SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




lunes, 5 de agosto de 2019

9.- QUAN REPETEIXEN QUE SA CORONA DE MALLORCA ES UNA SUCURSAL DE CATALUNYA...


Ès així de trist, pes catalanisme sa monarquia privativa mallorquina, a més de ser un Corona sense contengut, no es més que una sucursal catalana, però sa realitat ès que no ès així. A sa mort d’en Jaume I se manté s’independència mallorquina respecte de Catalunya. En es trono mallorquí hi puja es seu fill l’Infant Jaume a la vegada que s’escendeix sa Casa d’Aragó en dues. Sa Corona de Mallorca queda conformada pes Regne de Mallorca —ses Illes Balears— i ets honors occitans de Montpeller, Llates, Omelades, Carlades i es comtats nordpirenencs de Cotlliure, Rosselló, Cerdanya, Coflent, Capcir i Vallespir. El nou Rei de Mallorca, en Jaume II, jura es privilegis mallorquins dia 12 de setembre de 1276.



Per desgràcia d’en Jaume II, a sa no acceptació de sa separació territorial de sa Corona pes seu germà Pere d’Aragó, s'uneix es fet de que Mallorca ès un important centre d’intercanvi per on hi passen ses rutes més importants de la Mediterrània (sa d’Orient que arriba fins a la Mar del Nord passant per Gibraltar, Lisboa i Galicia, i sa que comença en es ports africans de Barberia, que arriba fins a París i Flandes) que queda fora des control aragonès. Tot això, més una sèrie de circumstàncies adverses precipiten sa pèrdua des Regne insular per un període de tretze anys fins el 1298. 

Un pic recuperat es Regne, en Jaume II continua potenciant es comerç exterior, base de s’economia mallorquina, amb s’inici de s’establiment de consulats mallorquins a s’estranger (Bugia, Génova, Pisa, Sevilla, Tunis, Alger, Nàpols...), per diferenciar-se des catalans, i sa firma de tractats comercials amb Pisa, Génova, Sicilia i Castella. A més de modernisar s’industria textil, en Jaume II realisa importants reformes estructurals des territori amb sa la promulgació de ses Ordinacions del 1300. Amb sa seva aplicació se reordena Palma i se racionalisa s’espai agrari a sa Part Forana amb sa creació de noves viles i sa consolidació de nuclis ja existents. El Rei mallorquí també cerca es prestigi de sa Corona de Mallorca amb sa creació de sa moneda pròpia de Mallorca i sa construcció des Castell de Bellver.

Es successius reis mallorquins maldament ses tenses relacions amb sos monarques aragonesos, continuen consolidant i potenciant es comerç  marítim illenc, modernisant s’industria tèxtil i reforçant ses flotes navals de defensa i comercial mallorquines. A la vegada se segueix consolidant s’estructura politico-administrativa des regne insular. Dia 14 de desembre de 1312 el Rei Sanxo atorga sa bandera de Mallorca, inspirant-se en s’escut de Palma de 1269. S’insígnia està composta per “nostru regale bastonum” i per “castri albi positi in livido”. I ja durant es regnat d’en Jaume III se crea es Consolat de Mar (1326) i se promulguen ses Lleis Palatines (1337). Després de s’invasió de 1343 en Pere d’Aragó les plagiarà per crear ses Ordenances Aragoneses. Així i tot, es Regne de Mallorca segueix mantentint fins es segle XVIII sa seva estructura socio-política atorgada pel rei Jaume I i es reis privatius.

No hay comentarios: