SA PATRIA MALLORQUINA A S'EDAT MODERNA








Apreciats amics i amigues "SA PATRIA MALLORQUINA A S'EDAT MODERNA" ho podeu tenir a ca vostra només escrivint un correu a sapatrimallorquina@gmail.com. Vos ho enviaré contra-reemborsament (amb ports i transport inclosos) per 25 euros. En es correu heu d'indicar nom i direcció complets.

Aquí vos transcric sa contraportada:

Dia 8 de juny de 1517 s’ambaixador mallorquí Joan Crespí a sa Cort Reial de Gant afirma que “los conquistadors del regne som stats nosaltres mateixos qui romangueren en aquell”. Amb aquestes paraules se resumeix a la perfecció com d’ença de sa conquista d’en Jaume I ets habitants de Mallorca s’han oblidat des seu origen català, occità i sarraí, únicament són mallorquins. Si durant aquests dos segles i mig sa pàtria des mallorquins pateix i tem per sa seva independència i autonomia degut an ets intents annexionistes catalans, durant es tres-cents anys que segueixen i que conformen s’Edat Moderna sa nova font de tensió ès es centralisme castellà de sa Monarquia d’Espanya.

sábado, 10 de diciembre de 2011

DEIXAU-VOS DE LLEGENDES!!!

A sa secció de cultura de sa plana web des Consell de Mallorca podem trobar tots aquests dois i bajanades damunt sa bandera dels Reis d'Aragó i dels Reis de Mallorca, que són sa base per s'actual bandera de Mallorca.

Primer doi:

"Les barres catalanes estan formades per un camp groc i quatre faixes vermelles a damunt. Segons la tradició, aquest emblema s'atribueix a l'emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l'escut daurat del comte de Barcelona, Guifré el Pelós, les barres vermelles amb quatre dits banyats amb la sang del comte que sortia de les ferides rebudes en la batalla contra els normands que guanyà l'emperador." Està completament demostrat que aquesta "tradició" des quatre dits banyats amb sang damunt s'escut des Comte de Barcelona ès una falsetat total. Tota aquesta història surt des llibre apòcrif escrit a mitjans del segle XVII p’en Joan Gaspar i Roig. Es llibre apòcrif en questió ès suposadament escrit p'en Bernat Boades l’any 1444 amb so títol de Llibre dels fets de armes e eclesistichs de Catalunya. A més a més, sa seva afirmació tampoc se pot aguantar ja que ses primeres senyals heràldiques no se manifesten fins an es segle XII. Si ni es mateix Emperador franc en tenia de pròpies com n'hi pot atorgar unes de pròpies an es seus súbdits?


Segon doi:

"Les primeres notícies de l'existència de l'escut barrat es troben en el sepulcre de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, mort el 1082. A partir del segle XIII el nombre de barres es fixa ja en quatre." Tampoc això pot ser cert ja que  com  hem dit abans sa representació de signes heràldics data com a màxim des darrers anys des segle XII.

Realitat documentada:

Sa realitat documentada ès que ses barres aragoneses, no catalanes, daten de l’any 1160, deu anys després de ses noces des nou Príncep d’Aragó, en Ramon Berenquer IV amb s'hereva aragonesa, dona Petronella. Quan ja s'han unit Aragó i Barcelona se documenten per primera vegada es colors des sobirans d’Aragó en un segell d’en Ramon Berenguer IV, en el qual se pot llegir “RAIMUNDUS BERENGARII COMES BARCHINONENSIS ET PRINCEBS REGNI ARAGONENSIS”. D’acord amb sa documentació existent, n’Ignacio Vicente Casante afirma que “los condes de Barcelona hasta Ramon Berenguer IV y los reyes aragoneses de la Casa de Navarra desconocian las ‘barras’, y autenticaron sus documentos y grabaron sus monedas con la cruz.” I respecte des seu possible origen, apunta a sa religiositat del Príncep d’Aragó: “consecuencia natural y legítima de su devoción fue la de que en sus sellos, los primeros que se conocen aragoneses, pusiera las listas con que Roma, desde el siglo X o antes, decoraba el conopeo, los gonfalones y los cordones de las bulas papales.”

Aíxí ès que senyores i senyors de Consell, haurien de revisar aquests textes catalanistes i catalatintzadors amb sos que mos estan deletitant. Contar en una web oficial, com ho ès sa des Consell de Mallorca, falses tradicions no ès gaire recomenable ni apropiat per una institució respectable.