Es regnat d’en Felip III de
Mallorca (IV d’Espanya) s’inicia amb sa Monarquia d’Espanya ja inmersa a sa
Guerra des Trenta Anys. Es pes que suposa per Castella es manteniment
pràcticament en exclusiu de ses guerres europees a ses fronteres espanyoles fa
que es favorit del Rei, es Comte-Duc d’Olivares, creï un programa de defensa comú denominat
Unió d’Armes. Fins a aquest moment, a més de Castella, hi han contribuit Flandes
i Italia (degut fonamentalment a que es diversos conflictes se donen a ses
seves fronteres) , i també ho han fet
amb petits efectius es regnes de Mallorca, València, Aragó i Navarra, mentres
que Catalunya i Portugal destaquen per sa seva contribució pràcticament nul·la.
Amb so decret de 25 de juliol de
1626 es Comte-Duc crea s’Unió d’Armes, que suposa es manteniment d’una reserva
comú de 140.000 homos, dels quals 2.000 corresponen a Mallorca. Aquest
contingent no ha d’estar permanentment en servici. En cas d’atac exterior, se’n
mobilitzaria una sèptima part. Emperò es favorit se troba amb so refús frontal
de Catalunya i Portugal de no voler aportar ni homos ni doblers. Es Regne de
Mallorca espera a decidir com serà sa seva contribució, en homos o en doblers
(tal com ho fan Aragó i València).
Mentres tant, sa guerra europea
segueix i es Regne de Mallorca continua realitzant aportacions de tropes. El
1630 surten mil dos-cents mallorquins cap a sa guerra de Màntua i Montferrat,
responent a sa petició del Rei Felip: “Amados y fieles: las cosas de Italia
se han ido disponiendo en forma, que si para el 15 de octubre no se halla gran
golpe de gente de mis exercitos, se puede temer una grande ruina (...) y siendo
este Reyno de donde con mayor facilidad y brevedad se pueda acudir a esto”. Aquesta
sortida de mallorquins cap a sa guerra se veu afavorida per ses dolentes
collites des camp mallorquí. Per aquest motiu durant ets anys posteriors més
mallorquines fugen de sa fam cap a sa guerra. Amb motiu de sa ràpida
col·laboració mallorquina a ses peticions de tropes, es Regne rep s’agraïment
reial amb aquestes paraules: “En que me obligares mucho, asegurándoos que no
deseo nada más que mostrar a todos los naturales de este reino el
agradecimiento con que le estoy, y cuanto conozco que soy el Rey que más os ha
debido”.
Finalment per s’estiu de 1634 se
fa efectiu es compromís assumit per Mallorca d’aportar dos mil soldats a s’Unió
d’Armes des Comte-Duc. Seguint ses ordes reials ses tropes romanen a Mallorca llestes i preparades per partir cap a
Catalunya “en caso de romper con
Francia y asisitir en las fronteras de Catalunya”. S’entrada de França a sa
guerra obliga a fer efectiva sa lleva ja votada
pes Consell mallorquí. Així l’ any 1635 surten es dos mil mallorquins
cap an es continent comandats pel Lloctinent Cardona i pes Comte de Santa Maria
de Formiguera. Es contingent mallorquí forma part de sa resposta espanyola a
s’intervenció francesa que se dona també a la Mediterrània amb sa conquista de
Santa Margalida i Sant Honorat, ses dues illes més grans de s’arxipèlag de
Lerins situat davant sa costa francesa de Cannes.
Sa participació total de
mallorquins a sa Guerra des Trenta Anys
s’estima en uns 15.000 homos d’un total de trenta-tres lleves realitzades.
