A 700 ANYS DE SA MORT D’EN JAUME II

Nota prèvia: aquí teniu s'article original enviat a TOC TOC sense manipular ni mutilar. S'article fa referència an es 700 aniversari de sa mort d'en Jaume II que se va celebrar l'any passat. He afegit una foto de s'estatua que se va inaugurar a Sineu amb motiu d'aquest aniversari però que fa poques setmanes davant sa pressió catalanista ha estat retirada de sa plaça pes poruc ajuntament de Sineu.

Enguany se commemoren es 700 anys de sa mort des primer monarca de sa dinastia privativa mallorquina, en Jaume II. Un regnat que se pot dividir en tres períodes. Es primer abraça sa seva lloctinència (1256-1276), temps en que se reforcen es fonaments  jurídics i legals des Regne. Es segon període se caracteritza per sa lluita contra es seu germà Pere (1276-1300) i sa pèrdua de Mallorca. I no ès fins an es final des seu regnat que pot executar un pla de reforma territorial i econòmica (1300-1311).

En Jaume II ocupa sa lloctinència de Mallorca durant 20 anys des de que ès anomenat hereu de sa Corona de Mallorca l’any 1256. Sa Corona de Mallorca que hereta en Jaume de son pare Jaume I d’Aragó està composta pes Regne de Mallorca, es territoris llenguadocians de Montpeller, Omeladès i Carladès, així com es comtats nordpirenencs del Roselló i la Cerdanya. Durant aquest període se reforcen ses bases fundacionals que emanen des privilegis des nou Regne cristià de Mallorca que atorga en Jaume I amb sa Carta de Franqueses de dia primer de març de 1230.

Aquesta carta de població a més de promoure s’arribada de nous pobladors, oferint-los noves ventatges i llibertats individuals, dota es Regne d’un ordenament jurídic, una organització administrativa i un règim legal propis. Es nou estatut tracta Mallorca com un territori diferenciat de la resta de sa Corona d’Aragó, i no com una prolongació de cap altre territori. Com la resta de dominis Mallorca se constitueix com una unió personal en sa figura del Rei en un procés de suma d’estats, i no de fusió o unificació.

Sa població de sa postconquista està composta per jueus mallorquins, un important número de sarraïns mallorquins, i com ès natural, pes nouvenguts provinents principalment de comtats catalans i comtats occitans, de Pisa i Génova, i en menor mesura de Castella, Portugal i Aragó. Es fet que Mallorca assolesca sa cifra més important de població de tota s’Edat Mitja (54.000 persones) a 100 anys de sa conquista aragonesa (1329) ès conseqüència de sa romasa d’un gran número de sarraïns a s’illa, en situació d’esclavitud o en llibertat condicionada. Aquests sarraïns són qui continuen i desenrotllen s’activitat econòmica des regne. Posteriorment un cert número d’aquests sarraïns se converteix an es cristianisme, obtenint sa condició de persona lliure.

A sa mort de son pare, en Jaume II jura ses franqueses mallorquines dia 12 de setembre de 1276. Aquesta escissió de sa Casa d’Aragó no ès acceptada pes seu germà Pere III d’Aragó, ja que d’aquesta manera se perd es “cap de creus”, es gran centre comercial i d’intercanvi que ès Mallorca, per on passen ses rutes més importants de la Mediterrània. Sa ruta d’Orient que arriba fins a la Mar del Nord passant per Gibraltar, Lisboa i Galícia, i sa que comença  en es ports africans de Barberia, que arriba a Paris i Flandes a través de ses terres mallorquines de Perpinyà i Colliure.

Però davant sa pressió aragonesa el Rei mallorquí no te altre remei que cedir. I així amb sa firma des Tractat de Perpinyà de 1279 en Jaume infeuda sa Corona de Mallorca an es seu germà Pere. Sa recomposició territorial aragonesa permet mantenir s’antic espai marítim, per on hi naveguen ses naus mallorquines, i també ses catalanes i valencianes sense haver de satisfer es respectius aranzels a ses distintes corones aragonesa i mallorquina.

  

Però sa firma des Tractat no satisfà gens ni mica es desigs del Rei mallorquí. S’oportunitat de recuperar s’independència mallorquina sorgeix l’any 1284 durant ses lluites pes domini de Sicilia entre Aragó, Roma i França. En Jaume firma a Carcassona una aliança amb el Rei de França que permet es pas dets exèrcits francesos per territori mallorquí cap a Catalunya. Però sa derrota francesa desbarata es plans mallorquins. Sa situació empitjora fins es punt que en Jaume perd es regne illenc de mans de n’Alfons d’Aragó, qui envaeix Mallorca l’any 1285.

Després de llargues  negociacions entre Roma, Aragó i França,  on se mesclen es diversos interessos per ses illes de Sicília, Còrsega, Sardenya i Mallorca, en Jaume II recupera es seus dominis insulars amb so Tractat d’Argilers de 1298, amb sa condició de mantenir es vassallatge a Aragó.

Un pic recuperat es Regne de Mallorca, en Jaume II du a terme un ambiciós pla de reforma territorial i econòmica. Amb sa promulgació de ses Ordinacions del 1300 en Jaume II marca ses noves directrius territorials de sa Part Forana i comença sa reforma de Palma. A la Pagesia se cerca aixecar s’economia i racionalitzar s’espai agrari, creant-se noves viles i consolidant nuclis ja existents.

Simultàniament aplica un pla de reforma econòmica, que consta de tres punts. L’any 1300 crea sa moneda de Mallorca, i 10 anys més tard eixampla es sistema monetari mallorquí amb so reial d’or, es metall preciós que arriba des des Regne de Mali per sa ruta Nord-Sud de Barberia.

Dos anys després de tancar es sistema monetari estableix sa lleuda amb s’intenció de protegir s’economia illenca i a la vegada obtenir recursos econòmics per aplicar a sa reforma territorial des regne. Però s’aplicació d’aquest tribut a naus valencianes i catalanes només se pot mantenir fins el 1308 degut a ses fortes pressions aragoneses.

Sa tercera mesura presa p’en Jaume II i que si prospera, maldament ses protestes del Rei d’Aragó consisteix en  s’establiment d’una xarxa de consolats a s’estranger. Es primer que s’obri ès a Bugia l’any 1302, per obrir-ne posteriorment a Génova, Pisa, Sevilla, Tunis, Giger, Alger, Nàpols, Granada, Màlaga... Aquestes ciutats són es destins habituals des comerciants mallorquins que també arriben fins a llocs tant llunyans com Constantinoble, Anglaterra i Flandes. Es domini mallorquí des comerç amb el Nord d’Àfrica ès tal que entre 1308 i 1311 representa es 74% de ses relacions comercials en el Magreb, es 26% restant ès per catalans i valencians.

Es posteriors Reis mallorquins, en Sanxo i en Jaume III, seguiran enfrontats a Aragó fins a sa derrota de Llucmajor de 1349, on mor en Jaume III. Durant aquests més de 100 anys de regnats de sobrians mallorquins, se col·loquen es fonaments legals, organitzatius, jurídics i político-administratius des Regne de Mallorca, que són sa base de sa nostra identitat política, social, econòmica i cultural.