SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




lunes, 2 de noviembre de 2009

S'ATLAS D'EN CRESQUES (QUIN ROBATORUM!)


S’apogeu conseguit pes comerç durant sa dinastia baleàrica està relacionat estretament amb s’existència a Mallorca de s’escola cartogràfica més important de la Mediterrània durant es segles XIV i XV. Ses mans des jueus mallorquins dibuixen ses primeres cartes després de sa conquista de 1229 amb les quals es mallorquins poden arribar an es segle XIII a la Mar del Nord, a la Mar Negra, a ses Illes Canàries i a Riu d’Or.

Durant es regnat d’en Sanxo se situa es naixement de s’escola mallorquina, bres d’una sèrie important de cartògrafs que produeixen conegudes cartes nàutiques: ses de N'Angelí Dulcert de 1325, 1327 i 1339; s’Atlas Mallorquí d’en Cresqués Abraham, “magister mappamundorum et bruxolarum”, de 1375; ses cartes de navegar d’en Guillem Soler, de 1380 i 1385; i sa carta mallorquina de Nàpols de 1390. An aquests creadors s’hi ha d’afegir una nòmina important de cartògrafs des segle XV, també mallorquins, com en Macià de Viladestés, en Joan de Viladestés, en Gabriel de Vallseca, en Pere Rossell, en Jaume Bertran, n’Arnau Domènech, en Jehudà ben Zara, n’Anthoninus Piris, en Rafel Lloret, en Berenguer Ripoll, en Rafel Monells i en Joan Marçol. Tots plegats formen s’Escola Cartogràfica Mallorquina.

Ses creacions mallorquines presenten unes característiques pròpies que les distingeixen d’altres cartes i que donen lloc a una producció unitària. Ses cartes se caracteritzen per una determinada representació orogràfica i hidrogràfica de certes àrees geogràfiques, així com per sa toponímia, ses miniatures i ses llegendes emprades; i sobretot, pes fet de que són cartes realitzades a Mallorca, “Jac Bertran la fecit in malorques lany m ccc lxxxxij”, per mallorquins, “Gillemus Soleri civis maioricarum”, i escrites en sa llengua de Mallorca, “Mapamondi vol dir aytant con ymage del món e de les diverses, etats del món e de les regions que són sus la terra de diverses maneres de gens qui en ela habite”.

Es fet que sa llengua de Mallorca sia sa mateixa que sa catalana ha donat lloc a una gran incongruència respecte des nom de sa carta més important de s’escola mallorquina i també de la Mediterrània. Es mapamundi dissenyat l’any 1375 p’en Cresqués Abraham, conservat a sa Biblioteca de París de 1380 ençà, és conegut com s’Atlas Català, quan se va fer a Mallorca i per un mallorquí. A sa seva reedició l’any 1975, en es sis-cents aniversari de sa realització, s’editor català Lluís Mercadé el publicà insistint en sa seva suposada catalanitat: “Creiem servir així al públic dels Països Catalans, puix que, així com ens semblava increïble que haguessin passat tants d’anys mancats d’un Atlas de Catalunya, també ens semblava impossible, que, després de sis-cents anys, encara ningú hagués dut a terme l’edició completa d’aquest Atlas Català”.

Aquesta apropiació de s’obra d’un mallorquí com és en Cresqués ha provocat que es mapamundi de 1375 no sia conegut arreu amb so nom de sa terra que el va fer possible i des compatriotes que crearen s’escola cartogràfica mallorquina. Això que se fa amb s'obra d'en Cresques també ocorr amb en Ramon Llull, a moltes enciclopèdies podem llegir des beat mallorquí que és un filòsof català nascut a Mallorca (sic).

1 comentario:

Anónimo dijo...

Hola Mateu. Te faré arribar al teu correu dues dades que tal vegada te facin reflexionar: Una ampliació des Jueu Mallorquí Cresques (quín robatorum): Veuràs que no ho tenia clar. Mallorca surt amb 4 barres, peró sa bandera surt en sa tribarrada.
Després, t'agrairía que m'indicasis de quina fetxa és s'escut mallorquí tribarrat que atribueixes a sa concesió d'armes a sa Ciutat del Regne. Palma du ses mateixes senyals que el Regne, peró amb un rat-penat. Jo te puc oferir reialmes coetànis a s'otorgament d'armes p'en Sanxo que són sens dubta, tribarrades.
Gràcies i enhorabona pes teu Blog.