SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


Es meu darrer llibre "SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" el podeu adquirir a:

- es trasts de SOCIEDAD CIVICA BALEAR
- es trasts des GAB
- sa llibreria SAN PABLO (carrer st Miquel, 66)
- amazon.es

Versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.




jueves, 19 de noviembre de 2009

"los conquistadors del Regne som stats nosaltres mateixos qui romanguerem en aquell"


A principi de l'any 1517 es Consell de Mallorca envia a sa Cort Reial de Gant, bres del nou Rei de Mallorca, l'Emperador Carles V, es notari Joan Crespí amb sa missió d'aclarir sa denuncia feta pes jurats mallorquins a sa gestió des Regent de la Cancelleria, es misser català Miquel de Gualbes.

A l’hora de sol·licitar sa continuació des procés contra es Regent té lloc un episodi que resumeix a la perfecció s’història de Mallorca des de sa conquista d’en Jaume I fins a aquest moment. Dada sa condició de català des Regent Gualbes, com sa de s’antic Lloctinent Joan de Aymerich, s’ambaixador mallorquí torna treure a la llum s’hostilitat mallorquina respecte de Catalunya degut a sa dolenta administració des Regent: “bé es ver son stats processats dos altres catalans qui han presidit en lo Regne e destroit aquell, e que puys no convenen ab nosaltres no’ls volem en nostra companyia”. Quan en Gualbes li recorda qui ha conquistat Mallorca: ”los catalans nos havian conquistats”, en Crespí li replica dient que es conquistadors de Mallorca són es mallorquins que hi viuen “los conquistadors del Regne som stats nosaltres mateixos qui romanguerem en aquell”.

A tres-cents anys de sa conquista de 1229 es representant mallorquí deixa ben clar qui habita sa pàtria mallorquina, es mallorquins, oblidant-se d'aquesta manera de s’origen català i occità de sa majoria des nous pobladors que arriben a Mallorca després de sa conquista, com també d'aquells descendents de sarraïns convertits an es cristianisme.

I ara després de mig mil.leni de s'exclamació de s'ambaixador mallorquí a Gant encara mos venen amb històries de punt.cat, i països catalans. Això no és més que una traició a noltros mateixos i an es nostros avantpassats. QUINA COMÈDIA!!!!!!!!!!

lunes, 16 de noviembre de 2009

"lo odi, lo qual conceberen contra aquest regne"

A sa guerra catalana (1462-1472) Mallorca, Aragó i València romanen devora el Rei Joan lluitant contra es sublevats catalans. Després de sa guerra que se salda amb sa derrota catalana arriben ses negocacions per evitar noves sublevacions. Un des punts a tractar i que afecta directament a Mallorca és es deute exterior mallorquí en mans des catalans. Com es lògic i natural durant sa guerra se procedeix a sa confiscació des pagaments mallorquins corresponents a Catalunya. Un pic restablida sa pau s'aturen ses confiscacions, però es mallorquins segueixen vuit anys més sense pagar an es catalans, motiu pel qual s'ha d'arribar a una nova Concòrdia.
Així l'any 1481, durant ses negociacions de sa Concòrdia es mallorquins recorden an es catalans sa seva deslleialtat cap an el seu Rei com també es rancor que tenen cap a Mallorca per no voler aliar-se amb ells contra en Joan II, “la voluntat dels singulars crehedors de Cathalunya, los quals fan llur instància no tant per llur interèsser com per lo odi, lo qual conceberen contra aquest regne, per quant no volgueren obtemperar a llurs prechs e persuasions dels cathalans en les perturbacions de Cathalunya, quan levaren la obediència al senyor rey don Joan.” Finalment amb sa nova Concòrdia es mallorquins no consegueixen rebaixar ses dures mesures de s’anterior de 1431 però se donen per bones ses amortitzacions confiscades durant sa guerra, permetent que es deute català disminuesqui molt per davall des 50% des total. Tot i s’acord no es fins a 1484 que es mallorquins comencen a satisfer ses pensions an es catalans.

martes, 10 de noviembre de 2009

AMBAIXADOR MALLORQUI A CASP (1412): "no menys pertany al Regne de Mallorques qui es o esser deu rey de Mallorques"


Sa mort de s’hereu en es tron d’Aragó en Martí el Jove a Sardenya l’any 1409, i posteriorment sa de son pare el Rei Martí dia 31 de maig 1410 sense cap altre descendent significa que sa Corona d’Aragó se queda sense monarca, i que es possibles aspirants pugnin per fer-se amb sa Corona. Conscient de sa manca de successor, sa darrera voluntat des monarca aragonès és que sia Rei aquell que en justícia pes seu millor dret li pertoqui.


Durant ses negociacions es mallorquins són exclosos des procés final d’elecció, fet que comporta s’airada protesta de s’enviat mallorquí Berenguer de Tagamanent davant es Parlament català. Es síndic mallorquí demana que es Parlament català se definesqui, i els deixa ben clar que Mallorca no forma part de Catalunya, motiu pel qual pareix que es mallorquins són exclosos: “se diga per alguns esser dubte si lo Regne de Mallorques es regne per si, o membre del Principat de Cathalunya”, i també recorda an es catalans que Mallorca és un regne com València i Aragó, i Catalunya un Principat: “La qual dubitació affer, es semblant a dubtar si james los regnes Darago, de Valencia e de Mallorques hagueren Rey, ne senyor algun, ne los Principat de Cathalunya, Comte o princep, e si haver ne deve”. Ha passat mig segle ençà des Privilegi de Sant Feliu i es mallorquins tenen ben clar qui són i quin és es seu país, cosa que es catalans posen en dubte quan encara s’aferren a s’esperit des citat privilegi de 1365. Davant sa callada per resposta des Parlament català, en un segon requeriment s’enviat mallorquí recorda an es catalans que sa Corona Aragonesa se fonamenta en quatre territoris, “quatre parts intellectuals, unides e inseparablement, et fahents quatre torres forts et inexpugnables”, dels quals un d’ells és es Regne de Mallorca, només sotmès an el Rei, “no menys pertany al Regne de Mallorques qui es o esser deu rey de Mallorques”. De ses paraules de s'ambaixador mallorquí se dedueixen es desig i sa voluntat des mallorquins de no se un apèndix de Catalunya, com així ho dictará el Rei Alfons l'any 1439 des de Gaeta.

D’aquesta manera dia 24 de juny de 1412 amb sa sentència de Casp s’acorda que es candidat de millor dret és en Ferran d’Antequera Infant de Castella, nebot del Rei mort Martí I. Finalment el nou Rei aragonès en Ferran I és coronat a Saragossa dia 3 de setembre de 1412 amb presència des tres síndics mallorquins, on també confirma es privilegis i ses franqueses des Regne insular.

jueves, 5 de noviembre de 2009

"lo present regne de Mallorques ... en res del mon sia sotmés al Principat de Catalunya". Rei Alfons. Any 1439.


L'any 1365 en Pere d'Aragó deixa a un costat ses formes mantegudes durant vint anys després de s'annexió des Regne de Mallorca a Aragó per proclamar que es regne insular sigui una nova província catalana. Així amb so privilegi de 22 de juliol de 1365 dat a Sant Feliu de Guíxols se dicta que es mallorquins sien considerats catalans, i que Mallorca sigui part de Catalunya, “los mallorquins e poblats en aquella Illa sien cathalans naturals, e aquell regne sia dit part de Cathalunya”, que a Corts Generals també siguin considerats catalans ”e en altre temps en Corts generales sien hauts e reputats per cathalans”, que hagin de celebrar Corts Catalanes “hagen aentrevenir en Corts al Cathalans celebradores”, i observar ses constitucions i privilegis de Catalunya, “hagen alegrar e observar les constitucions generals de Cathalunya, privilegis e usatges de Ciutat de Barcelona”.

De s’annexió ençà, Mallorca participa a Corts Generals juntament amb sos altres territoris aragonesos. A partir de sa promulgació des privilegi d’incorporació a Catalunya i d’acord amb ell es mallorquins són convocats a Corts Catalanes, on no s’hi presenten. Es mallorquins no accepten s’annexió a Catalunya i com a demostració de sa seva voluntat d’autonomia davant sa promulgació des privilegi de 1365 no participen a Corts Catalanes, encara que si ho segueixen fent a Corts Generals juntament amb sos altres territoris aragonesos. D’aquesta manera es mallorquins expressen sa seva conformitat de formar part de sa Corona d’Aragó i a la vegada es seu refús a esser una província catalana, recordant d’aquesta manera que formen part de sa Corona aragonesa per unió personal a sa figura del Rei i no com a part d’un altre territori.

No és fins es regnat de n'Alfons el Magnànim que Mallorca se desprèn "de jure" de sa càrrega de sa supeditació catalana ordenada p’en Pere I l’any 1365. Una situació que "de facto" no s’arriba a produir mai: Mallorca no assisteix a Corts Catalanes ni adopta ses constitucions com a dret propi. D’aquesta manera dia 17 de juny de 1439 a petició des jurats mallorquins, el Rei Alfons el Magnànim amb so Privilegi de Gaeta confirma ses franqueses mallorquines i a la vegada afirma que Mallorca no és una prolongació de Catalunya, ni està sotmesa a ses lleis catalanes: “lo present Regne de Mallorques sia apartat hauent ses franqueses especials e en res del món sia sotmés al Principat de Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges.”

Idó encara després de més de mig mil.leni seguim amb sa mateixa comèdia. Un dets actes d'aquest esperpent es s'ùs que fan ses institucions baleàriques des domini punt.cat. Pareix mentida que lo que no va conseguir en Pere d'Aragó el 1365, ara li donaran es nostros representants polítics en un nou acte de traició an es poble balear. Hem de recuperar sa nostra memòria històrica i recordar es fets des nostres antepassats.

martes, 3 de noviembre de 2009

ES PLAGI DE SES LLEIS PALATINES (JA S'HI VAREN POSAR PREST A COMENÇAR ES ROBATORUM!!!)




L’any 1337 en Jaume III promulga ses Lleis Palatines, que comprenen totes ses disposicions que regulen la Casa i Cort dels Reis de Mallorca. Amb aquesta recopilació culmina s’organització de sa cancelleria mallorquina, ja que així se tenen refoses ses descripcions dets oficis i servicis de tota sa nòmina de càrrecs i empleats de la Cort: es Majordom, que administra s’intendència, es Cambrer Reial que s’encarrega de ses atencions privades de la Casa, es Mestre Racional que s’ocupa de ses finances i des Reial Patrimoni, i es Canceller que és es cap des tribunal de sa Corona.

Ses lleis mallorquines que recullen càrrecs ja existents en temps d’en Jaume II i d’en Sanxo, són originals d’en Jaume III, i precisament, sa gran novetat és sa recopilació total que fa de ses disposicions i càrrecs de la Cort. Aquesta sistematització des funcionament de la Cort fa que des cap de poc temps de s’invasió de 1343 a més d’arravatar-li es Regne, i en paraules de s’arxiver des Regne Francisco Sevillano Colom, en Pere I l’Usurpador plagia ses Lleis Palatines per crear ses Ordenances Aragoneses, “Lo notable del caso es que, Pedro IV, se apropió del texto, y cambió tan sólo el nombre y los títulos: donde decía Jaime, hizo poner Pedro; y tras el nombre, hizo inscribir su intitulación real, con lo cual cometió un plagio”.

lunes, 2 de noviembre de 2009

S'ATLAS D'EN CRESQUES (QUIN ROBATORUM!)


S’apogeu conseguit pes comerç durant sa dinastia baleàrica està relacionat estretament amb s’existència a Mallorca de s’escola cartogràfica més important de la Mediterrània durant es segles XIV i XV. Ses mans des jueus mallorquins dibuixen ses primeres cartes després de sa conquista de 1229 amb les quals es mallorquins poden arribar an es segle XIII a la Mar del Nord, a la Mar Negra, a ses Illes Canàries i a Riu d’Or.

Durant es regnat d’en Sanxo se situa es naixement de s’escola mallorquina, bres d’una sèrie important de cartògrafs que produeixen conegudes cartes nàutiques: ses de N'Angelí Dulcert de 1325, 1327 i 1339; s’Atlas Mallorquí d’en Cresqués Abraham, “magister mappamundorum et bruxolarum”, de 1375; ses cartes de navegar d’en Guillem Soler, de 1380 i 1385; i sa carta mallorquina de Nàpols de 1390. An aquests creadors s’hi ha d’afegir una nòmina important de cartògrafs des segle XV, també mallorquins, com en Macià de Viladestés, en Joan de Viladestés, en Gabriel de Vallseca, en Pere Rossell, en Jaume Bertran, n’Arnau Domènech, en Jehudà ben Zara, n’Anthoninus Piris, en Rafel Lloret, en Berenguer Ripoll, en Rafel Monells i en Joan Marçol. Tots plegats formen s’Escola Cartogràfica Mallorquina.

Ses creacions mallorquines presenten unes característiques pròpies que les distingeixen d’altres cartes i que donen lloc a una producció unitària. Ses cartes se caracteritzen per una determinada representació orogràfica i hidrogràfica de certes àrees geogràfiques, així com per sa toponímia, ses miniatures i ses llegendes emprades; i sobretot, pes fet de que són cartes realitzades a Mallorca, “Jac Bertran la fecit in malorques lany m ccc lxxxxij”, per mallorquins, “Gillemus Soleri civis maioricarum”, i escrites en sa llengua de Mallorca, “Mapamondi vol dir aytant con ymage del món e de les diverses, etats del món e de les regions que són sus la terra de diverses maneres de gens qui en ela habite”.

Es fet que sa llengua de Mallorca sia sa mateixa que sa catalana ha donat lloc a una gran incongruència respecte des nom de sa carta més important de s’escola mallorquina i també de la Mediterrània. Es mapamundi dissenyat l’any 1375 p’en Cresqués Abraham, conservat a sa Biblioteca de París de 1380 ençà, és conegut com s’Atlas Català, quan se va fer a Mallorca i per un mallorquí. A sa seva reedició l’any 1975, en es sis-cents aniversari de sa realització, s’editor català Lluís Mercadé el publicà insistint en sa seva suposada catalanitat: “Creiem servir així al públic dels Països Catalans, puix que, així com ens semblava increïble que haguessin passat tants d’anys mancats d’un Atlas de Catalunya, també ens semblava impossible, que, després de sis-cents anys, encara ningú hagués dut a terme l’edició completa d’aquest Atlas Català”.

Aquesta apropiació de s’obra d’un mallorquí com és en Cresqués ha provocat que es mapamundi de 1375 no sia conegut arreu amb so nom de sa terra que el va fer possible i des compatriotes que crearen s’escola cartogràfica mallorquina. Això que se fa amb s'obra d'en Cresques també ocorr amb en Ramon Llull, a moltes enciclopèdies podem llegir des beat mallorquí que és un filòsof català nascut a Mallorca (sic).