SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




viernes, 21 de junio de 2019

1.- QUAN DESJECTEN SA TRIPLEMENT MILENARIA DENOMINACIÓ DE BALEARS...

Es nostros catalanistes no se cansen de deixar a un costat es triplement milenari nom de Balears per abraçar un nom foraster com ès Catalunya, demostrant un total despreci de sa nostra història i cultura. No saben que es nom de Balears se remunta en es primer mileni a.C. quan es cartaginesos i es grecs batien ses dues illes majors, Mallorca i Menorca, com a Balears i Gimnèsies, respectivament, unes denominacions que fan referencia an ets habitants de ses dues illes majors, es foners. 

Durant sa seva expansió marítima es cartaginesos s’estableixen a Pitiüsa on hi funden Ebusus el 654 a.C. per arribar també fins a ses costes de Mallorca i Menorca on són rebuts a pedradres pes "ba' lé yaroh", que signifca “mestres en llançament”, ès a dir, es foners, d’aquí es nom de Balears. En canvi es grecs batien Mallorca i Menorca com Gimnèsies, degut s’escàs equip militar que duen es mallorquins. De ses dues denominacions sa que se consolida ès sa donada pes cartaginesos, ja que aquests són es qui mantenen durant segles sa disputa amb Roma per la Mediterrània, i ès es nom que aprenen es romans per denominar- es foners illencs.

Històricament sa denominació Balears la trobam a lo llarg des segles. A mitjans segle VII n’Isidor de Sevilla escriu: “Ebosus insula Hispaniae (...) Baleares insulae Hispaniae (...) et Gymnasides maior et minor, unde et eas vulgus Maioricam et Minoricam”. En es segle XI en es “Liber Maiolichinus de gestis pisanorum illustribus” d’en Llorenç de Verona, que relata sa creuada pisana contra es sarraïns mallorquins, se citen en diferents formes: Balea (Mallorca), Balea Minor (Menorca) i Balearis. En es “De Gestis Regum Anglorum” (1124) d’en William de Malmesbury, on s’exhorta a favor de sa creuada contra es sarraïns, s’inclouen com a terres antigament cristianes i ara subjectes an es sarraïns Hispània i Balears: “Hispania et Balearibus insulis subjugatis”. En es preparatius de sa conquista de Mallorca de 1229 tot s’arxipèlag se denomina Balears: “insulis Maioricarum scilicet Minoricarum atque Evice et in omnibus aliis Balearibus insulis”. Com també des de Roma quan s’exhorta sa seva cristianisació: “ad insulas Mayoricas, Minoricas, Evizam et alias insulas, quae vocantur generaliter Balearas, ad expugnandas inde barbaras naciones”.



Després de sa constitució des Regne cristià de Mallorca sa denominació Balears cau pràcticament en desús en favor de Regne de Mallorques, llevat de comptades excepcions. A 1382 en es context de ses bandositats urbanes mallorquines, es partidaris des sistema de franquesa fixen devora sa Volta Pintada un text d’oposició an es nou sistema d’insaculació, que diu: “Fle, misera, geme, vita sortem, Balearis: Mistrum adest, chaos inseviet, fies et tuis exul”.  A s’opuscle publicat l’any 1542 amb motiu de s’estada de l’Emperador Carles a Mallorca un any abans amb motiu de s’infructuosa presa d’Alger en Carles ès anomenat “Caesar, Baleare supinum”.

A final des segle XIV es cronista Joan Binimelis, seguint sa pauta renaixentista, eixampla sa seva historia des Regne de Mallorca fins arriba a s’Edat Antiga, d’on recupera sa milenària denominació de Balears. En un judici del 1606 se documenta sa Reial Audiència com sa “Regia Audientia Regni Balearium”. Sa posterior història des Regne de Mallorques des cronista Joan Dameto (1633) ja ho es de tot es Regne Baleàric: “Historia General del Reyno Balearico”. Un segle més tard, a un tractat notarial del 1725, trobam referències, fins i tot, a sa nostra denostada llengo balear: “Formularium testamenti Baleari lingua”.

Durant sa Guerra d’Independència (1808 – 1814) es Regne Baleàric encunya ses darreres monedes on se titula en Ferran com a Rei de les Espanyes i de les Balears, “hisp. et balearium rex”. A partir de sa “Consitución Política de la Monarquia Española” de 1812 sa denominació de Regne de Mallorca despareix per donar pas a “las Islas Baleares”, a sa “Provincia de las Islas Baleares”, o simplement “Baleares”, fins arribar a s’actual denominació de “Comunitat Autònoma de les Illes Balears”, que conserva sa milenaria denominació de sa nostra terra.

No hay comentarios: