SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




martes, 13 de agosto de 2019

11.- QUAN MOS AMAGUEN ES LEGAT LUL.LIA A TOTA S’AMERICA ESPANYOLA...

Es catalansime només manetja sa figura d'en Ramon Llull per xerrar de sa forja de sa llengo catalana (cosa que ès del tot falsa). Sa doctrina catalanista amaga es fet que ès es legat lul.lià lo que permet que sa Monarquia Hispànica no extermini ni esclavisi ets indis americans. No vols sabre res de res des fet que els Reis Catòlics fan seva sa doctrina des doctor mallorquí. Tot lo que ensumi a Espanya queda arraconat i marginat.

Sa vocació mallorquina amb l’Atlàntic no ve únicament pes fet de solcar ses seves aigos i arribar a punts fins en aquell moment inexplorats (Canàries, cap Bojador, Riu de l'Or...), també la trobam en es pensament des mallorquí més universal de tots es temps. Abans des descobriment d’Amèrica (1492) en Ramon Llull ja havia escrit de sa seva existència a seva obra “Quaestiones per Artem Demostrativem solubilis” (1287) on hi afirma que a sa part oposada de Ponent hi ha un altre continent que ni veim ni coneixem des d’Occident.


Com hem dit, s’aplicació de seva doctrina a Amèrica, com feren abans es missioners mallorquins a Canàries i an es Nord d''Africa, ès sa que permet, que a diferència de sa Nordamèrica no espanyola, s’inmensa majoria de ses poblacions indígenes des territoris conquistats per sa Monarquia Hispànica siguin respectades i cristianisades. 

Aquest important i transcendental fet se deu a s’assimilació de sa doctrina lul·liana per part dels Reis Catòlics i es Cardenal Cisneros que no accepten s’eliminació ni s’esclavitud de sa població amerindia. Així ho expressa la Reina Isabel en es seu testament: “pongan mucha diligençia, e non consientan nin den lugar que los yndios, vezinos e moradores de las dichas Yndias e Tierra Firme, ganadas e por ganar, reçiban agrauio alguno en sus personas ni bienes, mas manden que sean bien e justamente tratados”.

No hay comentarios: