SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


Es meu darrer llibre "SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" el podeu adquirir a:

- es trasts de SOCIEDAD CIVICA BALEAR
- es trasts des GAB
- sa llibreria SAN PABLO (carrer st Miquel, 66)
- amazon.es

Versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.




martes, 28 de abril de 2015

700 ANYS DE SA BANDERA DE MALLORCA




Bandera de Mallorca
Es 14 de desembre de 2012 se varen commemorar es 700 anys de sa bandera atorgada pel Rei Sanxo an ets ambaixadors mallorquins. Uns colors que s’han mantengut durant segles i que han anat evolucionant durant aquests set segles fins a s’actual bandera que penja des balcons de ses nostres institucions.

Segell d'en Ramon Berenguer IV
S’origen des pals que formen part de sa bandera mallorquina els trobam a Aragó i no a Barcelona. Se tracta de dos segells. Es primer de l’any 1150 des  Comte de Barcelona i Príncep d’Aragó Ramon Berenguer IV. I es segon ès es segell de Millau de 1187 des seu fill, ja Rei d’Aragó, Alfons II. A s’armorial de Wijnbergen (1265 -1270) apareixen es quatre pals familiars de “le roy darragon d'or à 4 pals de guiules”.  

Armorial de Wijnbergen 
Per altre banda també tenim documentat que es colors representatius de sa Casa de Barcelona són sa Creu de Sant Jordi. Així se pot observar a una còpia dets Usatges de Barcelona de 1300, on hi figura una miniatura d’en Ramon Berenguer I. Està clar que no eren es seus colors, ja que en es segle XI encara no existia s’heràldica familiar.  Significa que en aquesta copia dets Usatges se varen pintar es colors de Barcelona vigents en es segle XIV, sa Creu de Sant Jordi, documentada per primer pic en un segell de 1288.

Usatges de Barcelona
Es pals no són d’origen barceloní. No ès certa sa llegenda des dits banyats en sa  sang des Comte de Barcelona Wilfred (segle IX). A més de no haver-hi cap de documentat que ho demostri, sa realitat ès que en es segle IX encara no existien ses armes personals. Es a principi des segle XI que varen aparèixer es primers escuts d’armes que identificaven es cavaller en es combat. Durant ses Creuades va començar sa diferenciació  amb dibuixos de lleons, àguiles i dragons. I només ès a partir de mitjans des segle XII que varen començar a  fer-se hereditàries.


Tomba d'en Ramon Berenguer III
Tampoc es pals apareguts a sa tomba des Comte de Barcelona Ramon Berenguer II (segle XI) són originals des seu temps. Probablement ès que durant es trasllat de sa tomba duit a terme a s’època  d’en Pere IV, 300 anys  més tard, s’hi pintassin es pals. Com tampoc que siguin d’en Ramon Berenguer III (segle XII). S’hipotesi sosté que quan es Comte de Barcelona Ramon Berenguer III va incorporar Provença an es seus dominis (1112), emprava un bastó per cada territori: Barcelona, Besalú i Provença. Però lo cert ès que a sa conquista de Mallorca de 1115 s’unica bandera que va onejar va ser sa vermella de Pisa atorgada pel Papa amb senyal de croada.


Escuts de Mallorca i Barcelona
Durant s’Edat Mitja es pals familiars aragonesos varen passar a formar part des colors propis de cada territori aragonès. Mallorca va agafar es pals aragonesos a partir de s’atorgament de s’escut de la Ciutat i el Regne que va fer en Jaume I el 1269, ”de la una part sia lo senyal nostre e en laltre part lo senyal del Castel nostre de la Almudayna de Malorques”, mentres que Barcelona va incorporar es pals en es seu escut el 1345 quan en Pere IV va autoritzar afegir-los a sa Creu de Sant Jordi, “signo nostro et signo dicte civitatis”.


Colors de sa Monarquia de Mallorca
A diferència de Barcelona es Regne de Mallorca va tenir uns reis privatius que no va compartir amb cap altre territori. Per això es Reis de sa Casa de Mallorca varen tenir que distingir es seus colors familiars des de sa Casa d’Aragó. En Jaume II va introduir una brisura en es colors familiars suprimint una de ses quatre barres, quedant en tres, tal com encara podem contemplar en es Saló des Tron des Castell de Bellver. 


Atlas Mallorquí
Posteriorment el 1312 el Rei Sanxo, inspirant-se en s’escut de 1269, va convertir es colors familiars de sa Casa de Mallorca en sa bandera des Regne. Sa tractava d’una insígnia en quatre quarters, dos amb so Palau de s’Almudaina i ets altres dos amb sos tres pals de sa dinastia mallorquina, i que podem observar en distints portolans de s’Edat Mitja. 


Armes del Rei de Mallorca
Per altra banda, també podem observar en es mapes, com, un pic desapareguda sa dinastia mallorquina es Regne de Mallorca va afegir com a símbol territorial es colors aragonesos travassats amb una barra blava, s’escut actual des Govern de ses Illes Balears.




En es funerals d’Anvers de l’Emperador Carles (1558) podem observar també com es colors familiars varen passar a ser es colors territorials de Nàpols i de Sicília.


Funeral d'en Carles V a Anvers


Colors de Catalunya, Mallorca i Aragó
Durant molts de segles s’escut quarterat de sa ciutat de Barcelona  va representar es Principat de Catalunya, s’escut travessat amb sa barra blava es Regne de Mallorca i es quatre pals reials es Regne d’Aragó.




Encara que en ocasions també se va representar Catalunya amb ses barres reials, i Aragó també se va representar en ocasions per sa Creu d’Alcoraz i  sa Creu de n’Iñigo Arista. 


Pals aragonesos representant Catalunya, Creu d'Alcoraz i Creu de n'Iñigo Arista

Però no va ser fins sa Renaixença que Catalunya se va apropiar des bastons aragonesos per fer sa seva bandera. Així ès com es catalanisme mos diu que ets escuts quadribarrats que trobam a Balears demostren sa catalanitat de sa nostra terra. Però no ès així. Aquests escuts representen es colors del Rei d’Aragó, ja que Mallorca, una vegada desapareguda sa dinastia privativa se va reincorporar an es dominis del Rei d’Aragó, que tenia com escut es quatre pals.


Colors dels Reis d'Aragó