"lo odi, lo qual conceberen contra aquest regne"

A sa guerra catalana (1462-1472) Mallorca, Aragó i València romanen devora el Rei Joan lluitant contra es sublevats catalans. Després de sa guerra que se salda amb sa derrota catalana arriben ses negocacions per evitar noves sublevacions. Un des punts a tractar i que afecta directament a Mallorca és es deute exterior mallorquí en mans des catalans. Com es lògic i natural durant sa guerra se procedeix a sa confiscació des pagaments mallorquins corresponents a Catalunya. Un pic restablida sa pau s'aturen ses confiscacions, però es mallorquins segueixen vuit anys més sense pagar an es catalans, motiu pel qual s'ha d'arribar a una nova Concòrdia.

Així l'any 1481, durant ses negociacions de sa Concòrdia es mallorquins recorden an es catalans sa seva deslleialtat cap an el seu Rei com també es rancor que tenen cap a Mallorca per no voler aliar-se amb ells contra en Joan II, “la voluntat dels singulars crehedors de Cathalunya, los quals fan llur instància no tant per llur interèsser com per lo odi, lo qual conceberen contra aquest regne, per quant no volgueren obtemperar a llurs prechs e persuasions dels cathalans en les perturbacions de Cathalunya, quan levaren la obediència al senyor rey don Joan.” Finalment amb sa nova Concòrdia es mallorquins no consegueixen rebaixar ses dures mesures de s’anterior de 1431 però se donen per bones ses amortitzacions confiscades durant sa guerra, permetent que es deute català disminuesqui molt per davall des 50% des total. Tot i s’acord no es fins a 1484 que es mallorquins comencen a satisfer ses pensions an es catalans.