SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




martes, 29 de diciembre de 2009

SA FESTA MALLORQUINA DE S'ESTENDARD

Ara que s'atraca sa festa de l'estendard convé recordar que suposa per certs historiadors mallorquins sa conquista de 31 de desembre de 1229:


- "Es tracta d'un territori nou, repoblat totalment per catalans durant el segle XIII"; "en les relacions comercials no s'ha d'oblidar el paper dels genovesos, la presència dels quals a l'illa es remunta a les dates mateixes de la fundació del regne català". Pau Cateura.



-"La festa de l'estendard (...) ha estat la commemoració anual del naixement de les Balears amb la seva personalitat actual, mitjançant la seva incorporació a la civilització europea i catalana", "La seva continuïtat secular, en fan un element bàsic de la cultura de les Balears i, en conjunt, dels Països Catalans". Antoni I. Alomar.



-"El Llibre del Repartiment de Mallorca és el text documental més complet per tal d'estudiar amb detall el fet de la conquesta catalana de l'Illa"; "Com a últim episodi d'aquesta primera expansió catalana pel Mediterrani, la conquesta final de Manurqa al 1287". Ricard Soto.

Com podem comprovar amb aquestes afirmacions aquests autors deixen tot es protagonisme de sa conquista d'en Jaume I només a gents provinents de Catalunya. Realment no va ser així, si que hi havia catalans però també hi participaren conquistadors i pobladors aragonesos, llenguadocians, montpellerencs, marsellesos, italians, navarresos, castellans... Va ser una conquista cristiana del Rei d'Aragó, Jaume I. Va ser una creudada cristiana contra es sarraïns. Així ho proclamen es cronistes de s'època:


- Saint Denis: En cet an Jacques roy d’Arago conquist la terra de Mallorques
- Mateo de Paris, anno 1229 capta est insula Maiorica que sita est inter Africam et Marsiliam a rege Aragoniae et civibus Masilie
- Crònica Romana insertada en es “Thalamus Parvus” de Montpeller, En lan 1229 lo dernier jorn de desember, ço es a dire la vigilia dan nou, pres lo senhor de Jacme d’Aragon Malhorgas an sas ostz
- Bernat Desclot: Com lo rei En Jacme d’Aragó pres la ciutat de Mallorques, e fo en l’any de nostre senyor MCCXXVIIII, lo darrer dia de deembre”
- recopilació de ses lleis mallorquines de 1334: De la preson de la ciutat de Malorcha: Anno Dni. Millesimo CCXXIX pridie kls. Januarii capta fuit civitas Majoricarum á dom. Jacobo rege Aragonum.
- Llibre dels Feyts (del Rei En Jaume): E nós anam en est viatge en fe de Déu, e per aquells que no el creen, e anam sobre ells per dues coses, o per convertir-los o per destruir-los, e que tornem aquell regne a la fe de Nostre Senyor, e pus en nom d’ell anam, havem fiança en ell que ell nos quiarà


Maldament tot això que diuen aquests "historiadors" hem de tenir present que sa festa de l'Estendard es ben nostra i que sa bandera que celebram es sa del Rei d'Aragó i de ningú més. Ni celebram s'entrada de Mallorca an el món català, ni s'Estendard representa sa bandera de Catalunya, ni commemoram s'incorporació de Balears an es Països Catalans, ni el Rei En Jaume era català (va néixer a sa ciutat occitana de Montpeller).

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Tot i haver manifestacions més trempanenques d’una conciència d’identitat balear, trobam manifestacions de clara conciència identitaria en front de ses recutrents intencions catalanes, en morir (ussurpat) el Regne Privatiu de les Mallorques, de fer-se amb es domini polític de tal Regne, quan no foren de part de les corts catalanes, fou de qualque regent del Regne d’Aragó (regent natural de Catalunya), ara són de la Generalitat.
Ses manifiestacions des Vicepresident actual des Govern Català (enregistrades a ses hemerotèques) passaràn a s'història de 7 Segles d'intentones fracasades d'aquest afany imperialista, barroer i miserable.
Sa primera noció de mallorquinitat és, ni més ni manco, sa de sa segona generació de colonitzadors, i prové d’un fill de pares catalans: Ramon Llull, que se fa dir “Ramon Llull de Mallorques” i que en cap de tota sa lletra de ses més de ses seves 250 obres, escriu ni una vegada sa paraula “català”, en cap ni una de ses seves acepcións. Llull és, primer, s’educador del Infant Jaume i després es seu, primer, s’educador del Infant Jaume i després es seu Reial Senescal, quan en Jaume ja és “El Bon Rei Jaume II de Mallorques”, el primer Rei de sa Monarquia del Regne Privatiu i independent, que surgeix molts pocs anys de sa Conquesta: Ja tenim una identitat Balear (sa denominació “Mallorques” fa referència a totes ses Balears, i als dominis continentals).

Toni Cantarellas

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Anónimo dijo...

Hola. Per donar un poc de llum a s'asssumpte de "Sa Festa Mallorquina de L'Estandard", crec que seria interessant visitar sa següent direcció, que parla d'una conmemoració alternativa, civica i feel a s'Història, amb es suport des nostro prèmi Ramon Llull i menció d'Honor de l'UNESCO, Don Llorenç Vidal VIdal:

http://saceb.wordpress.com/2010/01/01/convocatoria-30-desembre-cronica-dels-feyts/