SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




miércoles, 31 de julio de 2019

8.- QUAN MOS DIUEN QUE ES REGNE DE MALLORCA ES NOMES UN TITOL NOMINAL SENSE CONTENGUT...


Pes catalanisme es títol de Regne de Mallorca no significa res, ès simplement nominal, sense cap contengut. Però sa realitat històrica i documentada no ès aquesta. Durant 500 anys, des d’en Jaume I fins en Felip d’Anjou hem tengut els Reis de Mallorca que han jurat ses franqueses mallorquines i que es jurats des Regne han reconeguts com a Reis.

Es Regne de Mallorca se constitueix amb sa Carta de Franqueses de día 1 de març de 1230, conformat per ses nostres Illes Balears. Es un nou regne independent en es si de sa Corona Aragonesa sense cap dependència de Catalunya com qualcuns no se cansen de repetir. Si Mallorca hagués estat una nova província catalana, ¿a que ve dotar-lo de tots es resorts administratius, judicials i legislatius que li corresponen a un nou ens polític? Es nou estatut tracta Mallorca com un territori diferenciat de la resta de sa Corona, i no com una prolongació de Catalunya. Com la resta de dominis aragonesos, Mallorca se constitueix com una unió personal en sa figura del Rei en un procés de suma d’estats, i no de fusió o unificació. 

Sa Carta de Població de 1230 pretén poblar Mallorca oferint noves ventatges i llibertats individuals an es nou arribats i a la vegada dotar es Regne d’un ordenament jurídic, una organisació administrativa i un règim legal propis. Sa Carta mallorquina estableix ets orgues de justìcia i s’organisació política i administrativa des nou regne: es lloctinent, es veguer, es batle general, es prohomens i sa curia. 20 anys després de sa conquista, el 1249, arriba a Mallorca es sistema municipal, conegut com es Regiment de Franqueses. Amb ell Mallorca se converteix en un únic municipi governat por 6 jurats que administren sa totalitat de s’illa.



A ses normes promulgades pes monarca hi ha que afegir es dret i es costum duits pes nous pobladors catalans, rossellonesos, italians, marsellesos i montpellerencs des des seus llocs d’origen, que ben aviat evolucionen fins a cristalisar en fórmules genuines des dret mallorquí. Així tenim com sa Carta de Franqueses, es Regiment de Franqueses i es nou dret mallorquí constitueixen ses bases pròpies de s’ordenament jurídic des nou Regne cristià de Mallorca, independent de Catalunya.

Sa voluntat d’en Jaume I de dotar d’una personalitat pròpia es regne baleàric ès ratificada amb so jurament des prohomos de Mallorca de l’Infant Jaume com hereu des Regne el 1256. Endemés, aquesta diferenació de Mallorca ès afavorida amb sa concessió de s’escut de sa Ciutat amb so privilegi de dia 23 de juliol de 1269: “a vos prohomens e ala Universitat de la Ciutat de Malorques damunt dits per tots temps, que puscats fer e aver vos e els vostres successors Segel propi de la Comunitat de la Ciutat damunt dita, en lo qual de la una part sia lo senyal nostre e en laltre par lo senyal del Castel nostre de la Almudayna de Malorques”.

No hay comentarios: