(Article publicat a El Mundo -El Dia de Baleares es mes de setembre de 2014)
Es robatòrum i expol.li constant des llegat històric i cultural que patim de mà des catalanisme ets altres territoris de sa Corona d’Aragó no s’atura. Un nou exemple n’ès s’article firmat es passat 7 de setembre per sa periodista de “El Pais” Blanca Cía a s’edició digital titulat “Barcelona adquiere una carta portulana catalana del siglo XIV” que mos xerra “de la producción cartográfica catalana del siglo XIV”. Aquesta notícia pareix que mos diu que s’ajuntament de Barcelona ha comprat una carta catalana feta a Catalunya, però no ès així, sinó que se tracta, ni més ni manco, d’una carta de navegació mallorquina realisada pes cartògraf mallorquí Guillem Soler de s’Escola Cartogràfica de Mallorca.
Es robatòrum i expol.li constant des llegat històric i cultural que patim de mà des catalanisme ets altres territoris de sa Corona d’Aragó no s’atura. Un nou exemple n’ès s’article firmat es passat 7 de setembre per sa periodista de “El Pais” Blanca Cía a s’edició digital titulat “Barcelona adquiere una carta portulana catalana del siglo XIV” que mos xerra “de la producción cartográfica catalana del siglo XIV”. Aquesta notícia pareix que mos diu que s’ajuntament de Barcelona ha comprat una carta catalana feta a Catalunya, però no ès així, sinó que se tracta, ni més ni manco, d’una carta de navegació mallorquina realisada pes cartògraf mallorquí Guillem Soler de s’Escola Cartogràfica de Mallorca.
Per il·lustrar-mos amb sa notícia sa periodista no dubta gens ni mica en
adoptar sa nomenclatura catalanista, que un pic superada s’idea d’equiparar sa
llengua catalana amb sa nació catalana, dona una passa més, sa Corona d’Aragó
ès simplement Catalunya: “Cataluña —entonces Corona de Aragón y Cataluña—“.
I no només ho fa sa redactora, també l’adopta es presunte “expert” de s’Arxiu
de sa Corona d’Aragó, en Ramon Pujades, quan mos diu ni més ni manco que: “El
epicentro de los maestros que se dedicaban a ello en Cataluña estaba en
Mallorca”. Amb aquesta frase en Pujades s’oblida d’on fa feina, a s’Arxiu
de sa Corona d’Aragó i a no s’Arxiu de Catalunya, i elimina d’una tacada
s’existència de sa Corona d’Aragó i converteix s’escola cartogràfica
mallorquina en catalana. Però sa realitat es molt caparruda, i no ès sa que es
nacionalisme català mos vol fer creure.
Per una banda, s’existència de sa Corona d’Aragó ja se documenta a finals
des segle XIII, concretament a partir des regnat d’en Jaume II d’Aragó
(1291-1327). S’acaramullament de territoris heretats com Aragó i Barcelona,
construïts com Catalunya, i conquistats com Mallorca i València, du a que
apareguein ses denominacions de Casal d’Aragó, Corona regni Aragonum
(Corona des regne d’Aragó), Corona Regum Aragoniae (Corona dels Reis
d’Aragó), Corona Aragonum (Corona d’Aragó), o simplement Aragó. I
així s’ha denominat durant segles, fins que a principi des segle XIX n’Antoni
Bofarull se va inventar es nom de Confederació catalano-aragonesa, durant sa
Renaixença catalana. Però sa cosa no ha acabat aquí, sinó que ha anat
degenerant a Corona catalano-aragonesa, Corona de Catalunya-Aragó, Casal de
Barcelona, o només Catalunya, i fins i tot han batiat el Rei d’Aragó com es
comte-rei, i que sa Casa d’Aragó ès, ni més ni manco, que sa casa reial
catalana. Tota aquesta invenció ve a que
es nom de Catalunya no apareix a sa nòmina de tíltols reials, ja que a
diferència d’Aragó, Barcelona,Mallorca o València, Catalunya no ès cap regne ni
cap comtat. Catalunya ès una agrupació de comtats amb unes lleis uniformades
per ses Corts, ès un territori construit en torn d’es comtat de Barcelona a
partir de ses assembles de pau i treva de finals des segle XII. Sa realitat ès
que sa posterior denominació de Principat de Catalunya ès es terme jurídic
utilisat per indicar es territori davall sa jurisdicció de ses Corts Catalanes,
es sobirà del qual ès el Rei d’Aragó, es princeps.
I per altra banda, hem de recordar que en es segles XIV i XV es mestres
cartògrafs mallorquins, com n’Angelí Dulcert, en Cresqués Abraham, en Macià
Viladesters o en Guillem Soler (protagonista de sa desfortunada notícia), se
troben precisament en es Regne de Mallorca i no a Catalunya, perque Mallorca ès
es centre d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània
Occidental on s’hi estableixen consolats genovesos, pisans, castellans i
francesos, i des d’on surten es navegants mallorquins cap es quatre punts
cardinals. Mallorca és un cap de creus situat estratègicament entre
Barcelona, Alger i Sardenya, essent es punt de pas obligat de ses dues rutes
comercials més importants, sa d’Orient que acaba a s’Atlàntic i sa que comença
a Barberia per arribar a Paris i Flandes. Aquesta privilegiada situació
geogràfica facilita es fluxe des coneixement marítim i des saber del món
occidental que es jueus mallorquins de s’Escola Cartogràfica de Mallorca
plasmen a cartes i portolans, convertint es regne balear en es centre de sa
cartografia mundial de s’Edat Mitja. Ses creacions de s’escola mallorquina, que
neix durant sa dinastia privativa mallorquina, tenen unes característiques
pròpies que les distingeixen de ses altres cartes genoveses i pisanes, donant
lloc a una producció unitària basada en una determinada representació
orogràfica i hidrogràfica de certes àrees geogràfiques, així com per sa
toponímia, miniatures i llegendes emprades. I sobre tot, perquè són cartes
realisades a Mallorca, “Jac Bertran la
fecit in malorques lany m ccc lxxxxij”, per mallorquins, “Gillmus Soleri civis maioricarum” i
escrites en sa llengua de Mallorca.
Es fet que sa llengua de Mallorca sigui sa mateixa que sa llengua de
Catalunya ha donat lloc a que, amb s’equiparació que fa es catalanisme de
llengua amb nació, també mos hagin robat sa carta més important de s’escola
mallorquina i de la Mediterrània, es mapamundi dissenyat l’any 1375 p’en
Cresqués Abraham, que ès mal conegut com Atlas Català. Pes catalanisme ès
indiferent que es bagatge cultural i històric català i baleàric no sigui es
mateix, i que durant segles es baleàrics hagem denominat sa llengua amb so nom
de sa nostra terra perquè l’hem considerada tan nostra com es catalans. Pes
catalanisme ès indiferent que el rei Jaume I d’Aragó i en Ramon Llull la
denominassin simplement “romanç”, i que en segles posteriors estiguin
documentades aquestes denominacions: “ad modum maioricencem” (1341), “ab
nostre lengua mallorquina” (1593), “traduïda en mallorqui” (1651), “Baleari
lingua” (1725), “en mallorquí” (1852).
A tot això hem d’afegir, que ademés de s’inacció de ses nostres autoritats
polítiques davant s’expol.li i robatorum cultural i històric realisat pes
catalanisme i es seus acòlits baleàrics, han deixat que s’ajuntament de
Barcelona compri sa carta de nàutica d’en Guillem Soler, per convertir-la en un
portolà català per sempre més. Vergonya, cavallers, vergonya!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario