SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




jueves, 18 de febrero de 2010

1 de març de 1230: fundació des regne cristià de Mallorca


Es pròxim dia 1 de març celebram es dia de sa nostra comunitat. Amb aquesta data sa commemora sa constitució l'any 1230 des regne cristià de Mallorca amb s'atorgament pel Rei En Jauem de sa Carta de Franqueses. S'acta fundacional des regne és una Carta de Població que persegueix poblar ràpidament Mallorca oferint nous avantatges i llibertats individuals an ets habitants, i a la vegada dotar es Regne d’un ordenament jurídic, d’una organització administrativa i d’un règim legal propis.

Aquest nou estatut tracta Mallorca com un territori diferenciat de la resta de sa Corona, i no com una prolongació des regim fiscal d’altres territoris ja conquistats. Com la resta de territoris de sa Corona, es regne mallorquí se constitueix com una “unió personal” en un procés de suma d’estats, i no de fusió o unificació. Sa figura del Rei es s’únic element que tenen en comú Aragó, Catalunya, Mallorca i més envant València. Això vol dir que s'autonomia mallorquina en es si de sa Corona Aragonesa és sa mateixa que gaudeixen Aragó, Catalunya i València. Es posteriors reis mallorquins de sa dinastia privativa illenca segueixen atorgant an es regne illenc d'elements propis i diferenciadors respecte de sa Corona d'Aragó.

Així tenim que es Regne de Mallorca (independent o integrat a sa Corona d'Aragó) te una estructura político-administrativa pròpia, com també una administració de justícia, unes lleis, una moneda, una bandera i un bisbat propis, i també una xarxa de consolats en es ports més importants de la Mediterrània.

Mallorca des de sa fundació des regne cristià fins an es nostros dies ha gaudit d'una organització administrativa i judicial mai subjecta an es nostros veïnats catalans. Aquest fet històric i indiscutible és constantment ignorat, eliminat i oblidat pes nostros polítics catalanistes.

És una vergonya que s'actual govern catalanista i annexionista de n'Antich celebri sa fundació des regne cristià de Mallorca quan només aspira a que Balears formi part d'uns inexistents Països Catalans.


2 comentarios:

Torsimany dijo...

Tot el que dius és molt interessant i ver. Tanmateix cal tenir en compte el respecte que tenia Jaume I per les denominacions preexistents a les seves conquestes i l'esperit confederatiu dels seus antecessors els comtes de Barcelona. La intenció de Jaume I era crear uns territoris cristians forts davant del perill musulmà. Aquests territoris havien de portar un segell català tant per la gent repobladora com per la idiosincàsia pactista que se'ls atribuïa. D'ací que va fer molta política pacccionada amb d'altres gents: sarraïns a València, aragonesos al nord dep Regne de València i diverses gents que contribuïren a la conquesta de Mallorca. La seva voluntat que l'element català fos predominant resta clar. La seva llengua, que tu anomenes d'Oc, no és més quye la catalana amb moltes paraules d'origen provençal per mor al seu naixement i de la seva mare. Ara bé l'element cohesionador i bàsic era el català. Jo tinc una teoria, si Jaume I hagués fundat únicament un Regne de Catalunya a banda i banda del Pirineus amb les noves conquestes de Mallorca i València, la llengua seria un estàndard, una koiné, molt més pròxima al provençal-llemosí. Ara, la seva dèria per respectar les unitats territorials preexistents va donar aquesta dispersió en parles i els seus noms particulars. Tu et refereixes al Pere III de Catalunya com a Usurpador, però jo el tinc com el rei que va voler esmenar aquella trencadissa territorial heretada dels seus antecessors. Bon dia des de l'Alt Maestrat.

Mateo Cañellas Taberner dijo...

Torsimany.

En Pere III de Catalunya mai ha existit, en tot cas, és en Pere III de Barcelona. I li dic Usurpador ja que li va arrebatar es Regne de Mallorca an es seu cunyat Jaume III.

S'esperit confederatiu de que parles no pot existir mai ja que s'unic nexe comú entre es territoris de sa Corona Aragonesa es el Rei, no hi ha cap Parlament que junti es quatre regnes. I a més està demostrat que cada territori va anar sempre en favor des seus propis interessos i mai pensant en s'interés comú.

No crec que en Jaume I tengués es desig de poblar Mallorca de catalans. El Rei lo que volia era poblar Mallorca de cristians i per això obri s'empresa de sa conquista a gents provinents de altres endrets que no fossin sa Corona d'Aragó.

És anacrònic mesclar llengua i conquista i història en es segle XIII. En aquella època no estaven obessionats com ara amb s'equació llengua=bandera=pais.

Salut des de Mallorca.