"lo present regne de Mallorques ... en res del mon sia sotmés al Principat de Catalunya”.
D’ençà de s’invasió aragonesa de 1343 el nou Rei de Mallorca Pere l’Usurpador, maldament ha jurat ses franqueses i privilegis des Regne, tracta Mallorca com un territori més de Catalunya en s’aspecte que més l’interesa, s’econòmic. Es regne baleàric ès considerat una part més de Catalunya exigint-li importants aportacions per finançar ses costoses guerres de Castella i Sardenya.
Passats vint anys de s’annexió, concretament l'any 1365, en Pere d'Aragó deixa a un costat ses formes mantegudes per proclamar que es regne insular sigui una nova província catalana. Així amb so privilegi de 22 de juliol de 1365 dat a Sant Feliu de Guíxols se dicta que es mallorquins sien considerats catalans, i que Mallorca sigui part de Catalunya, “los mallorquins e poblats en aquella Illa sien cathalans naturals, e aquell regne sia dit part de Cathalunya”, que a Corts Generals també siguin considerats catalans, ”e en altre temps en Corts generales sien hauts e reputats per cathalans”, que hagin de celebrar Corts Catalanes, “hagen aentrevenir en Corts al Cathalans celebradores”, i observar ses constitucions i privilegis de Catalunya, “hagen alegrar e observar les constitucions generals de Cathalunya, privilegis e usatges de Ciutat de Barcelona”.
De s’annexió ençà,
Mallorca participa a Corts Generals juntament amb sos altres territoris
aragonesos. A partir de sa promulgació des privilegi d’incorporació a Catalunya
i d’acord amb ell, es mallorquins són convocats a Corts Catalanes, on no s’hi
presenten. Es mallorquins no accepten s’annexió a Catalunya i com a demostració
de sa seva voluntat d’autonomia davant sa promulgació des privilegi de 1365 no
participen a Corts Catalanes, encara que si ho segueixen fent a Corts Generals
juntament amb sos altres territoris aragonesos. D’aquesta manera es mallorquins
expressen sa seva conformitat de formar part de sa Corona d’Aragó i a la vegada
es seu refús a esser una província catalana, recordant d’aquesta manera que
formen part de sa Corona aragonesa per unió personal a sa figura del Rei i no
com a part d’un altre territori.
No és fins es
regnat de n'Alfons el Magnànim que Mallorca se desprèn "de jure" de
sa càrrega de sa supeditació catalana ordenada p’en Pere I l’any 1365. Una
situació que "de facto" no s’arriba a produir mai: Mallorca no
assisteix a Corts Catalanes ni adopta ses constitucions com a dret propi.
D’aquesta manera dia 17 de juny de 1439 a petició des jurats mallorquins, el
Rei Alfons el Magnànim amb so Privilegi de Gaeta confirma ses franqueses
mallorquines i a la vegada afirma que Mallorca no és una prolongació de
Catalunya, ni està sotmesa a ses lleis catalanes: “lo present Regne de
Mallorques sia apartat hauent ses franqueses especials e en res del món sia
sotmés al Principat de Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne
usatges.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario