SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


Es meu darrer llibre "SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" el podeu adquirir a:

- es trasts de SOCIEDAD CIVICA BALEAR
- es trasts des GAB
- sa llibreria SAN PABLO (carrer st Miquel, 66)
- amazon.es

Versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.




lunes, 19 de marzo de 2012

MALLORCA I SA CONSTITUCIO DE CADIS DE 1812


Dia 11 maig de 1808, quan encara tenen lloc a Palma ses celebracions pel nou Rei Ferran, arriben ses notícies que el Rei se troba a França reunit amb en Napoleó, que es poble de Madrid s’ha aixecat dia 2 de maig contra es francesos i que sa Corona d’Espanya està en mans de l’Emperador francès. Com a la resta des territori espanyol, a Mallorca tenen lloc ses primeres reaccions d’indignació i solidaritat, a la vegada que se donen ses primeres declaracions en favor d’un aixecament, que finalment te lloc dia 28 de maig.
 

En poc temps se constitueix sa Junta Suprema de Govern presidida pes General Vives amb s’objectiu d’assumir es poder de s’illa, cercar s’ajuda de sa flota anglesa, i conservar es Regne davall es domini del Rei Ferran. A la resta de províncies espanyoles se van constituint més Juntes contra es poder francès: Valencia, Saragossa, Múrcia, Cantàbria, Galícia, Lleó, Lleida i Sevilla. Aquesta darrera Junta ès s’impulsora des text considerat com a sa declaració de guerra formal de dia 6 de juny de 1808. S’implicació de Mallorca a sa defensa de sa nació espanyola ès total. Des de sa pàtria mallorquina se participa en sa defensa nacional amb armes, municions i homos.


Després de sa victòria espanyola de Bailén, se fa precís una única autoritat política i militar que coordini sa reconquista des territori i poder fer front an es previsible contraatac napoleònic. D’aquesta manera ses Juntes consegueixen s’unitat de poder amb s’acord de dia 25 de setembre de 1808 a Aranjuez amb sa constitució de sa Junta Suprema Governativa, presidida p’en Floridablanca.
 

Amb s’arribada de s’exèrcit napoleònic sa guerra se decanta cap an es costat francès. Així i tot, es govern espanyol de sa Junta Central segueix sa seva feina. Amb data de 22 de maig de 1809, proposa sa celebració de Corts per l’any 1810, a més de sa creació d’una Comissió de Corts, presidida p’en Jovellanos, que prepararà ses reformes necessàries per poder dur endavant ses Corts. Ja dins l’any 1810, sa Junta Central, que se troba a sa ciutat lliure de Cadis, expedeix es seu darrer decret pel qual s’auto-dissol i dona pas an es Consell de Regència d’Espanya i Índies, que acabarà organitzant ses Corts des 24 de setembre de 1810, i que tenen com a missió redactar sa primera constitució espanyola.


Pes febrer de 1810 arriben ses instruccions per s’anomenament des cinc diputats baleàrics per assistir a sa convocatòria de Corts a Cadis. Ets elegits en representació de Mallorca són en Guillem Moragues, el bisbe Bernat Nadal, n’Antoni Llaneres i en Josep de Sales; per Eivissa en Josep Ribes; mentres que per Menorca no n’hi va cap.
 



Mallorca a més d’aportar homos a sa guerra peninsular se converteix en lloc d’asil d’emigrants valencians i catalans que fugen dets exèrcits francesos. A més aquests refugiats que arriben a Balears també hi ha presoners francesos capturats per ses tropes espanyoles. Entre ets anys 1809 i 1813 arriben a Mallorca uns 12.000 presoners de guerra francesos. D’ells, uns 2.000 romanen a Palma i a Maó. Mentres que es 10.000 restants són enviats a s’illa de Cabrera, on hi malviuen durant cinc anys. Uns 5.000 hi moren degut a ses seves ferides de guerra, com també de fam i de febres.
 

Ses Corts se celebren inicialment a sa Villa de la Real Isla de León, per passar posteriorment a sa veïnada ciutat de Cadis es mes de febrer de 1811. En elles hi participen es cinc diputats baleàrics. Iniciades ses Corts, sa Junta de Regència mana que tots ets estaments, ciutats i províncies prestin jurament an el Rei Ferran i a ses Corts constituïdes. Ets objectius fonamentals de ses Corts són adoptar ses mesures precises que acabin amb ses estructures de s’Antic Règim i aprovar una Constitució que canviï es règim polític. Ses reformes duites a terme se materialitzaran amb s’establiment de sa llibertat econòmica, comercial i de fabricació, sa llibertat de premsa, així com amb s’abolició des règim senyorial i des Tribunal de l’Inquisició.
 

Una de ses primeres mesures liberals preses per ses Corts de Cadis ès es Decret de llibertat de premsa de 10 de novembre de 1810. Sa seva aplicació té una especial incidència a Mallorca, ja que degut a s’arribada d’emigrants peninsulars se converteix en un des principals centres des pensament reaccionari espanyol. Sa premsa serveix com a lloc de confrontació dialèctica entre liberals i absolutistes. En només dos anys, a Palma, se passa d’una publicació periòdica de caràcter econòmic a quinze publicacions de setmanaris i diaris polítics i d’opinió.


Ses Corts de Cadis prossegueixen amb sa seva missió de redactar sa nova constitució espanyola. Així en plena Guerra d’Independència, dia 19 de març de 1812 ès promulgada a sa ciutat lliure de Cadis sa “Constitución Política de la Monarquía española”. Maldament representa es liberalisme davant s’absolutisme, té un caràcter de compromís entre ses diverses opcions que hi ha en aquest moment a Espanya. Ets il·lustrats, com en Jovellanos i en Floridablanca, que desitgen es retorn d’en Ferran per continuar ses reformes. Es liberals que aspiren a que sa guerra permeti fer una revolució que transformi s’Antic Règim en un règim liberal parlamentari. Ets absolutistes, molts de nobles i clergues, que volen es retorn a s’Antic Règim, i que compten amb so recolzament de sa major part de ses classes populars. En es seus articles se troben mencions explícites a sa realitat de sa nació espanyola per sa que també lluiten es mallorquins: “1. La nación española es la reunión de los españoles de ambos hemisferios; 12. “la religión de la nación española es y será perpetuamente la Católica Apostólica Romana”.


Es jurament de sa Constitució de Cadis pes poble mallorquí se produeix durant es mes d’agost de 1812. Primerament té lloc un acte pes carrers de Palma. Sa comitiva parteix des Palau de l’Almudaina i després de recórrer sa part alta de sa ciutat arriba fins an es Born on hi ha col·locada una tribuna amb so retrat del Rei Ferran. En aquesta tribuna se publica i jura sa Carta Magna. El sendemà juren sa Constitució ses parròquies i sa tropa, que coincideix amb ses notícies que arriben de s’alliberament de Madrid. Amb aquest jurament per part de sa ciutadania mallorquina s’implanta a Mallorca es nou Règim Constitucional nascut a Cadis.

S’establiment des nou model constitucional suposa s’anomenament i/o elecció de càrrecs corresponents a ses noves instituciones. Així se crea sa Diputació Provincial, presidida pes cap polític, i se constitueixen 48 ajuntaments a Mallorca, 7 a Menorca i 1 a Eivissa. Emperò es canvi de règim se troba amb diverses resistències per part dets absolutistes, sobre tot es clergues. Aquesta no acceptació des model constitucional du a contínues polèmiques entre liberals i absolutistes, on hi participen tant es propis mallorquins com també ets emigrats peninsulars.

Maldament el Rei Josep pot tornar entrar a Madrid pes novembre, una nova retirada de tropes por parte de Napoleó cap a Rússia a principi de 1813 permet ets aliats expulsar definitivament en Josep Bonapart de Madrid i derrotar es francesos es mes de juny a Vitòria. Amb aquestes derrotes es francesos abandonen tota sa Península, excepte Catalunya. Després de sa derrota, en Napoleó se prepara per defensar sa frontera fins a poder negociar amb en Ferran una sortida. A canvi de sa neutralitat espanyola a Europa en Ferran recupera sa Corona a principis de 1814 i pacta sa pau amb França. Amb sa firma des tractat de Valençay en Ferran recupera sa Corona Espanyola com a monarca absolut. Però amb el Rei Ferran es valors liberals emanats de Cadis seran eliminats amb sa supressió de sa Constitució de 1812, restaurant-se temporalment ses estructures de s’Antic Règim.

No hay comentarios: