SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


Es meu darrer llibre "SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




viernes, 4 de octubre de 2019

22.- QUAN INSISTEIXEN EN QUE ES MALLORQUINS SOM CATALANS...


Sa doctrina catalanista no se cansa de repetir que es mallorquins som catalans. Però resulta que a mès de contestar que no ho som, durant tota s’Edat Mitja durant s’Edat Moderna es representants mallorquins ho tornaren repetir. Amb s’unió de ses corones d’Aragó i de Castella a final des segle XV es regne balàric passa a formar part de sa Monarquia Espanyola com la resta de territoris aragonesos i castellans. Amb aquesta nova realitat espanyola, a diferència de sa presió catalana patida durant tota s’Edat Mitja, des de Castella no se qüestiona sa mallorquinitat. Emperò altre pic, a principi des regnat d’en Carles I, es representant mallorquí a sa Cort reial de Gant ha de defensar davant es catalans sa significació de ser mallorquí. 

L'any 1517 es Consell de Mallorca envia a sa Cort Reial de Gant es notari Joan Crespí amb sa missió d'aclarir sa denuncia feta pes jurats mallorquins a sa gestió des Regent de la Cancelleria, es misser català Miquel de Gualbes. Dada sa condició de català des Regent Gualbes, com sa de s’antic Lloctinent Joan de Aymerich, s’ambaixador mallorquí torna treure a la llum s’hostilitat mallorquina respecte de Catalunya degut a sa dolenta administració des Regent: “bé es ver son stats processats dos altres catalans qui han presidit en lo Regne e destroit aquell, e que puys no convenen ab nosaltres no’ls volem en nostra companyia”. Quan en Crespi recorda com en Gualbes li diu qui ha conquistat Mallorca: ”los catalans nos havian conquistats”, en Crespí li replica dient que es conquistadors de Mallorca són es mallorquins que hi viuen “los conquistadors del Regne som stats nosaltres mateixos qui romanguerem en aquell”. Amb aquesta afirmació en Crespí contesta an es català que es mallorquins som aquells descendents des foners, des romans, des bizantins, des sarraïns convertits, es a dir, es mossàrabs, es Rum, que se trobaren es conquistadors aragonesos. De catalans, res de res.



Cent anys més tard des des Consell d’Aragó se dicta que es catalans son forasters a Mallorca. Des de s’unió de Castella i Aragó a sa Monarquia d’Espanya se manté s’estructura institucional des territoris de sa Corona Aragonesa. Sa realitat ès que cada regne i territori se regeix pes seu propi marc institucional privat, on un mallorquí ès estranger a Catalunya, Sardenya, València i Aragó, i com no, també recíprocament, i entre tots es regnes a la vegada.  Sa definició de mallorquí està establida legalment i se troba recollida a sa recopilació des dret mallorquí de 1622. En es Títol VII des Llibre I s’explica “Qui són naturals y com se deuen afillar”, i que “són verament naturals, y no altres, los que són nats y domiciliats en est regne, o los fills de pare verament mallorquí”. També existeix sa possibilitat que per acord polític des Consell se pugui naturalisar mallorquí un foraster.

An es forasters que resideixen a s’illa, inclosos es súbdits des dominis aragonesos, s’Universitat de Mallorca els cobra un dret de dotze sous, es "dret del foraster". Aquest impost que grava an es que no són mallorquins provoca un enfrontament amb sos catalans que viuen a Mallorca, ja que se neguen a pagar-lo i a més se volen equiparar an ets illencs, començant un plet l’any 1595. Finalment es Consell Suprem d’Aragó el resol l’any 1600 a favor de ses autoritats mallorquines dictaminant que tant catalans com calleresos han d’esser considerats com a estrangers a Mallorca. I així va ser maldament no agradi an es catalanistes.



martes, 24 de septiembre de 2019

21.- QUAN S’OBLIDEN DE SA PRESENCIA MALLORQUINA A SA RECONQUISTA PENINSULAR...

Sa doctrina catalanista vol ignorar tot lo relacionat amb sa Monarquia Hispànica. Tot allò que ensuma a Espanya ho ignora. Per això es catalanisme no vol sabre res de sa participació mallorquina en s’expulsió de sarraïns de sa Península, però sa realitat ès molt caparruda. 

Mallorca juntament amb la resta de territoris aragonesos participa a sa reconquista espanyola, concretament a ses batalles per sa conquista final de Granada de 1492. Sa presa de Granada ès sa darrera passa que manca per finalisar sa reconquista cristiana de sa península ibèrica. Sa campanya definitiva per sa presa des Regne de Granada, governat p’en Boabdil, s’inicia l’any 1480 quan els Reis Catòlics obtenen del Papa sa declaració de Creuada. Ses victòries del Rei Ferran a ses successives preses de ciutats sarraïnes andaluses són alegrament celebrades a Mallorca, il·luminant-se ses torres des Castell Reial de s’Almudaina. 




En aquests anys finals de sa Reconquista per primera vegada Mallorca hi participa devora el seu Rei Ferran amb s’aportació de diverses lleves, on ne destaca una de quin-cents homos reclutats l’any 1485. Sa participació des regne illenc a sa guerra amb sa corresponent aportació d’efectius fa que qualsevol de ses victòries del Rei es mallorquins les facin seves. Com la resta de territoris hispànics Mallorca participa an es “negocis d’Estat” des seu sobirà com ho són sa guerra i s’expansió exterior. 

Després de més de deu anys de s’inici de sa Guerra de Granada, sa derrota des sarraïns se consuma. Sa noticia de s’entrada dels Reis a Granada pes mes de gener del 1492 ès objecte de satisfacció des Jurats de Mallorca que així li fan sabre an el Rei: “ab gran e molt desig spants la gloriosissima nova de la excel·lent conquesta de la ciutat e Regne de Granada”.

jueves, 19 de septiembre de 2019

20.- QUAN MOS DIUEN QUE ES REGNE DE MALLORCA NO TE PERSONALITAT PROPIA...


Es catalanisme se torna equivocar quan ignora que Mallorca s’incorpora a sa Monarquia Hispànica en igualtat de condicions que la resta de territoris aragonesos. A sa mort d’en Joan II d’Aragó pes gener de 1479 li succeeix es seu fill Ferran. Amb el nou Rei de Mallorca, en Ferran el Catòlic, es Regne illenc entra a s’Edat Moderna i se troba en un nou marc polític i institucional fruit de s’unitat dinàstica de sa Corona de Castella i sa Corona d’Aragó, sa Monarquia d’Espanya. A sa nova Monarquia se trasllada sa característica principal des regnes de sa Corona d’Aragó, es pacte entre el Rei i es seus súbdits.

Es pacte consiteix en que cada nou sobrirà ha de jurar ses franqueses i privilegis mallorquins i, que per altra banda, es jurats illencs l’han de reconèixer com a Rei de Mallorca, prestant es corresponent jurament de fidelitat. Així ho feran el Rei Ferran, tots els Reis de la Casa d’Àustria, i també es primer borbó. 

Amb s’unió de ses dues corones no hi ha cap unificació territorial, política ni institucional, a canvi, se produeix es trasllat de sa forma institucional aragonesa a sa Monarquia Hispánica. D’aquesta manera cada Corona manté es seu organigrama polític, institucional i administratiu. Ès una Monarquia composta on s’única figura que tenen en comú Mallorca, Castella i Aragó ès el Rei, i també es seus "negocis d’Estat": ses relacions exteriors, sa guerra i sa pau, sa política eclesiàstica. Com amb la resta de reis aragonesos Mallorca seguirà ses directrius reials marcades en quant a política exterior i religiosa, però en un àmbit molt més ample que durant tota s’Edat Mitja: finalisació de sa Reconquista, conquista d’Itàlia, manteniment des cinturó defensiu africà i defensa de s’unitat catòlica que comporta sa constant guerra a Europa.


I sobre tot, no oblidem que es catalanisme no accepta que amb aquesta unió dinàstica de ses cases de Trastàmara de Castella i Aragó s’assoleix bona part de s’unitat territorial peninsular perduda amb sa desaparició des regne visigòtic després de s’invasió musulmana. Així ho afirma es bisbe de Girona Joan Margarit l’any 1484 quan diu que els Reis Catòlics han recuperat “aquella unitat que des del temps dels romans y dels visigots s’havia perdut”. 

Una realitat espanyola que du a que en Ferran d'Aragó sigui anomenat des des mateixos territoris aragonesos com a “senyor emperador de Spanya” i també com a “senyor Rey e Principe de las Spanyas”. Però insitucionalment s’acaramullament de territoris s’imposa a l’hora de donar sa titulació dels Reis. En Ferran ès “rey de Castella, de Aragó, de Leó, de Sicilia, de Toledo, de Valencia, de Gallicia, de Mallorques”, deixant encara es nom d'Espanya a un costat.

domingo, 15 de septiembre de 2019

19.- QUAN MOS AMAGUEN SES DOLENTES RELACIONS DE MALLORCA AMB CATALUNYA...


A finals de s’Edat Mitja durant sa guerra catalana (1462-1472) Mallorca, Aragó i València romanen devora el Rei Joan lluitant contra es sublevats catalans. Després de sa guerra, que se salda amb sa derrota catalana arriben ses negociacions per evitar noves sublevacions. Un des punts a tractar i que afecta directament a Mallorca ès es deute exterior mallorquí en mans des catalans. Un deute generat durant es regnat d’en Pere l’Usurpador per ses excessives aportacions econòmiques mallorquines a ses guerres aragoneses de Sardenya i Castella, que s'ha de finançar amb emissió de deute que es suscrit majoritàriament per ciutadans de Barcelona, originant d'aquesta manera s'important deute exterior mallorquí. 



Durant es deu anys de guerra catalana el Rei Joan procedeix a sa confiscació des pagaments des mallorquins corresponents an es catalans, com també sa supressió des seu pagament an es catalans. Però un pic reestablida sa pau, encara que s'aturen ses confiscacions es mallorquins segueixen vuit anys més sense pagar an es catalans, motiu pel qual s'ha d'arribar a una nova Concòrdia.

Així l'any 1481, durant ses negociacions de sa Concòrdia es mallorquins recorden an es catalans sa seva deslleialtat cap an el seu Rei com també es rancor que tenen cap a Mallorca per no voler aliar-se amb ells contra en Joan II, “la voluntat dels singulars crehedors de Cathalunya, los quals fan llur instància no tant per llur interèsser com per lo odi, lo qual conceberen contra aquest regne, per quant no volgueren obtemperar a llurs prechs e persuasions dels cathalans en les perturbacions de Cathalunya, quan levaren la obediència al senyor rey don Joan.” 

Finalment, maldament “lo odi, lo qual conceberen contra aquest regne” s’arriba a una nova Concòrdia. Encara que es mallorquins no consegueixen rebaixar ses dures mesures de s’anterior Concòrdia se donen per bones ses amortisacions confiscades durant sa guerra, permetent que es deute català disminuesqui molt per davall des 50% des total. Tot i s’acord no es fins a 1484 que es mallorquins comencen a satisfer ses pensions an es catalans.

miércoles, 11 de septiembre de 2019

18.- QUAN INSISTEIXEN EN QUE ES MALLORQUINS SEMPRE ANAM DE SA MA DES CATALANS...


Es catalanisme ademés d'ignorar sa resitencia mallorquina a ses invasions aragoneses de 1285 i 1343, sa no acceptacio des Privilegi de Sant Feliu de Guixols de 1365, i sa protesta mallorquina a Casp a 1411, també arracona que a mitjans segle XV Mallorca va lluitar contra Catalunya en favor del rei d'Aragó.

Durant es regnat d’en Joan II de Mallorca sa Corona d’Aragó pateix sa guerra catalana (1462-1472). Un enfrontament de sa burgesia i noblesa feudalista catalana contra es seu monarca Joan. Poc després de s’aixecament català es mes de juliol de 1462 es consellers barcelonins demanen es seu recolzament a Mallorca. Però es jurats mallorquins decideixen no fer-los costat. Mentres que per una banda el Rei obté s’ajuda d’en Lluís XI de França, es rebels catalans la troben a n’Enric IV de Castella, a qui juren li fidelitat a Barcelona es mes de novembre de 1462. Emperò des cap d’un any es catalans baraten es castellà per un portuguès quan es parlament insurrecte català anomena Comte de Barcelona en Pere de Portugal.

A principi de gener de 1463 quan sa situació a Catalunya té molts de fronts oberts, amb tropes franceses batallant i amb un nou comte portuguès pes catalans, es regnes d’Aragó, València i Mallorca surten de sa neutralitat proclamant sa seva adhesió i fidelitat an el Rei Joan, llevat de Menorca que se col·loca devora Catalunya. S’entrada a sa guerra catalana representa per Mallorca un esforç humà i econòmic considerable amb importants lleves i donatius. En es curs de sa guerra hi trobam diverses importants accions mallorquines, com ès es cas de sa presa de Lleida l’any 1464, on hi participen 250 mallorquins comandats p’en Mateu Net i en Joan Dameto. I dos any més tard  ses cinc naus comandades pes procurador reial Francesc Burgues prenen a l’assalt es Castell d’Amposta, clau per sa recuperació de Tortosa.



A la vegada en es terreny diplomàtic el Rei intenta atracar ets insurrectes a sa seva voluntat, jurant ses franqueses catalanes i prometent un perdó general. Amb sa mort d’en Pere de Portugal es juny de 1466, es Parlament de Barcelona, deixant de banda ses ofertes de pau del Rei ofereix es Comtat de Barcelona an en Renat I de Provença, lo que possibilita que ses tropes franceses d’en Lluís XI se canviïn de bàndol i passin a lluitar an es costat des rebels. Es mallorquins segueixen lluitant, ara, contra es francesos en es continent obtenint noves victòries que se celebren a Mallorca. Així ès com es mes de juny de 1468 te lloc sa festa per sa presa de sa vila de Sant Joan de les Abadesses. 

Davant s’aliança amb sos francesos en Joan II n’estableix una altra amb Castella amb ses noces des seu fill Ferran i s’hereva de Castella Isabel i una altra amb Anglaterra i Borgonya, deixant, d’aquesta manera, França aïllada. Finalment, després de deu anys, sa guerra acaba amb so siti i sa capitulació de Barcelona dia 16 d’octubre de 1472. 

Hem de fer notar que durant s’aixecament català es titol oferit tant a n’Enric de Castella, en Pere de Portugal i en Renat de Provença ès es de Comte de Barcelona i no ès de Rei de Catalunya, per sa senzilla raó que es Regne de Catalunya no existia. Ni tant sols s’insurrecte parlament català podia anar contra sa legalitat des segle XV.

sábado, 7 de septiembre de 2019

17.- QUAN MOS DIUEN QUE MALLORCA NO DEFENSA ES SEUS INTERESSOS DAVANT ES CATALANS...


Es catalanisme a més de considerar sa monarquia privativa mallorquina com una prolongació de “la dinastia catalana” també considera es regne i es mallorquins com a catalans. Però sa realitat documentada no ès aquesta com va demostrar es síndic mallorquí Berenguer de Tagamanent a Casp a principi des segle XV. Sa mort de s’hereu en es trono d’Aragó en Martí el Jove a Sardenya l’any 1409, i posteriorment sa de son pare el Rei Martí dia 31 de maig 1410 sense cap altre descendent significa que sa Corona d’Aragó se queda sense monarca, i que es possibles aspirants pugnin per fer-se amb sa Corona. Conscient de sa manca de successor, sa darrera voluntat des monarca aragonès ès que sia Rei aquell que en justícia pes seu millor dret li pertoqui. 

Durant ses negociacions es mallorquins són exclosos des procés final d’elecció, fet que comporta s’airada protesta de s’enviat mallorquí Berenguer de Tagamanent davant es Parlament català. Es síndic mallorquí demana que es Parlament català se definesqui, i els deixa ben clar que Mallorca no forma part de Catalunya, motiu pel qual pareix que es mallorquins són exclosos: “se diga per alguns esser dubte si lo Regne de Mallorques es regne per si, o membre del Principat de Cathalunya”, i també recorda an es catalans que Mallorca ès un regne com València i Aragó, i Catalunya un Principat: “La qual dubitació affer, es semblant a dubtar si james los regnes Darago, de Valencia e de Mallorques hagueren Rey, ne senyor algun, ne los Principat de Cathalunya, Comte o princep, e si haver ne deve”.


Ha passat mig segle ençà des Privilegi de Sant Feliu i es mallorquins tenen ben clar qui són i quin ès es seu país, cosa que es catalans posen en dubte quan encara s’aferren a s’esperit des citat privilegi de 1365. Davant sa callada per resposta des Parlament català, en un segon requeriment s’enviat mallorquí recorda an es catalans que sa Corona Aragonesa se fonamenta en quatre territoris, “quatre parts intellectuals, unides e inseparablement, et fahents quatre torres forts et inexpugnables”, dels quals un d’ells ès es Regne de Mallorca, només sotmès an el Rei, “no menys pertany al Regne de Mallorques qui es o esser deu rey de Mallorques”. De ses paraules de s'ambaixador mallorquí se dedueixen es desig i sa voluntat des mallorquins de no se un apèndix de Catalunya, com així ho dictará el Rei Alfons l'any 1439 des de Gaeta.

D’aquesta manera dia 24 de juny de 1412 amb sa sentència de Casp s’acorda que es candidat de millor dret ès en Ferran d’Antequera Infant de Castella, nebot del Rei mort Martí I. Finalment el nou Rei aragonès en Ferran I ès coronat a Saragossa dia 3 de setembre de 1412 amb presència des tres síndics mallorquins, on també confirma es privilegis i ses franqueses des Regne insular.

martes, 3 de septiembre de 2019

16.- QUAN INSITEIXEN EN QUE MALLORCA ES UN APENDIX DE CATALUNYA...


Es catalanisme, que no se conforma en buidar de contengut es Regne de Mallorca, exclama que amb en Pere IV Mallorca passa a ser una província catalana, però també s’equivoca. Ès cert que d’ençà de s’invasió aragonesa de 1343 el nou Rei de Mallorca Pere l’Usurpador, maldament ha jurat ses franqueses i privilegis, tracta Mallorca com un territori més de Catalunya en s’aspecte que més l’interessa, s’econòmic, però també ès cert que es mallorquins no ho accepten. 

Amb s’annexió es regne baleàric ès considerat una part més de Catalunya exigint-li importants aportacions per finançar ses costoses guerres de Castella i Sardenya. I a més, passats vint anys de s’annexió, concretament l'any 1365, en Pere d'Aragó deixa a un costat ses formes mantegudes per proclamar que es regne sigui una nova província catalana. Així amb so privilegi de 22 de juliol de 1365 dat a Sant Feliu de Guíxols se dicta que es mallorquins sien considerats catalans, i que Mallorca sigui part de Catalunya, “los mallorquins e poblats en aquella Illa sien cathalans naturals, e aquell regne sia dit part de Cathalunya”, que a Corts Generals també siguin considerats catalans, ”e en altre temps en Corts generales sien hauts e reputats per cathalans”, que hagin de celebrar Corts Catalanes, “hagen aentrevenir en Corts al Cathalans celebradores”, i observar ses constitucions i privilegis de Catalunya, “hagen alegrar e observar les constitucions generals de Cathalunya, privilegis e usatges de Ciutat de Barcelona”.

De s’annexió ençà, Mallorca participa a Corts Generals juntament amb sos altres territoris aragonesos. A partir de sa promulgació des privilegi d’incorporació a Catalunya i d’acord amb ell, es mallorquins són convocats a Corts Catalanes, on no s’hi presenten. Es mallorquins no accepten s’annexió a Catalunya i com a demostració de sa seva voluntat d’autonomia davant sa promulgació des privilegi de 1365 no participen a Corts Catalanes, encara que si ho segueixen fent a Corts Generals juntament amb sos altres territoris aragonesos. D’aquesta manera es mallorquins expressen sa seva conformitat de formar part de sa Corona d’Aragó i a la vegada es seu refús a esser una província catalana, recordant d’aquesta manera que formen part de sa Corona aragonesa per unió personal a sa figura del Rei i no com a part d’un altre territori.



No ès fins es regnat de n'Alfons el Magnànim que Mallorca se desprèn "de jure" de sa càrrega de sa supeditació catalana ordenada p’en Pere I l’any 1365. Una situació que "de facto" no s’arriba a produir mai: Mallorca no assisteix a Corts Catalanes ni adopta ses constitucions com a dret propi. D’aquesta manera dia 17 de juny de 1439 a petició des jurats mallorquins, el Rei Alfons el Magnànim amb so Privilegi de Gaeta confirma ses franqueses mallorquines i a la vegada afirma que Mallorca no ès una prolongació de Catalunya, ni està sotmesa a ses lleis catalanes: “lo present Regne de Mallorques sia apartat hauent ses franqueses especials e en res del món sia sotmés al Principat de Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges.”