AMBAIXADOR MALLORQUI A CASP (1412): "no menys pertany al Regne de Mallorques qui es o esser deu rey de Mallorques"

Sa mort de s’hereu en es tron d’Aragó en Martí el Jove a Sardenya l’any 1409, i posteriorment sa de son pare el Rei Martí dia 31 de maig 1410 sense cap altre descendent significa que sa Corona d’Aragó se queda sense monarca, i que es possibles aspirants pugnin per fer-se amb sa Corona. Conscient de sa manca de successor, sa darrera voluntat des monarca aragonès és que sia Rei aquell que en justícia pes seu millor dret li pertoqui.

Durant ses negociacions es mallorquins són exclosos des procés final d’elecció, fet que comporta s’airada protesta de s’enviat mallorquí Berenguer de Tagamanent davant es Parlament català. Es síndic mallorquí demana que es Parlament català se definesqui, i els deixa ben clar que Mallorca no forma part de Catalunya, motiu pel qual pareix que es mallorquins són exclosos: “se diga per alguns esser dubte si lo Regne de Mallorques es regne per si, o membre del Principat de Cathalunya”, i també recorda an es catalans que Mallorca és un regne com València i Aragó, i Catalunya un Principat: “La qual dubitació affer, es semblant a dubtar si james los regnes Darago, de Valencia e de Mallorques hagueren Rey, ne senyor algun, ne los Principat de Cathalunya, Comte o princep, e si haver ne deve”. Ha passat mig segle ençà des Privilegi de Sant Feliu i es mallorquins tenen ben clar qui són i quin és es seu país, cosa que es catalans posen en dubte quan encara s’aferren a s’esperit des citat privilegi de 1365. Davant sa callada per resposta des Parlament català, en un segon requeriment s’enviat mallorquí recorda an es catalans que sa Corona Aragonesa se fonamenta en quatre territoris, “quatre parts intellectuals, unides e inseparablement, et fahents quatre torres forts et inexpugnables”, dels quals un d’ells és es Regne de Mallorca, només sotmès an el Rei, “no menys pertany al Regne de Mallorques qui es o esser deu rey de Mallorques”. De ses paraules de s'ambaixador mallorquí se dedueixen es desig i sa voluntat des mallorquins de no se un apèndix de Catalunya, com així ho dictará el Rei Alfons l'any 1439 des de Gaeta.

D’aquesta manera dia 24 de juny de 1412 amb sa sentència de Casp s’acorda que es candidat de millor dret és en Ferran d’Antequera Infant de Castella, nebot del Rei mort Martí I. Finalment el nou Rei aragonès en Ferran I és coronat a Saragossa dia 3 de setembre de 1412 amb presència des tres síndics mallorquins, on també confirma es privilegis i ses franqueses des Regne insular.