa suma de diversos dialectes. Una llengua és un sistema de signes orals d’evolució històrica ben caracteritzada, en relació a un altre sistema que té característiques essencialment diferenciadores, per exemple es castellà i es català. Mentre que un dialecte és un sistema de signes orals que se distingeix només accidentalment d’un altre sistema, formant tots dos part de sa mateixa llengua, per exemple es baleàric i es català central. Es principals dialectes que formen sa llengua catalana s’extenen per ses terres de Catalunya, es Rosselló, València, Balears i sa ciutat de l’Alguer a Sardenya, i són es català central, es català nord-occidental, es rossellonès, es valencià, es baleàric i s’alguerès, que a la vegada estan formats per subdialectes.

Per circumstàncies històriques a ses terres valencianes i balears, tradicionalment a sa llengua catalana se l’anomena amb so nom de sa terra, es a dir, valencià, mallorquí, menorquí o eivissenc, sense que això vulgui dir que són llengües distintes. De fet mossèn Alcover com gran amant i defensor de sa llengua catalana, s’estimava més que cadascú li digués com volgués abans que se deixàs d’emprar:

  • “El català, el mallorquí, el rossellonès i el valencià són un sol idioma. Qui no sap que això que en diuen català, rossellonès, mallorquí, menorquí, eivissenc, valencià, tortosí, pallarès, alacantí, no són més que modalitats diferents d’un mateix idioma, que el podeu anomenar com vulgueu mentre no faceu la toixarudesa de negar-li l’existència, que després de tot, la tendrà, tant si la negau com si la hi regoneixeu?” 1909.
  • “No’s tracta més que d’esser fels a la nostra tradició, cadascú a la seua; els balears a la balear, els valencians a la valenciana, els catalans de les diferentes comarques a la llur respectiva.” 1910.
  • “No, no’ls-se demanam que catalanetjin, axó es, que copiin el català de Barcelona. No, no han de catalanejar; han de valencianetjar.” 1910.
  • “¿Que no li voleu dir Català? No li digueu, però no negueu la realitat històrica ni la realitat lingüística, que proclamen de la manera més llampant y contundent que la llengua que’es parla a n’el Principat, a n’el Rosselló, Vallespir, Coflent y Capcir, Balears, Alguer de Sardenya y regions valencianes es la matexa llengua ab sis modalitats diferents, axò es, el valencià, el balear, l’alguerès, el català occidental, el català oriental y’l català de França”. Jocs Florals de lo Rat Penat. 1918.

Fins i tot es mateix Alcover, quan parla de ses Rondalles Mallorquines s’estima més utilitzar s’adjectiu mallorquí per denominar sa llengua de Mallorca:

  • “A-les-hores me pos a escriure en mallorquí la prosa y les poesies de tema casolà, comensant a publicar coses així damunt diferents periòdics”. Com he fet mon aplech de Rondayes Mallorquines. 1930.
  • “Els nins mateixos ab les rondalles han après de correguda de llegir en mallorquí sense que negú los ne mostràs”. Com he fet mon aplech de Rondayes Mallorquines. 1930.
  • “No les havia d’escriure en castellà popular ni literari, sinó en mallorquí rònech.” Com he fet mon aplech de Rondayes Mallorquines. 1930.

N'Alcover coneixedor de primera mà que sa gramàtica i es diccionari normatius de sa llengua catalana havien de centralitzar-se des de Barcelona, deixant a un costat ets altres dialectes catalans, va decidir baratar es nom des seu gran diccionari que en un principi havia de ser Diccionari de la Llengua Catalana, pes de Diccionari Català-Valencià-Balear. Aquest canvi des nom des Diccionari no vol dir que es nom de sa llengua hagi de ser és de llengua catalana-valenciana-balear, sinó que, tot lo contrari, s’únic genèric nom vàlid és es de llengua catalana. Es canvi de nom realitzat fa cent anys se deu a sa sensibilitat demostrada per mossèn Alcover an es mateix problema que avui en dia encara existeix a València i a Balears per anomenar sa llengua:


  • "perquè deien que ells no eren catalans, sinó valencians. Per això he resolt que mon Diccionari no se diga just Català, sinó Català-Valencià-Balear. Tal volta actualment hi ha més substància lingüística catalana a Catalunya que en el Reine de València i a les Balears? Què hi ha d’haver! N’hi ha molta més en el Reine de València i a les Balears que no a Catalunya! N’hi ha molta més, just a Mallorca, que no en tot Catalunya! Per això,… mon Diccionari s’ha de dir Català-Valencià-Balear. “ 1919.
  • “Serà de la llengua que parlen a Catalunya, les Balears, lo Regne de València, que és una sola llengua; però que, com a València i a les Balears hi ha tanta prevenció contra lo català no vull que me rebutgin l’obra en tenir-la feta dient que ells no parlen català sinó valencià o balear, per això lo Diccionari s’ha de dir Català-Valencià-Balear d’una sola i única llengua; això sí, amb modalitats diferents, igualment genuïnes i autèntiques i igualment catalanes de rel.” 1920.
  • “An el nostre Diccionari des de l’any 1919 li deim Català-Valencià-Balear per denotar que ha d’esser de la llengua nostra tal com la parlam catalans, valencians i balears, tal com brolla a Catalunya espanyola i Catalunya francesa, en el Regne de València, a les Illes Balears i a la ciutat d’Alguer de Sardenya. Mai hem dit ni direm Llengua Catalana-Valencia-Balear, perquè es tracta d’una sola i mateixa llengua, això si, amb diferentes i múltiples modalitats, totes les quals volem que se respectin, i mai per mai permetrem ni consentirem sacrificar i sotmetre a una d’elles totes les altres, com volen fer i fan el instituters.” 1924.
  • “No hem volgut exposar-mos a que lo nom del Diccionari fos obgecte d’aversió de part de la gran majoria del públich valencià i balear, ni que pogués induir qualcú a una mala interpretació de la manera com volem presentar els elements lexicals y literaris de la nostra llengua. Anomenant lo Diccionari Català-Valencià-Balear, satisfeym igualitàriament els fills de totes tres comarques, respectam los drets de tots y expressam millor lo que realment ha d’esser aquesta obra.” Introducció del Diccionari Català-Valencià-Balear. 1926.

Damunt es nom de sa llengua se poden omplir moltes planes. Però una cosa tenen molt clara es qui apliquen s’estandarització a Balears, s’únic nom vàlid per sa llengua nacional, és es de llengua catalana. Pes catalanisme militant, es fet de dir-li mallorquina, menorquina, eivissenca o baleàrica ataca un des principals principis de sa llengua estàndard, sa uniformitat, ja que s'unitat de sa llengua és sa passa necesària per arribar a un estadi superior, s'unió política des països catalans (sic). Només així se pot explicar sa caparrudesa de no admetre es nom secular de mallorquí, menorquí o evissienc, i de no admetre ses formes verbals, es lèxic i sa gramàtica propies de Balears. Deixant a un costat sa política pes catalanistes i, coneixedors de sa unitat lingüística i d’acord amb es pensament de Mossèn Alcover podem afirmar que es nom de sa nostra llengua és llengua baleàrica.

martes, 20 de octubre de 2009

FINS ON ARRIBARA ES TEMPORAL CATALANITZADOR DE MALLORCA?


Primer va ser baratar es nom secular de sa nostra llengua mallorquina pes de llengua catalana. Llavors ha estat s'ús sistemàtic de sa bandera quatribarrada dels Reis d'Aragó en lloc d'emprar es colors propis de Mallorca. I ara ja tenim que ses nostres institucions deixen d'emprar es domini punt.es pes domini punt.cat. I tot això amb sos nostros doblers. Que passa amb sa nostra memòria històrica?

Amb s'excusa que es domini.cat es per aquells territoris que comparteixen sa mateixa cultura catalana (sic) mos estan ficat en es països catalans (sic). Se mos ha oblidat que llevat dets intents assimiladors a Catalunya del Rei Pere de l'any 1365 (fa més de 600 anys) Mallorca ha estat sempre un ens (regne, província, comunitat autònoma) independent en es si de sa Monarquia Aragonesa i llavors s'Espanyola? Que pensarien es nostros avantpassats mallorquins de s'herència de deixam an es nostros fills, una herència catalanitzada.

Durant aquests més de 600 anys que van des Privilegi de Sant Feliu de Guixols ses relacions de Mallorca amb Catalunya han estat molt poques. Ben al contrari, hem de recordar que en dues ocasions es regne insular ha romàs devora el Rei, com la resta de territoris aragonesos, per lluitar contra ets insurrectes catalans (sa guerra de 1462-1472 i sa guerra de 1640-1652).

Quina tropa de polítics catalanistes que mos governen. Uns per convicció, son catalans i mos volen fer a tots catalans, i altres perque simplement s'enfoten, tant els es una cosa que s'altra. Passen de sa nostra llengua, de sa nostra història, de sa nostra bandera i a més abracen com a nostro es domini punt.cat.

Vergonya, cavallers, vergonya!!!!!