SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




miércoles, 11 de septiembre de 2019

18.- QUAN INSISTEIXEN EN QUE ES MALLORQUINS SEMPRE ANAM DE SA MA DES CATALANS...


Es catalanisme ademés d'ignorar sa resitencia mallorquina a ses invasions aragoneses de 1285 i 1343, sa no acceptacio des Privilegi de Sant Feliu de Guixols de 1365, i sa protesta mallorquina a Casp a 1411, també arracona que a mitjans segle XV Mallorca va lluitar contra Catalunya en favor del rei d'Aragó.

Durant es regnat d’en Joan II de Mallorca sa Corona d’Aragó pateix sa guerra catalana (1462-1472). Un enfrontament de sa burgesia i noblesa feudalista catalana contra es seu monarca Joan. Poc després de s’aixecament català es mes de juliol de 1462 es consellers barcelonins demanen es seu recolzament a Mallorca. Però es jurats mallorquins decideixen no fer-los costat. Mentres que per una banda el Rei obté s’ajuda d’en Lluís XI de França, es rebels catalans la troben a n’Enric IV de Castella, a qui juren li fidelitat a Barcelona es mes de novembre de 1462. Emperò des cap d’un any es catalans baraten es castellà per un portuguès quan es parlament insurrecte català anomena Comte de Barcelona en Pere de Portugal.

A principi de gener de 1463 quan sa situació a Catalunya té molts de fronts oberts, amb tropes franceses batallant i amb un nou comte portuguès pes catalans, es regnes d’Aragó, València i Mallorca surten de sa neutralitat proclamant sa seva adhesió i fidelitat an el Rei Joan, llevat de Menorca que se col·loca devora Catalunya. S’entrada a sa guerra catalana representa per Mallorca un esforç humà i econòmic considerable amb importants lleves i donatius. En es curs de sa guerra hi trobam diverses importants accions mallorquines, com ès es cas de sa presa de Lleida l’any 1464, on hi participen 250 mallorquins comandats p’en Mateu Net i en Joan Dameto. I dos any més tard  ses cinc naus comandades pes procurador reial Francesc Burgues prenen a l’assalt es Castell d’Amposta, clau per sa recuperació de Tortosa.



A la vegada en es terreny diplomàtic el Rei intenta atracar ets insurrectes a sa seva voluntat, jurant ses franqueses catalanes i prometent un perdó general. Amb sa mort d’en Pere de Portugal es juny de 1466, es Parlament de Barcelona, deixant de banda ses ofertes de pau del Rei ofereix es Comtat de Barcelona an en Renat I de Provença, lo que possibilita que ses tropes franceses d’en Lluís XI se canviïn de bàndol i passin a lluitar an es costat des rebels. Es mallorquins segueixen lluitant, ara, contra es francesos en es continent obtenint noves victòries que se celebren a Mallorca. Així ès com es mes de juny de 1468 te lloc sa festa per sa presa de sa vila de Sant Joan de les Abadesses. 

Davant s’aliança amb sos francesos en Joan II n’estableix una altra amb Castella amb ses noces des seu fill Ferran i s’hereva de Castella Isabel i una altra amb Anglaterra i Borgonya, deixant, d’aquesta manera, França aïllada. Finalment, després de deu anys, sa guerra acaba amb so siti i sa capitulació de Barcelona dia 16 d’octubre de 1472. 

Hem de fer notar que durant s’aixecament català es titol oferit tant a n’Enric de Castella, en Pere de Portugal i en Renat de Provença ès es de Comte de Barcelona i no ès de Rei de Catalunya, per sa senzilla raó que es Regne de Catalunya no existia. Ni tant sols s’insurrecte parlament català podia anar contra sa legalitat des segle XV.

No hay comentarios: