SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


Es meu darrer llibre "SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" el podeu adquirir a:

- es trasts de SOCIEDAD CIVICA BALEAR
- es trasts des GAB
- sa llibreria SAN PABLO (carrer st Miquel, 66)
- amazon.es

Versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.




domingo, 25 de mayo de 2014

ES POBLADORS DE MALLORCA DE SA POSTCONQUISTA


Ni sa conquista de Mallorca va ser catalana, ni tampoc hi  hagué una repoblació catalana. En primer lloc, s’illa no ès repoblada ja que sa població mallorquina no s’esvaeïx. A Mallorca hi roman una considerable població sarraïna que en part se converteix an es cristianisme, per passar a ser considerats més tard es seus descendents com a ciutadans de Mallorca, i també un nucli important de població jueva. I no ès catalana ja que a més des catalans, que són majoritaris, també hi ha un important número de pobladors occitans i italians, així com altres hispans i europeus.

Com succeeix a sa conquista de 1229 sa Santa Seu també anima s’arribada  de nous pobladors cristians a Mallorca durant sa postconquista. A més d’aquest fet, una part des nous pobladors que arriben a Mallorca, fugen des rigors feudals des Continent, per gaudir de ses llibertats de sa Carta de Població de Mallorca de 1230. Es nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova patria que proclama s’aventurer portugués Pedro Gonsalviz:” ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum ubique omnia jura nuestra”.

Es fet que s’inmensa majoria des nous pobladores de Mallorca pertanyen a una gran àrea lingüística que abraça des de sa Provença, passant pes Llenguadoc, fins a Navarra al Nord i fins a Tarragona al Sud, els permet poder-se comunicar sense problemes ja que xerren unes llengües romançs molt parescudes. Això ès així ja que en es segle XIII encara estan per definir-se ses àrees lingüístiques actuals, no existeix sa llengua catalana.

Aquests ciutadans de Mallorca —cristians, jueus i sarraïns cristianitzas— són es qui impulsaran es desenrotllament econòmic i comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials promogudes pes monarca Jaume I. Durant tot es Regne privatiu Mallorca se convertirà en es centre  d’intercanvi comercial més important de tota la Mediterrània Occidental.


No hay comentarios: