SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


Es meu darrer llibre "SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" el podeu adquirir a:

- es trasts de SOCIEDAD CIVICA BALEAR
- es trasts des GAB
- sa llibreria SAN PABLO (carrer st Miquel, 66)
- amazon.es

Versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.




sábado, 24 de mayo de 2014

DOS BOCINS DE MALLORCA EN ES NORD D’AFRICA A PRINCIPI DES SEGLE XVI


Durant es regnat d’en Ferran II de Mallorca, es regne insular participa molt activament en sa configuració des cinturó defensiu nordafricà. Des de principi des segle XVI sa Monarquia d’Espanya inicia sa conquista de diverses places africanes per protegir es comerç mediterrani i ses costes peninsulars i baleàriques. Dada s’excel·lent situació des Regne insular, ses Balears són sa base triada per emprendre sa conquista de sa ciutat algeriana de Bugia i per s’erecció d’una fortalesa a s’Illeta d’Alger, just davant es niu de pirates que ès Alger.

Per dur a terme s’empresa de sa conquista de Bugia sa flota espanyola se concentra a ses Balears a sa que s’hi afegeixen vuit embarcacions mallorquines amb ses seves respectives tripulacions. Dia 1 de gener de 1510 s’esquadra salpa cap a Bugia i la conquista al cap de cinc dies. Per poder assolir s’objectiu de mantenir sa plaça africana se fa precís abastar Bugia de subministres i posar-la en estat de defensa. Així des de Mallorca arriben a Bugia sis embarcacions transportant aliments i quatre-cents illencs dets oficis de fuster, ferrer, picapedrer a més d’altres per dur a terme ses reparacions i fortificacions necessàries. Sa rapidesa de s’ajuda mallorquina ès reconeguda p’en Pedro Navarro a través des consignatari Bernat de Juny, encarregat de cobrar ses trameses, amb aquestes paraules: “Sa Senyoria tenia molta contestació de aquest Regne e de vostres magnificències, qui tant bé y promptament lo havien socorregut”. A més de satisfer ses necessitats materials des mallorquins i castellans destacats a Bugia, des de Mallorca hi arriba mossèn Miquel Morro, anomenat Bisbe de Bugia, “per execir lart de predicacio e imitar lo glorios doctor mestre Ramon Llull”.


                                                                     Illeta d'Alger

A més des protagonisme des regne illenc a s’empresa de Bugia, l’any 1514 el Rei Ferran encomana aixecar i mantenir una fortalesa a una illeta situada davant Alger amb un doble objectiu: impedir sa pirateria des d’aquest port i vigilar que s’Emir complesqui es seus compromisos de vassallatge. Per erigir es castell parteix des de Mallorca sa mà d’obra necessària que ès descrita pes mateixos Jurats illencs com a “lo major y los millors obrers de vila y picapedrers de aquesta ylla, havem tramessos a la fortalesa de Alger, ab tot lo que es stat menester per fer aquella”. Com Bugia, aquesta fortalesa africana se pot considerar una prolongació de Mallorca, està construïda per mallorquins i guardada majoritàriament per mallorquins tal com ho testimonia una carta des comandant de sa plaça, es cavaller Nicolau de Quint: “de les quatre parts les tres som fills de aquest Regne”.

Sa plaça africana de Bugia gaudeix durant un curt període  de temps de relativa tranquil·litat, ja que es mes d’agost de l’any 1515 es pirata Horuc Barbarrossa, an es servici de s’Emir d’Alger, intenta apoderar-se d’ella. Per posar remei a s’atac pirata altre pic el Rei Ferran tornar a precisar des servicis des Regne de Mallorca. Així mana an el Lloctinent Miquel de Gurrea que surti a aixecar es siti de s’important plaça nordafricana. En poc temps surt de Mallorca una potent esquadra de tres mil homos comandada pel mateix Lloctinent Gurrea cap a Àfrica, que obliga en Barbarrossa a retirar-se.

Però un any més tard, a sa mort del Rei Ferran, n’Horuc Barbarrossa pren Alger, deposant s’Emir vassall de Castella. Únicament queda en poder castellano-mallorquí sa Fortalesa de s’Illeta d’Alger. Amb motiu de sa mort del Rei, s’alcait de sa fortalesa d’Alger se lamenta d’ella amb aquestes paraules: “stich per perdre lo seny de la gran dolor que tinch de la desventura que es stada per tota la Crestinadat”.



















No hay comentarios: