Dia 11 maig de 1808, quan encara tenen lloc a Palma ses celebracions pel
nou Rei Ferran, arriben ses notícies que el Rei se troba a França reunit amb en
Napoleó, que es poble de Madrid s’ha aixecat dia 2 de maig contra es francesos
i que sa Corona d’Espanya està en mans de l’Emperador francès. Com a la resta
des territori espanyol, a Mallorca tenen lloc ses primeres reaccions
d’indignació i solidaritat, a la vegada que se donen ses primeres declaracions
en favor d’un aixecament, que finalment te lloc dia 28 de maig.
En poc temps se constitueix sa Junta Suprema de Govern presidida pes
General Vives amb s’objectiu d’assumir es poder de s’illa, cercar s’ajuda de sa
flota anglesa, i conservar es Regne davall es domini del Rei Ferran. A la resta
de províncies espanyoles se van constituint més Juntes contra es poder francès:
Valencia, Saragossa, Múrcia, Cantàbria, Galícia, Lleó, Lleida i Sevilla.
Aquesta darrera Junta ès s’impulsora des text considerat com a sa declaració de
guerra formal de dia 6 de juny de 1808. S’implicació de Mallorca a sa defensa
de sa nació espanyola ès total. Des de sa pàtria mallorquina se participa en sa
defensa nacional amb armes, municions i homos.
Després de sa
victòria espanyola de Bailén, se fa precís una única autoritat política i
militar que coordini sa reconquista des territori i poder fer front an es
previsible contraatac napoleònic. D’aquesta manera ses Juntes consegueixen
s’unitat de poder amb s’acord de dia 25 de setembre de 1808 a Aranjuez amb sa
constitució de sa Junta Suprema Governativa, presidida p’en Floridablanca.
Amb s’arribada de s’exèrcit napoleònic sa guerra se decanta cap an es
costat francès. Així i tot, es govern espanyol de sa Junta Central segueix sa
seva feina. Amb data de 22 de maig de 1809, proposa sa celebració de Corts per
l’any 1810, a més de sa creació d’una Comissió de Corts, presidida p’en
Jovellanos, que prepararà ses reformes necessàries per poder dur endavant ses
Corts. Ja dins l’any 1810, sa Junta Central, que se troba a sa ciutat lliure de
Cadis, expedeix es seu darrer decret pel qual s’auto-dissol i dona pas an es
Consell de Regència d’Espanya i Índies, que acabarà organitzant ses Corts des
24 de setembre de 1810, i que tenen com a missió redactar sa primera
constitució espanyola.
Pes febrer de 1810 arriben ses instruccions per s’anomenament des cinc
diputats baleàrics per assistir a sa convocatòria de Corts a Cadis. Ets elegits
en representació de Mallorca són en Guillem Moragues, el bisbe Bernat Nadal,
n’Antoni Llaneres i en Josep de Sales; per Eivissa en Josep Ribes; mentres que
per Menorca no n’hi va cap.
Mallorca a més d’aportar homos a sa guerra peninsular se converteix en lloc
d’asil d’emigrants valencians i catalans que fugen dets exèrcits francesos. A
més aquests refugiats que arriben a Balears també hi ha presoners francesos
capturats per ses tropes espanyoles. Entre ets anys 1809 i 1813 arriben a
Mallorca uns 12.000 presoners de guerra francesos. D’ells, uns 2.000 romanen a
Palma i a Maó. Mentres que es 10.000 restants són enviats a s’illa de Cabrera,
on hi malviuen durant cinc anys. Uns 5.000 hi moren degut a ses seves ferides
de guerra, com també de fam i de febres.
Ses Corts se celebren inicialment a sa Villa de la Real Isla de León, per
passar posteriorment a sa veïnada ciutat de Cadis es mes de febrer de 1811. En
elles hi participen es cinc diputats baleàrics. Iniciades ses Corts, sa Junta
de Regència mana que tots ets estaments, ciutats i províncies prestin jurament
an el Rei Ferran i a ses Corts constituïdes. Ets objectius fonamentals de ses
Corts són adoptar ses mesures precises que acabin amb ses estructures de
s’Antic Règim i aprovar una Constitució que canviï es règim polític. Ses
reformes duites a terme se materialitzaran amb s’establiment de sa llibertat
econòmica, comercial i de fabricació, sa llibertat de premsa, així com amb
s’abolició des règim senyorial i des Tribunal de l’Inquisició.
Una de ses primeres mesures liberals preses per ses Corts de Cadis ès es
Decret de llibertat de premsa de 10 de novembre de 1810. Sa seva aplicació té
una especial incidència a Mallorca, ja que degut a s’arribada d’emigrants
peninsulars se converteix en un des principals centres des pensament
reaccionari espanyol. Sa premsa serveix com a lloc de confrontació dialèctica
entre liberals i absolutistes. En només dos anys, a Palma, se passa
d’una publicació periòdica de caràcter econòmic a quinze publicacions de
setmanaris i diaris polítics i d’opinió.
Ses Corts
de Cadis prossegueixen amb sa seva missió de redactar sa nova constitució
espanyola. Així en plena Guerra d’Independència, dia 19 de març de 1812 ès
promulgada a sa ciutat lliure de Cadis sa “Constitución Política de la
Monarquía española”. Maldament representa es liberalisme davant s’absolutisme,
té un caràcter de compromís entre ses diverses opcions que hi ha en aquest
moment a Espanya. Ets il·lustrats, com en Jovellanos i en Floridablanca, que
desitgen es retorn d’en Ferran per continuar ses reformes. Es liberals que
aspiren a que sa guerra permeti fer una revolució que transformi s’Antic Règim
en un règim liberal parlamentari. Ets absolutistes, molts de nobles i clergues,
que volen es retorn a s’Antic Règim, i que compten amb so recolzament de sa
major part de ses classes populars. En es seus articles se troben mencions
explícites a sa realitat de sa nació espanyola per sa que també lluiten es
mallorquins: “1. La nación española es la reunión de los españoles de ambos
hemisferios; 12. “la religión de la nación española es y será perpetuamente la Católica
Apostólica Romana”.
Es jurament de sa Constitució de Cadis pes poble
mallorquí se produeix durant es mes d’agost de 1812. Primerament té lloc un
acte pes carrers de Palma. Sa comitiva parteix des Palau de l’Almudaina i
després de recórrer sa part alta de sa ciutat arriba fins an es Born on hi ha
col·locada una tribuna amb so retrat del Rei Ferran. En aquesta tribuna se
publica i jura sa Carta Magna. El sendemà juren sa Constitució ses parròquies i
sa tropa, que coincideix amb ses notícies que arriben de s’alliberament de
Madrid. Amb aquest jurament per part de sa ciutadania mallorquina s’implanta a
Mallorca es nou Règim Constitucional nascut a Cadis.
S’establiment
des nou model constitucional suposa s’anomenament i/o elecció de càrrecs
corresponents a ses noves instituciones. Així se crea sa Diputació Provincial,
presidida pes cap polític, i se constitueixen 48 ajuntaments a Mallorca, 7 a
Menorca i 1 a Eivissa. Emperò es canvi de règim se troba amb diverses
resistències per part dets absolutistes, sobre tot es clergues. Aquesta no
acceptació des model constitucional du a contínues polèmiques entre liberals i
absolutistes, on hi participen tant es propis mallorquins com també ets
emigrats peninsulars.
Maldament el Rei Josep pot tornar entrar a Madrid pes novembre, una nova
retirada de tropes por parte de Napoleó cap a Rússia a principi de 1813 permet
ets aliats expulsar definitivament en Josep Bonapart de Madrid i derrotar es
francesos es mes de juny a Vitòria. Amb aquestes derrotes es francesos abandonen
tota sa Península, excepte Catalunya. Després de sa derrota, en Napoleó se
prepara per defensar sa frontera fins a poder negociar amb en Ferran una
sortida. A canvi de sa neutralitat espanyola a Europa en Ferran recupera sa
Corona a principis de 1814 i pacta sa pau amb França. Amb sa firma des tractat
de Valençay en Ferran recupera sa Corona Espanyola com a monarca absolut. Però
amb el Rei Ferran es valors liberals emanats de Cadis seran eliminats amb sa
supressió de sa Constitució de 1812, restaurant-se temporalment ses estructures
de s’Antic Règim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario