S’actual situació d’agressió constant i permanent que pateixen sa llengua i sa cultura baleàriques ha arribat a un punt tan escandalós que ofèn sa tradició i s’història de sa nostra terra. Es pancatalanisme militant dur anys inventant-se una nova història de ses Illes Balears a sa seva conveniència per justificar s’integració en uns inexistents països catalans. Es darrer exemple que patim ès es domini catalanista punt.cat (www.palma.cat, www.mallorca.cat, www.uib.cat, www.illesbalears.cat) adoptat traïdorament per diverses institucions de ses nostres illes.
Aquesta manipulació cultural i històrica que sofrim dia a dia es ciutadans de ses Balears comença amb so nostro Estatut d’Autonomia de 1983 des des moment que en ell se diu que sa llengua pròpia de ses Balears ès sa llengua catalana. Aquesta simple afirmació va ser sa primera passa per s’integració de sa nostra terra en ets inventats i inexistents països catalans. Molta gent, creient que era necessari preservar s’unitat de sa llengua no ho va veure amb aquesta perspectiva, i aquí ès on hem arribat, a sa catalanització de sa nostra llengua, història, cultura i societat.
Com ès preceptiu en s’aplicació de qualsevol estàndar, s’imposició des model lingüístic barceloní rep un total finançament i recolzament institucional. Se va començar amb sa marginació absoluta de ses formes lingüístiques pròpies de ses Illes Balears i sa seva substitució per ses de s’estàndar català. Un estàndar que s’ensenya a ses escoles i que no representa sa nostra llengua baleàrica. Es problemes que trobam es pares a l’hora d’explicar-ho an es nostros fills fa que no mos quedi altre remei que tractar sa llengua catalana com una llengua estrangera. Tenim com exemple es llibre de tercer de primària “Coneixement del medi” (Illes Balears) de s’editorial Anaya on s’afirma que es nucli de sa Terra ès com un “os de préssec” en lloc d’un “pinyol de melicotò”. Qué li puc dir an es meu fill? Idò res més que aixó: “apren’t-ho així com diu es llibre que sinó te suspendran”. També tenim com exemple sa forma verbal catalana de sa primera persona des present d’indicatiu “jo soc”, que s’ensenya a ses escoles però que no s’empra a sa llengua baleàrica, en lloc, de sa forma genuïnament balear “jo som”.
Com hem pogut comprovar durant aquests trenta anys s’estandarització no ès únicament lingüística. Sa finalitat d’un estàndar va més enllà de sa llengua. Es model estàndar que mos han imposat ès total. Cerca assolir sa catalanització completa de sa nostra història, societat, cultura i llengua, i lamentablement amb sos doblers que rep ho està conseguint. Té un recolzament absolut de tots es governs que hem tengut (de dretes i d’esquerres) i també, com no, des de sa Generalitat de Catalunya.
Així ès com a la vegada que se dona s’immersió lingüística i s’erradica sa llengua baleàrica de sa vida pública i de s’ensenyança, es pancatalanisme també treballa perquè es colors oficials de ses Illes Balears (blau, groc i vermell) siguin substituïts pes colors catalans (groc i vermell). Així ho podem comprovar a totes ses manifestacions que se fan en nom de sa suposada llengua i cultura de ses Balears. Es qui diuen que tant estimen nostra terra se passetgen pes carrers des nostros pobles i ciutats clamant en favor d’una llengua estrangera, sa catalana, i amb un colors que no representen en res ses Balears, certament estan desubicats. Però sa trista realitat es que ès colors catalans s’han imposat en es nostros carrers, a ses fires de tots es nostros pobles i a ses banderoles de rètols i caixers automàtics.
A s’erradicació de sa llengua i es colors baleàrics se li han d’afegir ets excessos catalanistes com es citat domini punt.cat i que uns castellers ençatin ses festes de Sant Sebastià de Palma com si fossin una tradició coneguda i estimada ja pes nostros padrins i repadrins. Un altre exemple de sa catalanització de sa nostra terra són es mitjans de comunicació, i concretament sa TV pública IB3 que pagam tots ets habitants de Balears amb sos nostros imposts. IB3 mos ofereix sa seva programació pròpia en estàndar barceloní i ses pel·lícules i es dibuixos que veuen es nostros infants són doblats a Catalunya també en aquest estàndar barceloní, tirant altre pic ses formes pròpies de ses Balears en es poal des fems. Com podem haver arribat a aquesta situació? Com podem haver estat tan cegos i ingenus de pensar que afirmar que sa llengua de ses Balears no tendria aquests nefastes conseqüències?
Idò sa grandesa d’aquests inexistents i inventats països catalans ja la podem gaudir a sa web institucional de sa Generalitat de Catalunya (http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana) on un grup de “rigorosos experts” no dubten ni un instant en incloure qualsevol producció artística i intel·lectual de ses Balears i de sa Comunitat Valenciana com a part de sa cultura catalana: “no és un portal exhaustiu, però conté allò que els comitès d’experts consultats han considerat com a conceptes bàsics i necessaris per conèixer la cultura catalana en la seva globalitat, i amb tot el rigor”. Així trobam com ses manifestacions que conformen sa nostra cultura baleàrica (literatura, arts visuals, gastronomia, arts escèniques, llengua, història, tradicions populars, ciència, cinema, pensament, música) també són catalanes: la Seu, es Castell de Bellver i sa Llonja són joies des gòtica català, sa sobrassada ès catalana, en Ramon Llull i el Rei en Jaume són catalans....
Sortint des nostro àmbit insular comparem sa situació de ses Illes Balears amb sa des països ibero-americans. Hem de recordar que moltes vegades a s’etern debat mallorquí vs. català s’usa es símil de mexicà/espanyol i mallorquí/català, també ho farem, i a un nivell superior. Recordem que sa majoria d’estats ibero-americans assoleixen s’independència d’Espanya a principi des segle XIX. Des de sa seva conquista aquestes terres varen romandre a sa Corona de Castella i llavors a sa d’Espanya durant devers tres segles, essent també Espanya. Ses relacions culturals i lingüístiques d’aquests països de parla espanyola com Mèxic, Argentina, Xile, Veneçuela... amb Espanya se caracteritzen per sa fluïdesa i es respecte mutu. En cap moment des de ses institucions espanyoles, ni mexicanes, ni xilenes se’ls ha ocurrit crear un domini punt.esp per imposar-ho a tota sa comunitat hispano-parlant. En canvi a ses Balears sa situació és molt distinta en tots ets aspectes. A ses Balears se mos ha imposat es domini punt.cat, fa trenta anys que seguim amb sa disputa de no acceptar sa denominació de llengua catalana, i sobre tot, es Regne de Mallorca mai ha format part des Principat de Catalunya. Des de sa constitució des nou regne cristià dins la mar amb sa Carta de Franqueses de dia primer de març de 1230 ja han passat casi vuit segles.
Es precís sortir d’aquesta artificial òrbita catalana i aplicar es sentit comú a sa nostra realitat cultural, social, lingüística i tradició històrica baleàriques. Ses nostres institucions públiques han de realitzar sa funció per la qual varen se creades: estar an es servici dets habitants de ses Illes Balears, representar-mos i deixar-se de catalanisme. Per això se fa necessari començar pes principi i subsanar s’error de s’Estatut de 1983, que se repeteix an es del 2007, respecte des nom de sa llengua de ses Balears. Sa primera passa es afirmar que “sa llengua pròpia de ses Illes Balears ès sa llengua baleàrica, denominant-se a cada illa segons sa seva secular tradició històrica com a mallorquí, menorquí i eivissenc”. Des d’aquesta base s’ha de crear un model estàndar balear autònom que normativitzi sa llengua baleàrica i on hi convisquin es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc. Sa feina no es gaire complicada ni complexa, i a més a més, hem d’aprofitar es nostros doblers tudats pes catalanisme. Com que ses gramàtiques són pràcticament ses mateixes basta agafar es model estàndar barceloní, llevar ses formes forasteres i balearitzar-ho amb ses nostres pròpies formes sintàctiques, lèxiques i verbals. S’estàndar balear s’haurà d’aplicar amb totes ses conseqüències i arribar a tots ets espais i nivells on se mos ha imposat s’estàndar català barceloní, i substituir-ho: a s’administració pública, a s’ensenyança, an es mitjans de comunicació... Complementàriament s’ha de potenciar s’ús des colors de ses Balears i sobre tot s’ha de deixar d’emprar es domini punt.cat per ses nostres institucions. En resum, deixar de fer catalanisme i posar-se a fer balearisme. Només d’aquesta manera qualque dia podrem llegir un llibre de text en llengua baleàrica que expliqui que “es nucli de sa Terra ès com un pinyol de melicotò”.
Aquesta manipulació cultural i històrica que sofrim dia a dia es ciutadans de ses Balears comença amb so nostro Estatut d’Autonomia de 1983 des des moment que en ell se diu que sa llengua pròpia de ses Balears ès sa llengua catalana. Aquesta simple afirmació va ser sa primera passa per s’integració de sa nostra terra en ets inventats i inexistents països catalans. Molta gent, creient que era necessari preservar s’unitat de sa llengua no ho va veure amb aquesta perspectiva, i aquí ès on hem arribat, a sa catalanització de sa nostra llengua, història, cultura i societat.
Com ès preceptiu en s’aplicació de qualsevol estàndar, s’imposició des model lingüístic barceloní rep un total finançament i recolzament institucional. Se va començar amb sa marginació absoluta de ses formes lingüístiques pròpies de ses Illes Balears i sa seva substitució per ses de s’estàndar català. Un estàndar que s’ensenya a ses escoles i que no representa sa nostra llengua baleàrica. Es problemes que trobam es pares a l’hora d’explicar-ho an es nostros fills fa que no mos quedi altre remei que tractar sa llengua catalana com una llengua estrangera. Tenim com exemple es llibre de tercer de primària “Coneixement del medi” (Illes Balears) de s’editorial Anaya on s’afirma que es nucli de sa Terra ès com un “os de préssec” en lloc d’un “pinyol de melicotò”. Qué li puc dir an es meu fill? Idò res més que aixó: “apren’t-ho així com diu es llibre que sinó te suspendran”. També tenim com exemple sa forma verbal catalana de sa primera persona des present d’indicatiu “jo soc”, que s’ensenya a ses escoles però que no s’empra a sa llengua baleàrica, en lloc, de sa forma genuïnament balear “jo som”.
Com hem pogut comprovar durant aquests trenta anys s’estandarització no ès únicament lingüística. Sa finalitat d’un estàndar va més enllà de sa llengua. Es model estàndar que mos han imposat ès total. Cerca assolir sa catalanització completa de sa nostra història, societat, cultura i llengua, i lamentablement amb sos doblers que rep ho està conseguint. Té un recolzament absolut de tots es governs que hem tengut (de dretes i d’esquerres) i també, com no, des de sa Generalitat de Catalunya.
Així ès com a la vegada que se dona s’immersió lingüística i s’erradica sa llengua baleàrica de sa vida pública i de s’ensenyança, es pancatalanisme també treballa perquè es colors oficials de ses Illes Balears (blau, groc i vermell) siguin substituïts pes colors catalans (groc i vermell). Així ho podem comprovar a totes ses manifestacions que se fan en nom de sa suposada llengua i cultura de ses Balears. Es qui diuen que tant estimen nostra terra se passetgen pes carrers des nostros pobles i ciutats clamant en favor d’una llengua estrangera, sa catalana, i amb un colors que no representen en res ses Balears, certament estan desubicats. Però sa trista realitat es que ès colors catalans s’han imposat en es nostros carrers, a ses fires de tots es nostros pobles i a ses banderoles de rètols i caixers automàtics.
A s’erradicació de sa llengua i es colors baleàrics se li han d’afegir ets excessos catalanistes com es citat domini punt.cat i que uns castellers ençatin ses festes de Sant Sebastià de Palma com si fossin una tradició coneguda i estimada ja pes nostros padrins i repadrins. Un altre exemple de sa catalanització de sa nostra terra són es mitjans de comunicació, i concretament sa TV pública IB3 que pagam tots ets habitants de Balears amb sos nostros imposts. IB3 mos ofereix sa seva programació pròpia en estàndar barceloní i ses pel·lícules i es dibuixos que veuen es nostros infants són doblats a Catalunya també en aquest estàndar barceloní, tirant altre pic ses formes pròpies de ses Balears en es poal des fems. Com podem haver arribat a aquesta situació? Com podem haver estat tan cegos i ingenus de pensar que afirmar que sa llengua de ses Balears no tendria aquests nefastes conseqüències?
Idò sa grandesa d’aquests inexistents i inventats països catalans ja la podem gaudir a sa web institucional de sa Generalitat de Catalunya (http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana) on un grup de “rigorosos experts” no dubten ni un instant en incloure qualsevol producció artística i intel·lectual de ses Balears i de sa Comunitat Valenciana com a part de sa cultura catalana: “no és un portal exhaustiu, però conté allò que els comitès d’experts consultats han considerat com a conceptes bàsics i necessaris per conèixer la cultura catalana en la seva globalitat, i amb tot el rigor”. Així trobam com ses manifestacions que conformen sa nostra cultura baleàrica (literatura, arts visuals, gastronomia, arts escèniques, llengua, història, tradicions populars, ciència, cinema, pensament, música) també són catalanes: la Seu, es Castell de Bellver i sa Llonja són joies des gòtica català, sa sobrassada ès catalana, en Ramon Llull i el Rei en Jaume són catalans....
Sortint des nostro àmbit insular comparem sa situació de ses Illes Balears amb sa des països ibero-americans. Hem de recordar que moltes vegades a s’etern debat mallorquí vs. català s’usa es símil de mexicà/espanyol i mallorquí/català, també ho farem, i a un nivell superior. Recordem que sa majoria d’estats ibero-americans assoleixen s’independència d’Espanya a principi des segle XIX. Des de sa seva conquista aquestes terres varen romandre a sa Corona de Castella i llavors a sa d’Espanya durant devers tres segles, essent també Espanya. Ses relacions culturals i lingüístiques d’aquests països de parla espanyola com Mèxic, Argentina, Xile, Veneçuela... amb Espanya se caracteritzen per sa fluïdesa i es respecte mutu. En cap moment des de ses institucions espanyoles, ni mexicanes, ni xilenes se’ls ha ocurrit crear un domini punt.esp per imposar-ho a tota sa comunitat hispano-parlant. En canvi a ses Balears sa situació és molt distinta en tots ets aspectes. A ses Balears se mos ha imposat es domini punt.cat, fa trenta anys que seguim amb sa disputa de no acceptar sa denominació de llengua catalana, i sobre tot, es Regne de Mallorca mai ha format part des Principat de Catalunya. Des de sa constitució des nou regne cristià dins la mar amb sa Carta de Franqueses de dia primer de març de 1230 ja han passat casi vuit segles.
Es precís sortir d’aquesta artificial òrbita catalana i aplicar es sentit comú a sa nostra realitat cultural, social, lingüística i tradició històrica baleàriques. Ses nostres institucions públiques han de realitzar sa funció per la qual varen se creades: estar an es servici dets habitants de ses Illes Balears, representar-mos i deixar-se de catalanisme. Per això se fa necessari començar pes principi i subsanar s’error de s’Estatut de 1983, que se repeteix an es del 2007, respecte des nom de sa llengua de ses Balears. Sa primera passa es afirmar que “sa llengua pròpia de ses Illes Balears ès sa llengua baleàrica, denominant-se a cada illa segons sa seva secular tradició històrica com a mallorquí, menorquí i eivissenc”. Des d’aquesta base s’ha de crear un model estàndar balear autònom que normativitzi sa llengua baleàrica i on hi convisquin es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc. Sa feina no es gaire complicada ni complexa, i a més a més, hem d’aprofitar es nostros doblers tudats pes catalanisme. Com que ses gramàtiques són pràcticament ses mateixes basta agafar es model estàndar barceloní, llevar ses formes forasteres i balearitzar-ho amb ses nostres pròpies formes sintàctiques, lèxiques i verbals. S’estàndar balear s’haurà d’aplicar amb totes ses conseqüències i arribar a tots ets espais i nivells on se mos ha imposat s’estàndar català barceloní, i substituir-ho: a s’administració pública, a s’ensenyança, an es mitjans de comunicació... Complementàriament s’ha de potenciar s’ús des colors de ses Balears i sobre tot s’ha de deixar d’emprar es domini punt.cat per ses nostres institucions. En resum, deixar de fer catalanisme i posar-se a fer balearisme. Només d’aquesta manera qualque dia podrem llegir un llibre de text en llengua baleàrica que expliqui que “es nucli de sa Terra ès com un pinyol de melicotò”.
5 comentarios:
Hola tomás, aunque no nos conocemos personalmente, soy un asiduo seguidor de tu trabajo, aun que pueda disentir en algún punto mas o menos concreto,pero este artículo que acabas de colgar, és, sin duda, uno de los mejores trabajos que he leido últimamente en relación a la defensa de nuestra identidad, Sa llengo, cultura e historia de ses illes Balears.
Hola Mateu. Som en Toni Cantarellas. A sa darrera entrada des meu blog (miszelani.worpress.com -que tu anomenes pàgina tribarrada-) com que estic poc faner i havia trobat molt encertat aquest darrer article teu, l'he reproduit juntament amb un d'en Xesc Artigues. Primer repoduesc ses paraules d'en Xesc (ès un analista formidable amb un estíl molt sintètic peró clar), i després pas a fer un comentari amb es qual relación aquest assenyat article teu amb es d'en Xesc (si entres a miszelani veuràs com aquesta darrera entrada, que reprodueix ses vostres, ha fet reviscolar sa participació entre es comentaristes des meu blog, i ha comentaris ben interessants).
1er.- Xesc Artigues Deixau de tocar es dellonses :
http://xescartigues.blogspot.com/search/label/Normalitzaci%C3%B3%20i%20llengo "Aquesta setmana es partit Solidaritat catalana per la Independència (SI) va presentar an es Parlament català una proposta de llei per demanar formalment s’independència de Catalunya. Aquesta entrada que llegiu no és per criticar aquest fet, ja que es ben normal que es partit SI faci sa proposta que ha fet. Sols faltaria, ja que ho deia a sa campanya electoral i almenys aquest partit comença fent allò que va dir que faria, una cosa que podrien aplicar tots es partits. Lo que passa es que dins sa proposta inclouen un article que diu això: “en el termini de tres mesos a partir de l’aprovació de la present Llei es constituirà l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana, que treballarà perquè sigui declarada la independència al conjunt dels Països Catalans”. PAÏSOS CATALANS? Per aquests de SI Mallorca hi entra, no? Idò saps que vos sé dir? Anau-vos a … Deixau de tocar es dellonses i preocupau-vos de ca vostra. Aquí si sobra qualque cosa es ingerència catalana. No passeu pena, companys de SI, que sa reconquesta, tal i com la coneixem, ja va acabar. Fa segles". Xesc Artigues
2on.- AQUESTA ÈS SA MEVA CONCLUSSIÓ:
http://miszelani.wordpress.com/2011/02/14/interessant-article-den-mateu-canellas/
"Ets escrits d’en Mateu i d’en Xesc són formidables. De qualque manera en Xesc contesta an en Mateu. Només a s’expressió “El os del pressec” i sa seva equivalència en balear (“Es pinyol des melicotò”) no coindeix cap ni una partícula (ni lèxica, ni s’article ni sa preposició). En Xesc contesta clarament a sa pregunta de què s’amaga darrera sa pell d’aquest melicotó tan confitat que mos volen fer empassolar a títol de “pressec” (impresentable galicisme própi d’una llengo continental corrompuda per s’assimilació de paraules des vaïnats i farcida de neologismes de botiguers barcelonins): “Representants de la Nació Catalana treballaràn perquè sigui declarada la independència al conjunt dels Països Catalans”. Evidentment, als Paissos catalans serà molt inconvenient que un continental venga a “Les Illes” i quan demanani “Si us plau, un got de suc de pressec”, i es mosso li dugui “un tassó de suc de melicotó” i li digui “ah, i per cert, no plou, que fa un bon sol”. Quins desbarats".Toni, dolç com MEL-i-COTÓ.
“Jurons de ne déposer les armes que lorsque nos couleurs, nos belles couleurs, flotteront sur la Cathédrale de la Ville de toutes les Mallorques” (jurament del Mariscal Philippe Marie Leclerc, Comte d'Hauteclocque, versionat per Lo Cavaller Negre, Senyor de Moncadas, Viscompte de Bearn i Fill de ses terres de Foix, al Regne Continental).
HA MALLORCA MAI HEM DIT "DOBLERS", NI "LLENGUA",PER TANT TE FAS SA CONTRÀRIA TÚ MATEIX, EN CANVI PRÈSSEC CREC QUE HO DIUEN A ALTRES ILLES, DE LA MATEIXA MANERA QUE DIUEN "GOT" (TASSÓ) A MENORCA.SI HAGUESSIM DE FER UNA EDICIÓ DE LLIBRE DE TEXT PER A CADA ILLA SERIA ECONOMICAMENT INVIABLE.A MÉS,CREC QUE ES MALLORQUINS SABEN MOLT BÉ QUINES PARAULES LI SÓN PRÓPIES.EL CASTELLÀ ESTÀ PLE DE PARAULES ESTRANGERES I NINGÚ DIU RES.A QUE BÉ AQUESTA FOBIA CATALANA?.A IBEROAMERICA NINGÚ SE LI HA PASSAT PES CAP DIR "MEJICANO",O "ARGENTINO" EN COMPTES DE ESPAÑOL.
http://aragonanticatalanista.wordpress.com/
Publicar un comentario