5.- QUAN INSISTEIXEN EN QUE S’EMPRESA DE MALLORCA DE 1229 ES UNA CONQUISTA CATALANA...

Avui en dia ès una afirmació molt estesa que sa conquista de Mallorca de 1229 va ser s’inici de s’expansió de s’imperi català per la Mediterrània, que va ser una conquista catalana i que es catalans mos dugueren sa llengo catalana i que per això sa llengo pròpia de Mallorca ès sa llengo catalana. Però resulta que sa conquista de Mallorca d’en Jaume I no ès catalana. Hi no ho ès por dos motius fonamentals. S’empresa de Mallorca ès sa continuació de sa reconquista cristiana iniciada tres-cents anys enrera des des comtats de s’antiga Marca Hispànica, i que a més ja ès recolzada l’any 1064 amb sa proclamació pel Papa Alexandre II de sa primera creuada en territori europeu. I a més a més, com en totes ses conquistes de sa Corona d’Aragó es seus participants procedeixen de molts diversos territoris, bàsicament Catalunya, Aragó i Occitània.

Ès cert que a sa conquista de Mallorca hi participen nobles catalans, pero no hem d’oblidar que en Jaume I ès occità, ha nascut a Montpeller, i que son pare, en Pere el Catòlic, va dominar gran part d’Occitània. Ès per això que hi participen nobles occitans, i com ès el Rei d’Aragó, també s’embarquen senyors aragonesos a sa creuada de Mallorca. A més des territoris aragonesos s’empresa queda oberta a tot el món cristià, tal com se pot apreciar a sa crida de sa conquista, “omnes homines de terra nostra et aliunde venientes”, i com se pot observar a sa nòmina de conquistadors: R. Casals de Lerida, G. Castelo de Tortosa, Domingo de Tarazona, G. Seguer de Barcelona, Sapatel de Barcelona, G. De Zaragoza, Garcia de Huesca, Jacme de Montpelier, Feri de Marseyla, Matheu de Sabadel...

Amb en Jaume I hi embarquen col·lectius de ses principals ciutats de sa corona, ses provençals de Marsella i de Montpeller, ses catalanes de Barcelona i de Tarragona i ses ciutats aragoneses d’Osca i de Lleida —en es moment de sa conquista, Lleida forma part des regne d’Aragó però no de Catalunya, motiu pes qual es lleidatans, com ets aragonesos, juraran, catorze anys després de s’empresa de Mallorca, hereu l’infant Alfons a ses Corts aragoneses celebrades a Daroca (1243)—. També acompanyen en Jaume I eclesiàstics com en Berenguer de Palou bisbe de Barcelona, en Guillem bisbe de Girona i fra Bernat de Campanes lloctinent des mestre del Temple i es seus principals barons com en Nunyo Sanç comte des Rosselló, en Guillem II vescomte de Bearn, n’Hug IV comte d’Empúries, es cavallers catalans Ramon Alaman i Ramon Berenguer d’Ager i ets aragonesos Eixemèn d’Urrea i Pero Cornell.

També des de Roma s’anima a sa conquista de Mallorca a tot el món cristià. Dia 29 de novembre de 1229 el Papa Gregori IX ordena an es prior des dominics de Barcelona aconsellar an es clérgues i laics occitans d’Arlés i de Narbona que ajudin en Jaume I en s’empresa de sa conquista, concedint-los ses mateixes indulgèncias dades an es creuats de Terra Santa. A més a més, sa conquista de Mallorca du impregnat s’esperit creuat, ja que se realisa a s’època de sa Sexta Creuada: “car jo vaig en aquest viatge per exalçar la fe que vós nos havets donada, e per baixar, e per destruir aquells que no creen en vós”. A tot això hem d’afegir que a sa Crònica Reial del Rei En Jaume podem llegir que es nobles participants entenen, en tot moment, sa conquista de Mallorca com a sa continuació des secular enfrontament entre cristians i sarraïns: “E el primer qui anc los anà ferir fo ell. E quan foren tant prop los crestians dels moros, com serien quatre astes de llança de llong, giraren les testes los moros e fugiren”. 

En cap moment es participants clamen per una suposada catalanitat de sa conquista, de sa mateixa  manera que a ses cròniques de s’època sempre se relata sa presa de Mallorca com una gesta del Rei d’Aragó: “En lan 1229 lo dernier jorn de desember, ço es a dire la vigilia dan nou, pres lo senhor de Jacme d’Aragon Malhorgas an sas ostz”.