SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


HOLA AMIGOS, YA PODEIS IR A LA VERSION EN CASTELLANO DE MI BLOG CON ESTE LINK:


"SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.

El podeu adquirir a www.amazon.es (pitja es link)




viernes, 3 de septiembre de 2010

MALLORCA, EN RAMON LLULL I AMERICA

Maldament es pancatalanisme que patim a ses Balears (supressió des mallorquí, menorquí i evissenc, ús des domini punt.cat...) i així com sa constant pressió de s'imperalisme català des de Barcelona, hem de recordar que sa figura mallorquina més universal que ha donat sa nostra estimada terra ès en Ramon Llull. I que maldament es pancatalanisme empri es seu nom per sa seva infecta causa separatista d'Espanya i annexionsta cap a Balears, també hem de recordar i sabre que sa missió des Doctor Il.luminat era expandir es cristianisme i convertir ets infels. Aquesta herència lul.linana ès sa que va permetre que a Amèrica del Sud encara hi existesquin indigenes i mestissos gràcies a s'assimiliació de sa doctrina des doctor mallorquí pels Reis Catòlics. I tot això des de Mallorca....


Sa relació de Mallorca amb l’Atlàntic ve del segle XIII quan es navegants mallorquins s’anticipen setanta-cinc anys a sa ruta portuguesa per Àfrica Occidental. An es segle XIV es mariners mallorquins també arriben a ses Illes Canàries (1342) i a Riu d’Or (1346). Des de Mallorca surten es primers missioners per evangelitzar ets indígenes canaris seguint sa doctrina lul·liana. A la vegada amb autorització de Roma aquests mallorquins funden es Bisbat de Telde el 1351. S’expansionisme illenc per l’Atlàntic ès promogut pes monarca mallorquí Jaume III i després de sa seva mort p’en Pere I de Mallorca. Emperò sa projecció atlàntica mallorquina se trunca quan ascendeix an es tron aragonès en Joan I, desapareixent fins i tot es Bisbat de Telde el 1393, i deixant es protagonisme a castellans i portuguesos. Durant es regnat dels Reis Catòlics Castella incorpora definitivament ses Illes Canàries a sa seva Corona, coincidint amb s’empresa des descobriment.

Amèrica ès descoberta el 1492 p’en “Cristòfor Colom”, i no “Colón” ni “Columbo”, afirma en Roman Pinya. Sa denominació Colom ès “la que a ciencia cierta quiso a darse a conocer el Almirante del Mar Océano, o sea la que figura en su carta a Luís Santangel (escrivà del Rei Ferran) —la primera descripción del descubrimiento del Nuevo Mundo— impresa en Barcelona en 1493”. S’existència d’un continent més enllà de l’Atlàntic ja existia a s’intuïció del Doctor Il·luminat, en Ramon Llull. En Bartomeu Escandell mos tradueix ses frases del 1287 de s’obra lul·liana “Quaestiones per Artem Demostrativem solubilis” on afirma que “La parte opuesta de Poniente estriba en otro continente que no vemos ni conocemos desde acá”. D’aquí s’afirmació d’en Roman Pinya relacionant en Colom amb en Llull, “no en balde afirmará Alain Milhou, que el Descubridor conoció y se embebió de las obras de Ramón Llull”. Com també manté sa possible utilització de mapes de s’Escola Cartogràfica Mallorquina pes descobridor, cosa que si se troba documentada que va fer n’Americo Vespucci. Es qui dona nom an el Nou Món posseeix es mapa des jueu mallorquí Gabriel Valseca datat a Mallorca el 1439 pes qui paga 80 ducats d'or.

Sa relació d’en Ramon Llull amb Amèrica no ho ès únicament pes fet d’entreveure sa seva existència dos-cents anys abans sinó que s’aplicació de seva doctrina ès sa que permet, tal com afirma en José Mª Sevilla, que a diferència de sa Nordamèrica no espanyola s’inmensa majoria de ses poblacions indígenes des territoris conquistats per sa Monarquia Hispànica siguin respectades i cristianitzades. Aquest important i transcendental fet se deu a s’assimilació de sa doctrina lul·liana per part dels Reis Catòlics i es Cardenal Cisneros que no accepten s’eliminació ni s’esclavitud de sa població amerindia. Així ho expressa la Reina Isabel en es seu testament: “pongan mucha diligençia, e non consientan nin den lugar que los yndios, vezinos e moradores de las dichas Yndias e Tierra Firme, ganadas e por ganar, reçiban agrauio alguno en sus personas ni bienes, mas manden que sean bien e justamente tratados”.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Escriure que els catalans pretenen suprimir el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc per imposar es català és d'una ignorància descomunal. A quin català et refereixes?al català central, al lleidetà, al gironès, al català de l'Alguer...?Tots ells són català, ja que no existeix un català de Catalunya. Com vols que imposem un sol català si precisament lluitem contra la imposició del castellà.

Anónimo dijo...

NO HI HA DUBTE DE SA MALLORQUINITAT DE RAMON DE MALLORQUES. JA HO TENEN CLAR A TOT LO MON CONEGUT. ALEMANYA, ITÀLIA, SUISSA,FRANÇA, ETC, A MÈS D'AQUÍI A TOTES LES ESPANYES MANCO A CATALUNYA:

- “Philosophus Magnus Magistri Raimundus Lullus MAIORICENCINS”, Bibliotèca Palatina de Manheim, Alemania.


Toni Cantarellas
- “Raymondi Lulli de INSULA MAIORICARUM”, Ferrari de Gradi. Venècia, 1525.
- “Raimundi Lulli MAIORICANI Philosophi Sui Temporis Doctissimi Libelli Aliquot Chemici”. Giovanni Bracesco. Basilea, 1572.
- “Vida y hechos del admirable Dotor y Martyr Ramon Lull vezino de MALLORCA”. Gabriel Guasp, 1606.
- “Illuminati Patris Raymundi Lullii MAIORICENSIS”, Gilbert de Villiers, 1515.
- “Mestre Ramon Lull de MALLORQUES”, Jeroni Rosselló, 1872-1904.
- “Libro del ascenso, y descenso del entendimiento” (Traducc.), Compuesto en Lengua Lemosina por el Iluminado Doctor, y Martyr de Jesu-Christo el Beato Raymundo Llull MALLORQUÍN de la Tercera Orden de S. Francisco”, Vídua Frau, 1753, etc.

Anónimo dijo...

Es primer comentàri me desconsola. Aqué ve esmenar tantes parles que es catalans s'aporpien com a propies des seus "Paissos Catalans".
Tots es supossats "PPCC" només volen que els deixin en pau. Es dialecte català ès es propi de sa Comunitat Autónoma Catalana, excepte de La Vall d'Aràn (cas insólit).
A noltros que no mos mesclin amb es peninsulars iberics, som balears.
I si, estàm contra una imposició des castellà, peró no contra una coexistència equilibrada envers dita llengo.
De lo que no hi ha dubta ès de que estàm en contra de s'imposició des Barceloní que dicta i ordena s'IEC i sa puta Generalitat.

Anónimo dijo...

Si los mallorquines tuvieran un poco de sangre catalana, defenderian lo balear a muerte como cualquier catalan.
Esta claro que ante la pasividad de los baleares ante la agresion separatista, no tenemos nada de catalanes.