Durant es regnat
d’en Ferran II de Mallorca, es regne insular participa molt activament en sa
configuració des cinturó defensiu nordafricà. Des de principi des segle XVI sa
Monarquia d’Espanya inicia sa conquista de diverses places africanes per
protegir es comerç mediterrani i ses costes peninsulars i baleàriques. Dada
s’excel·lent situació des Regne insular, ses Balears són sa base triada per
emprendre sa conquista de sa ciutat algeriana de Bugia i per s’erecció d’una
fortalesa a s’Illeta d’Alger, just davant es niu de pirates que ès Alger.
Per dur a terme s’empresa de sa conquista de Bugia
sa flota espanyola se concentra a ses Balears a sa que s’hi afegeixen vuit
embarcacions mallorquines amb ses seves respectives tripulacions. Dia 1 de
gener de 1510 s’esquadra salpa cap a Bugia i la conquista al cap de cinc dies.
Per poder assolir s’objectiu de mantenir sa plaça africana se fa precís abastar
Bugia de subministres i posar-la en estat de defensa. Així des de Mallorca
arriben a Bugia sis embarcacions transportant aliments i quatre-cents illencs
dets oficis de fuster, ferrer, picapedrer a més d’altres per dur a terme ses
reparacions i fortificacions necessàries. Sa rapidesa de s’ajuda mallorquina ès
reconeguda p’en Pedro Navarro a través des consignatari Bernat de Juny,
encarregat de cobrar ses trameses, amb aquestes paraules: “Sa Senyoria tenia
molta contestació de aquest Regne e de vostres magnificències, qui tant bé y
promptament lo havien socorregut”. A més de satisfer ses necessitats
materials des mallorquins i castellans destacats a Bugia, des de Mallorca hi
arriba mossèn Miquel Morro, anomenat Bisbe de Bugia, “per execir lart de
predicacio e imitar lo glorios doctor mestre Ramon Llull”.
Illeta d'Alger
A més des
protagonisme des regne illenc a s’empresa de Bugia, l’any 1514 el Rei Ferran
encomana aixecar i mantenir una fortalesa a una illeta situada davant Alger amb
un doble objectiu: impedir sa pirateria des d’aquest port i vigilar que s’Emir
complesqui es seus compromisos de vassallatge. Per erigir es castell parteix
des de Mallorca sa mà d’obra necessària que ès descrita pes mateixos Jurats
illencs com a “lo major y los millors obrers de vila y picapedrers de
aquesta ylla, havem tramessos a la fortalesa de Alger, ab tot lo que es stat
menester per fer aquella”. Com Bugia, aquesta fortalesa africana se pot
considerar una prolongació de Mallorca, està construïda per mallorquins i
guardada majoritàriament per mallorquins tal com ho testimonia una carta des
comandant de sa plaça, es cavaller Nicolau de Quint: “de les quatre parts
les tres som fills de aquest Regne”.
Sa plaça africana
de Bugia gaudeix durant un curt període
de temps de relativa tranquil·litat, ja que es mes d’agost de l’any 1515
es pirata Horuc Barbarrossa, an es servici de s’Emir d’Alger, intenta
apoderar-se d’ella. Per posar remei a s’atac pirata altre pic el Rei Ferran
tornar a precisar des servicis des Regne de Mallorca. Així mana an el
Lloctinent Miquel de Gurrea que surti a aixecar es siti de s’important plaça
nordafricana. En poc temps surt de Mallorca una potent esquadra de tres mil
homos comandada pel mateix Lloctinent Gurrea cap a Àfrica, que obliga en
Barbarrossa a retirar-se.
Però un any més
tard, a sa mort del Rei Ferran, n’Horuc Barbarrossa pren Alger, deposant s’Emir
vassall de Castella. Únicament queda en poder castellano-mallorquí sa Fortalesa
de s’Illeta d’Alger. Amb motiu de sa mort del Rei, s’alcait de sa fortalesa
d’Alger se lamenta d’ella amb aquestes paraules: “stich per perdre lo seny
de la gran dolor que tinch de la desventura que es stada per tota la
Crestinadat”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario