ES ROBATORUM DES CATALANISME

(Article publicat a El Mundo -El Dia de Baleares es mes de setembre de 2014)



Es robatòrum i expol.li constant des llegat històric i cultural que patim de mà des catalanisme ets altres territoris de sa Corona d’Aragó no s’atura. Un nou exemple n’ès s’article firmat es passat 7 de setembre per sa periodista de “El Pais” Blanca Cía a s’edició digital titulat “Barcelona adquiere una carta portulana catalana del siglo XIV” que mos xerra “de la producción cartográfica catalana del siglo XIV”. Aquesta notícia pareix que mos diu que s’ajuntament de Barcelona ha comprat una carta catalana feta a Catalunya, però no ès així, sinó que se tracta, ni més ni manco, d’una carta de navegació mallorquina realisada pes cartògraf mallorquí Guillem Soler de s’Escola Cartogràfica de Mallorca.

Per il·lustrar-mos amb sa notícia sa periodista no dubta gens ni mica en adoptar sa nomenclatura catalanista, que un pic superada s’idea d’equiparar sa llengua catalana amb sa nació catalana, dona una passa més, sa Corona d’Aragó ès simplement Catalunya: “Cataluña —entonces Corona de Aragón y Cataluña—“. I no només ho fa sa redactora, també l’adopta es presunte “expert” de s’Arxiu de sa Corona d’Aragó, en Ramon Pujades, quan mos diu ni més ni manco que: “El epicentro de los maestros que se dedicaban a ello en Cataluña estaba en Mallorca”. Amb aquesta frase en Pujades s’oblida d’on fa feina, a s’Arxiu de sa Corona d’Aragó i a no s’Arxiu de Catalunya, i elimina d’una tacada s’existència de sa Corona d’Aragó i converteix s’escola cartogràfica mallorquina en catalana. Però sa realitat es molt caparruda, i no ès sa que es nacionalisme català mos vol fer creure.

Per una banda, s’existència de sa Corona d’Aragó ja se documenta a finals des segle XIII, concretament a partir des regnat d’en Jaume II d’Aragó (1291-1327). S’acaramullament de territoris heretats com Aragó i Barcelona, construïts com Catalunya, i conquistats com Mallorca i València, du a que apareguein ses denominacions de Casal d’Aragó, Corona regni Aragonum (Corona des regne d’Aragó), Corona Regum Aragoniae (Corona dels Reis d’Aragó), Corona Aragonum (Corona d’Aragó), o simplement Aragó. I així s’ha denominat durant segles, fins que a principi des segle XIX n’Antoni Bofarull se va inventar es nom de Confederació catalano-aragonesa, durant sa Renaixença catalana. Però sa cosa no ha acabat aquí, sinó que ha anat degenerant a Corona catalano-aragonesa, Corona de Catalunya-Aragó, Casal de Barcelona, o només Catalunya, i fins i tot han batiat el Rei d’Aragó com es comte-rei, i que sa Casa d’Aragó ès, ni més ni manco, que sa casa reial catalana.  Tota aquesta invenció ve a que es nom de Catalunya no apareix a sa nòmina de tíltols reials, ja que a diferència d’Aragó, Barcelona,Mallorca o València, Catalunya no ès cap regne ni cap comtat. Catalunya ès una agrupació de comtats amb unes lleis uniformades per ses Corts, ès un territori construit en torn d’es comtat de Barcelona a partir de ses assembles de pau i treva de finals des segle XII. Sa realitat ès que sa posterior denominació de Principat de Catalunya ès es terme jurídic utilisat per indicar es territori davall sa jurisdicció de ses Corts Catalanes, es sobirà del qual ès el Rei d’Aragó, es princeps.

I per altra banda, hem de recordar que en es segles XIV i XV es mestres cartògrafs mallorquins, com n’Angelí Dulcert, en Cresqués Abraham, en Macià Viladesters o en Guillem Soler (protagonista de sa desfortunada notícia), se troben precisament en es Regne de Mallorca i no a Catalunya, perque Mallorca ès es centre d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental on s’hi estableixen consolats genovesos, pisans, castellans i francesos, i des d’on surten es navegants mallorquins cap es quatre punts cardinals. Mallorca és un cap de creus situat estratègicament entre Barcelona, Alger i Sardenya, essent es punt de pas obligat de ses dues rutes comercials més importants, sa d’Orient que acaba a s’Atlàntic i sa que comença a Barberia per arribar a Paris i Flandes. Aquesta privilegiada situació geogràfica facilita es fluxe des coneixement marítim i des saber del món occidental que es jueus mallorquins de s’Escola Cartogràfica de Mallorca plasmen a cartes i portolans, convertint es regne balear en es centre de sa cartografia mundial de s’Edat Mitja. Ses creacions de s’escola mallorquina, que neix durant sa dinastia privativa mallorquina, tenen unes característiques pròpies que les distingeixen de ses altres cartes genoveses i pisanes, donant lloc a una producció unitària basada en una determinada representació orogràfica i hidrogràfica de certes àrees geogràfiques, així com per sa toponímia, miniatures i llegendes emprades. I sobre tot, perquè són cartes realisades a Mallorca, “Jac Bertran la fecit in malorques lany m ccc lxxxxij”, per mallorquins, “Gillmus Soleri civis maioricarum” i escrites en sa llengua de Mallorca.

Es fet que sa llengua de Mallorca sigui sa mateixa que sa llengua de Catalunya ha donat lloc a que, amb s’equiparació que fa es catalanisme de llengua amb nació, també mos hagin robat sa carta més important de s’escola mallorquina i de la Mediterrània, es mapamundi dissenyat l’any 1375 p’en Cresqués Abraham, que ès mal conegut com Atlas Català. Pes catalanisme ès indiferent que es bagatge cultural i històric català i baleàric no sigui es mateix, i que durant segles es baleàrics hagem denominat sa llengua amb so nom de sa nostra terra perquè l’hem considerada tan nostra com es catalans. Pes catalanisme ès indiferent que el rei Jaume I d’Aragó i en Ramon Llull la denominassin simplement “romanç”, i que en segles posteriors estiguin documentades aquestes denominacions: “ad modum maioricencem” (1341), “ab nostre lengua mallorquina” (1593), “traduïda en mallorqui” (1651), “Baleari lingua” (1725), “en mallorquí” (1852).

A tot això hem d’afegir, que ademés de s’inacció de ses nostres autoritats polítiques davant s’expol.li i robatorum cultural i històric realisat pes catalanisme i es seus acòlits baleàrics, han deixat que s’ajuntament de Barcelona compri sa carta de nàutica d’en Guillem Soler, per convertir-la en un portolà català per sempre més. Vergonya, cavallers, vergonya!!!