SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




martes, 23 de julio de 2019

6.- QUAN MOS ENGANEN PER DIR QUE MALLORCA ES REPOBLADA PER GENT CATALANA...


Ni sa conquista de Mallorca de 1229 va ser catalana, ni tampoc hi  hagué una repoblació catalana, tal com proclama s'uniformisadora i excloent doctrina catalanista i catalanisadora. 

En primer lloc s’illa no ès repoblada ja que sa població mallorquina no s’esvaeïx. A Mallorca hi romanen es Rum, que són es mossàrabs mallorquins, i una considerable població sarraïna que en part se converteix an es cristianisme, per passar a ser considerats, més tard, es seus descendents com a ciutadans de Mallorca, com també un nucli important de població jueva. I no ès catalana ja que a més des catalans, que són majoritaris, també hi ha un important número de pobladors occitans i italians, així com altres hispànics i europeus. 

Com succeeix an es preparatius de sa conquista, Roma també anima s’arribada de nous pobladors cristians a Mallorca durant sa postconquista.  Es 23 de desembre de 1230 el Papa Gregori IX ordena a s’Arquebisbe d’Ambrum (població fronterera i situada en el nord des comtat aragonès de Provença) que publiqui a sa seva diócesi s’atorgament de ses mateixes indulgèncias concedides an es creuats de Terra Santa an es diocesans que vagin a poblar Mallorca, i posteriorment, día 11 de juny de 1233 concedeix tres anys d’indulgència an es súbdits de “Aragonie et Navarre, regna et circumvecinas provincias constituitas” que s’establesquin a Mallorca. També tenim que una part des nous pobladors fugen des rigors feudals des continent, per gaudir de ses llibertats de sa Carta de Població de Mallorca de 1230. Es nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova patria que proclama s’aventurer portugués Pedro Gonsalviz: ”ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum ubique omnia jura nuestra”.


S’inmensa majoria des nous pobladores de Mallorca (Bernardus de Agen, Bonafont de Tarascó, Malloles de Tarragona, Petrus de Zaragoza, Raymundus de Sabadel, Falcho de Reus, Stephanus de Pamplona, Raymundus de Marsella, Johannes de Limogge, Sancius de Leyda, Bernardus Ispania de Barchinona, Johannes de Cervaria, Ferrarius de Berga, Bernardus de Ampuries, Petrus de Balaguerio...) pertanyen a sa gran àrea lingüística de sa llengo d’oc que abraça des de Provença, passant per Gòtia i Barcelona, fins a Tarragona. Lo que els permet poder-se comunicar sense problemes. Sa llengo d’oc duita pes colonisadors se fon amb sa llengo mossàrab des Rum, donant lloca a sa nova llengo mallorquina.

Aquests ciutadans de Mallorca —cristians, jueus i sarraïns cristianisas— són es qui impulsaran es desenrotllament econòmic i comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials promogudes pes monarca Jaume I. Durant tot es Regne privatiu Mallorca se convertirà en es centre d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental. Així ho observará es mateix Rei En Jaume a sa Crònica Reial un quart de segle després de sa conquista: “E de llahora ença Nostre senyor ha multiplicada l’isla de Mallorques que val dos tants que no faïa en lo temps dels sarraïns”.

No hay comentarios: