12.- QUAN BATIEN ES MAPAMUNDI D’EN CRESQUES ABRAHAM COM ATLAS CATALA...

Un altre figura mallorquina que pateix es robatorum català es es cartògraf mallorquí Cresques Abraham. Recordem que són es jueus mallorquins qui dibuixen ses primeres cartes després de sa conquista cristiana de 1229 amb ses que es mercaders mallorquins poden arribar a la Mar del Nord, a la Mar Negra, a ses Illes Canàries i a Riu de l’Or. S’apogeu assolit pes comerç illenc durant sa dinastia mallorquina està íntimament relacionat amb s’existència a Mallorca de s’escola cartogràfica més important de sa Mediterrània durant es segles XIV i XV. Mallorca ès un cap de creus situat estratègicament entre Barcelona, Alger i Sardenya, essent es punt de pas obligat de ses dues rutes comercials més importants, sa d’Orient que acaba a s’Atlàntic i sa que comença a Barberia per arribar a Paris i Flandes.

Ses cartes de navegar més antigues conegudes a Europa són sa carta anònima pisana de 1300, mentres que sa carta mallorquina més antiga conservada ès sa de n’Angelí Dulcert de 1325. Durant es regnat d’en Sanxo de Mallorca es situa es naixement de s’escola mallorquina, bres d’una sèrie important de cartògrafs que produeixen cartes nàutiques com són ses des citat Angelí Dulcert de 1325, 1327 i 1339, s’Atlas d’en Cresqués Abraham “magister mappamundorum et bruxolarum” de 1375, ses cartes de navegar d’en Guillem Soler de 1380 i 1385 i sa carta mallorquina de Nàpols de 1390. A aquests creadors mallorquins s’ha d’afegir una nòmina important de cartògrafs des segle XV. 

Ses creacions de s’escola mallorquina tenen unes característiques pròpies que les distingeixen d’altres cartes, donant lloc a una producció unitària que es basa en una determinada representació orogràfica i hidrogràfica de certes àrees geogràfiques, així com per sa toponímia, miniatures i llegendes emprades. I sobre tot, perquè són cartes realisades a Mallorca, “Jac Bertran la fecit in malorques lany m ccc lxxxxij”, per mallorquins, “Gillmus Soleri civis maioricarum”, i escrites en sa llengo de Mallorca, “Mapamondi vol dir aytant con ymage del món e de les diverses, etats del món e de les regions que són sus la terra de diverses maneres de gens qui en ela habite”. 

S’afirmació que sa llengo de Mallorca sia sa llengo catalana, ha donat lloc a una greu incongruència damunt es nom de sa carta més important de la Mediterrània. Es mapamundi realisat a 1375 p’en Cresqués Abraham ès conegut com Atlas Català, quan ha estat realisat a Mallorca i per un mallorquí. S’explicació de que no se conegui com a Atlas Mallorquí ès que el 1975, en es 600 aniversari de sa seva realisació, s’editor català Lluis Mercadé el publica amb aquesta motivació: “Creiem servir així al públic dels Països Catalans, puix que, així com ens semblava increïble que haguessin passat tants d’anys mancats d’un Atlas de Catalunya, també ens semblava impossible, que, després de sis-cents anys, encara ningú  hagués dut a terme l’edició completa d’aquest Atlas Català". 

Se tracta d'una nova manipulació catalanista, ja que es seu redescobridor a 1838 en Jean Alexander Buchon el denomina "atlas en langue catalana". Hi ha molta diferencia a dir Atlas Català o dir Atlas en llengo catalana.