Ni sa conquista de Mallorca va ser catalana, ni tampoc
hi hagué una repoblació catalana. En
primer lloc, s’illa no ès repoblada ja que sa població mallorquina no s’esvaeïx.
A Mallorca hi roman una considerable població sarraïna que en part se
converteix an es cristianisme, per passar a ser considerats més tard es seus
descendents com a ciutadans de Mallorca, i també un nucli important de població
jueva. I no ès catalana ja que a més des catalans, que són majoritaris, també
hi ha un important número de pobladors occitans i italians, així com altres
hispans i europeus.
Com succeeix a sa conquista de 1229 sa Santa Seu també
anima s’arribada de nous pobladors
cristians a Mallorca durant sa postconquista. A més d’aquest fet, una part des
nous pobladors que arriben a Mallorca, fugen des rigors feudals des Continent,
per gaudir de ses llibertats de sa Carta de Població de Mallorca de 1230. Es
nous ciutadans de Mallorca hi arriben per crear sa nova patria que proclama s’aventurer
portugués Pedro Gonsalviz:” ad defendendum Maioricarum patriam et salvandum
ubique omnia jura nuestra”.
Es fet que s’inmensa majoria des nous pobladores de
Mallorca pertanyen a una gran àrea lingüística que abraça des de sa Provença,
passant pes Llenguadoc, fins a Navarra al Nord i fins a Tarragona al Sud, els
permet poder-se comunicar sense problemes ja que xerren unes llengües romançs
molt parescudes. Això ès així ja que en es segle XIII encara estan per
definir-se ses àrees lingüístiques actuals, no existeix sa llengua catalana.
Aquests ciutadans de Mallorca —cristians, jueus i
sarraïns cristianitzas— són es qui impulsaran es desenrotllament econòmic i
comercial des Regne a partir de ses bases institucionals i comercials
promogudes pes monarca Jaume I. Durant tot es Regne privatiu Mallorca se
convertirà en es centre d’intercanvi
comercial més important de tota la Mediterrània Occidental.
No hay comentarios:
Publicar un comentario