10.- QUAN MENTEIXEN EN AFIRMAR QUE EN RAMON LLULL ES UN FILOSOF CATALA...

En Ramon Llull no ès català, ja que va néixer a Palma pocs anys després de sa conquista d’en Jaume I, concretament entre ets anys 1232 i 1235. En Ramon Llull, a diferència des mestres des seus temps com Sant Anselm, Sant Bonaventura i Sant Tomàs d’Aquino, que no escrigueren cap obra a sa terra on nasqueren, en va escriure una quarta part a Mallorca. De ses 243 obres que escrigué, 51 foren escrites a Mallorca, entre elles ses dues obres més importants: es Libre de contemplació en Déu i s'Art abreujada d’atrobar veritat. A més també va fundar a Mallorca el 1276 amb so patrocini d’en Jaume II de Mallorca es monasteri de Miramar , dedicat a s’ensenyança de s’àrab an es frares per anar a predicar en es Nord d'Àfrica sa doctrina luliana.

Aquesta mallorquinitat d’en Lull ès reconeguda des de fora de Mallorca i pes mallorquins de totes ses èpoques. Així ho afirma des de València el Rei Pere d’Aragó l’any 1369 quan dicta que per un major coneixement de s’Art general d’en Ramon Llull a qui ho demani se li doni copies autèntiques de “scientia generalis, quam Magister Raymundus Lull, oriundus civitatis Maioricarum”. A l’any 1480 es Jurats de Mallorca demanen an el Rei Ferran el Catòlic s’ensenyança de sa doctrina des “fill e natural d’aquest regne de Mallorques, compatriota nostre”, ja que es valors lulians són vàlids per millorar i elevar es nivell cultural, així com per contribuir a sa formació de governants: “lo art e sciencia de Mestre Ramon es millor cosa e condecent se liga assi, en aquesta patria sua que en altres parts del mon”. I tres-cents anys més tard (1785) a sa biografia de Fra Juníper Serra escrita pes seu company Fra Francesc Palou, llegim que “el último panegírico que predicó (Fra Juníper) fue encomendado de la Universidad (luliana), en la solemnisima fiesta que el 25 de enero celebra a su Patrón, y Compatriota el iluminado Dr. el Beato Raymundo Lulio”.

Respecte de sa llengo en què escrigué tampoc se cansen de dir-mos que en Llull va ser es forjador de sa llengo catalana. Idò ès es mateix Llull qui mos diu en quina llengo escriu ses seves obres, i no ès sa llengo catalana. En es Llibre de contemplació en Déu, escrit inicialment en àrab, en Ramon Llull ès es “romançador d’aquesta obra d’arabic en romanç”. I que sa Lògica d’Algatzel també l’ha traduïda an es romanç: “de lògica tractam breument lo qual es compendi novell, en mon entendiment appell, que trasllat de latí en romanç, en rimes en mots qui són plans, per tal que hom puscha mostrar lògica e philosoffar a cels qui no saben latí ni arabich”. I, per encara deixar-ho més clar, a sa seva obra Blanquerna aclareix quina llengo xerren es seus personatges, “que alcuna dona legís alcun libre qui fos en romanç per ço que les dones lo poguessen entendre”. 

En Ramon Llull si que ès es forjador de sa llengo mallorquina, que neix de sa fusió de sa llengo d’oc de conquistadors i pobladors amb sa llengo mossàrab mallorquina que conserva sa població autòctona mallorquina, es Rum.