19.- QUAN MOS AMAGUEN SES DOLENTES RELACIONS DE MALLORCA AMB CATALUNYA...

A finals de s’Edat Mitja durant sa guerra catalana (1462-1472) Mallorca, Aragó i València romanen devora el Rei Joan lluitant contra es sublevats catalans. Després de sa guerra, que se salda amb sa derrota catalana arriben ses negociacions per evitar noves sublevacions. Un des punts a tractar i que afecta directament a Mallorca ès es deute exterior mallorquí en mans des catalans. Un deute generat durant es regnat d’en Pere l’Usurpador per ses excessives aportacions econòmiques mallorquines a ses guerres aragoneses de Sardenya i Castella, que s'ha de finançar amb emissió de deute que es suscrit majoritàriament per ciutadans de Barcelona, originant d'aquesta manera s'important deute exterior mallorquí. 

Durant es deu anys de guerra catalana el Rei Joan procedeix a sa confiscació des pagaments des mallorquins corresponents an es catalans, com també sa supressió des seu pagament an es catalans. Però un pic reestablida sa pau, encara que s'aturen ses confiscacions es mallorquins segueixen vuit anys més sense pagar an es catalans, motiu pel qual s'ha d'arribar a una nova Concòrdia.

Així l'any 1481, durant ses negociacions de sa Concòrdia es mallorquins recorden an es catalans sa seva deslleialtat cap an el seu Rei com també es rancor que tenen cap a Mallorca per no voler aliar-se amb ells contra en Joan II, “la voluntat dels singulars crehedors de Cathalunya, los quals fan llur instància no tant per llur interèsser com per lo odi, lo qual conceberen contra aquest regne, per quant no volgueren obtemperar a llurs prechs e persuasions dels cathalans en les perturbacions de Cathalunya, quan levaren la obediència al senyor rey don Joan.” 

Finalment, maldament “lo odi, lo qual conceberen contra aquest regne” s’arriba a una nova Concòrdia. Encara que es mallorquins no consegueixen rebaixar ses dures mesures de s’anterior Concòrdia se donen per bones ses amortisacions confiscades durant sa guerra, permetent que es deute català disminuesqui molt per davall des 50% des total. Tot i s’acord no es fins a 1484 que es mallorquins comencen a satisfer ses pensions an es catalans.