SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


Es meu darrer llibre "SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" el podeu adquirir a:

- es trasts de SOCIEDAD CIVICA BALEAR
- es trasts des GAB
- sa llibreria SAN PABLO (carrer st Miquel, 66)
- amazon.es

Versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.




domingo, 13 de diciembre de 2015

RAMON LLULL, MALLORQUÍ UNIVERSAL

A sa plana www.rutasramonllull.com, promoguda per IRU.cat, hi podem trobar un material didàctic editat a Palma el 2013 titulat “Ruta Ramon Llull a Mallorca i Catalunya”. En es dossier hi figuren es llocs mallorquins i catalans més rellevants relacionats amb sa figura d’en Llull que ets alumnes de primer i segon d’ESO han de conèixer.

De Mallorca se senyalen 19 llocs a visitar i conèixer pets alumnes, dels quals n’hi ha 6 que en Ramon Llull va trepitjar i un altre que ès es mateix sepulcre on està enterrat. Així en es dossier trobam es Monasteri de la Real (hi va escriure s’“Art abreujada d’atrobar veritat” i es “Llibre del Gentil i dels Tres savis”), s’Esglèsia de Santa Margalida (després de sentir un sermó damunt sant Francesc va quedar convençut que havia de canviar de vida), sa placa de sa Plaça Major de Palma que senyala on se trobava sa seva casa natal, s’Esglèsia de Santa Eulàlia (després d’haver-hi arribat perseguint una al.lota va voler donar un canvi espiritual a sa vida), es Puig de Randa (se va retirar a  una  cova a meditar), es Monasteri de Miramar (va fundar una escola de llengües aràbigues; hi ha diversos monuments aixecats per s’Arxiduc Lluis Salvador d’Àustria) i sa Basílica de Sant Francesc (està enterrat en es sepulcre obra d’en Francesc Sagrera, esculpit el 1487).



En ets altres 12 llocs mallorquins hi trobam estàtues o monuments dedicats a ell o que guarden un important llegat lul.lià: es Museu de Mallorca (una predel.la que representa en Llull predicant an es musulmans, un gran mascaró de proa esculpit p’en Ricard Anckerman, que va pertànyer an es vapor Lulio), s’Esglèsia de Sant Miquel (una imatge d’en Ramon Llull en es portal, obra de s’escultor Pere de Sant Joan (1398), un retaule barroc dedicat a ell a s’interior), s’Ajuntament de Palma (un quadre des segle XVII d’en Miquel Bestard que representa es seu enterrament, un bust des segle XIX esculpit p’en Llorenç  Rosselló, un retrat pintat p’en Ricard Anckerman), s’Estudi General Lul.lià fundat en es segle XV (a sa seu actual hi ha una capelleta  amb  una  rajola  que  reprodueix sa seva figura), es Passeig de Sagrera (un monument de bronze erigit l’any 1967 de s’escultor Horacio de Eguía), sa Catedral de Mallorca (una  gran  estàtua a sa fatxada principal, obra  de  s’escultor  Guillem  Galmés,  acaba el 1888), es Col.legi de la Sapiència fundat el 1629 davall s’advocació d’en Llull (un relleu damunt es portal amb sa figura d’en Llull, una escultura en es claustre, erigida el 1929), sa fatxada de sa Casa de Cultura, s’Institut Ramon Llull (una escultura en es pati), sa Biblioteca March (es fons bibliogràfic de sa “Maioricensis Schola Lullistica”), sa Biblioteca Diocesana de Mallorca (seu de s’Escola Lul.lística a més de diverses obres manuscrites), i sa Societat Arqueològica Lul.liana (fundada el 1880, amb s’objectiu de sa recuperació de sa seva figura i obra). 

Quan sa guia mos relata sa ruta catalana, en primer lloc mos diu que en Ramon Llull s’autoanomenava “català de Mallorca”, i en quant a ses rutes, mos senyalen 9 llocs a conèixer. Nomès un d’ells se tracta d’un lloc que en Llull trepitjàs amb certesa, sa Sinagoga de Barcelona, en ets altres hi ha escultures o monuments moderns des segles XIX i XX i altres no hi tenen res a veure amb ell: s’Universitat de Barcelona (una estàtua de 1876), sa Catedral de Barcelona (una escultura d’en Ramon de Penyafort), es Palau Reial Major (pot ser s’entrevistàs amb en Jaume II d’Aragó), s’Ajuntament de Barcelona (un fris de 1969 on hi ha un medalló dedicat a ell), es Museu Marítim de Barcelona (una sala amb so seu nom), es Museu d’Art de Catalunya (un quadre de 1620 i una predel.la des segle XVI procedent de Mallorca), es Monasteri de Montserrat (un monument abstracte de formigó de 1976), es Castell de Vilassar de Dalt (es seu testament).



Només observant ses dues rutes queda clar que es vincle d’en Ramon Llull amb Mallorca ès molt profund i que està arrelat en sa cultura mallorquina de totes ses èpoques, mentres que amb Catalunya, fins a sa Renaixença, sa relació era pràcticament inexistent. Des de sempre es mallorquins hem sabut que Mallorca ès sa seva pàtria, i, per això, així ho proclamaven es jurats l’any 1480, “fill e natural d’aquest regne de Mallorques, compatriota nostre”. Es seu arrelament a Mallorca es tal, que va ser a sa nostra terra on hi va concebre i realitzar ses seves dues obres cabdals, es “Llibre de Contemplació Deu” i s’”Art abreujada de trobar veritat”. A sa ruta mallorquina si que hi trobam es llocs on en Llull va passar part de sa seva vida i també hi trobam escultures i pintures de tots es segles amb sos que es mallorquins recordam sa seva figura i grandesa. En canvi a Catalunya ses rutes només mos mostren un lloc on hi va ser, altres que no va trepitjar, i monuments i escultures fetes a partir de sa Renaixença. Voler equiparar sa relació de Mallorca i en Ramon Llull amb sa relació de Catalunya i en Llull ès un frau absolut. En lloc de mostrar aquesta suposada ruta catalana, agafada amb pinces, s’hauria de mostrar an ets alumnes s’important influència des pensament lul.lià a Mallorca i també a sa cort dels Reis Catòlics i a sa cort d’en Felip I de Mallorca (II d’Espanya).

Recordem que el 1352 va sortir de Mallorca cap a Gran Canària una missió d’evangelització d’acord amb sa doctrina d’en Ramon Llull. I que el 1510 tengué lloc una expedició mallorquina cap a Bugia on hi va arribar fra Antonio Muñoz acompanyant el bisbe Miquel Morro “per execir lart de predicacio e imitar lo glorios doctor mestre Ramon Llull”. Per altra banda, tenim com sa protecció dels Reis Catòlics an es lul.lisme se va materialitzar en sa crida des Cardenal Cisneros a s’humanista mallorquí Nicolau de Pacs per organitzar el 1508 una Escola Lul.liana a s’Universitat d’Alcalà. A més a més, s’adopció pels Reis Catòlics de sa doctrina lul.liana va permetre que actualment encara hi hagi indis a Sudamèrica a diferència de sa Nordamèrica anglosaxona. Un Continent que es mateix Ramon Llull en va entreveure sa seva existència dos segles abans des seu descobriment a sa seva obra “Quaestiones per Artem Demostrativem solubilis” (1287) on afirmava que “sa part oposada de Ponent descansa en altre continent que no veim ni coneixem des d’aquí”. També ès des des cor de Castella on el Rei Felip va impulsar sa causa de sa seva canonització, i on trobam que s’arquitecte Juan de Herrera va emprar ets aspectes geomètrics de s’Art lul.lià per construir es Monasteri de l’Escorial.



Queda prou clar com es catalanisme a ses dues bandes des Mar Balear ignora es lligam d’en Ramon Llull amb Espanya i Amèrica, i cerca davall ses pedres lligams amb Catalunya. I així tenim com, en aquest marc construït artificialment, sense cap base històrica ni cultural, durant es segle XX, amb s’aquiescència de Mallorca, Catalunya s’ha apropiat de sa figura i es nom d’en Ramon Llull. A Catalunya hi trobam s’Universitat Ramon Llull, sa seu de s’Institut Ramon Llull, sa Fundació Blanquerna, es Premi de les lletres catalanes Ramon Llull, s’Escola Ramon Llull, es Centre de Recerca Ramon Llull... No hem de permetre que an es 700 anys de sa seva mort, només mos quedem amb un mal conegut Ramon Llull “català de Mallorca” i mori es Ramon Llull mallorquí i universal.

No hay comentarios: