Amb sa
recuperació de Mallorca per juliol de 1715 finalisa sa Guerra de Successió
d’Espanya. A partir d’ara en Felip se pot dedicar a sa necesaria reforma de
s’administració des territoris aragonesos, que consisteix en s’assimilació
centralista an es model castellà, encara que no de forma total i absoluta. Es
consells de s’antiga dinastía d’Àustria se transformen en cinc Secretaries de
Despatx (Estat, Guerra, Marina i Índies, Hisenda i Justícia). S’únic que se
manté ès es Consell de Castella, i ho fa com a orgue superior de s’estructura
monàrquica. També sa muda tota s’administració territorial i local, que a
partir d’ara se fonamenta en tres institucions: corregiments, intendències i
audiències.
A més de sa
reforma política de sa Monarquia, en Felip impulsa un procés de difusió
cultural realisat d’acord amb ses idees de s’il·lustració francesa. Es paquet
de reformes se completa amb so reforçament de s’indústria naval i d’armament, i
amb importants mesures econòmiques, com s’obertura des comerç colonial, sa
potenciació de ses exportacions, sobre tot cap a Amèrica, i sa creació de sa
moneda única. També se vol facilitar s’entrada i sa circulació des productes
indians amb sa creació d’un mercat interior espanyol mitjançant sa supressió de
ses duanes peninsulars, però que no se consolida degut a sa dificultat de ses
comunicacions i també a sa diversitat de lleis que encara se mantenen a cada
territori.
En quant a
Mallorca, una vegada controlada i assegurada s’illa, es mesos de juliol i agost
de 1715 sa majoria de tropes franceses i espanyoles se’n tornen, quedant només
una petita guarnició permanent. Es General d’Aspheld abandona Mallorca amb ses
seves tropes dia 2 d’agost. Es seu lloc ès ocupat p’en Juan Francisco de Bette,
que ès Marquès de Lede.
Després que Mallorca i Eivissa retornen a
s’obediència del Rei Felip, es regne balear, llevat de Menorca, se prepara per
integrar-se a sa nova estructura borbònica espanyola. A diferència des Decrets
de Nova Planta aplicats durant es període de guerra a Aragó i a València, es
corresponents a Mallorca i Catalunya s’apliquen un pic sa guerra ha acabat,
circumstància que permet que abans de sa seva aplicació sa tengui un petit
temps de negociació en quant an es model a aplicar.
Es Gran i
General Consell sabedor que es sistema pactista de franqueses seguirà es mateix camí que ès de la resta de
territoris aragonesos, elegeix dos síndics felipistes per anar a prestar
homenatge an el Rei en nom des Regne i sol·licitar sa conservació des seculars
privilegis. Durant aquest temps de negociació també hi participa es General
d’Aspheld, qui realisa un extens i dens informe en favor de sa romasa des règim
privatiu mallorquí, llevat d’aquells casos que vagin en contra de sa sobirania
del Rei, i es relacionats amb sa defensa de s’illa i es manteniment de forces
miliitars.
Però finalment
sa decisió presa pes Consell de Castella ès de signe contrari an es desigs des
regne illenc. A semblança de sa Nova Planta des Regne d’Aragó, es Regne de
Mallorca perd es seu règim autònom, encara que conserva part de ses lleis
pròpies. A aquesta supressió des govern autònom hi conflueixen dos factors: ès
una represàlia pes trencament unilateral per part des Jurats mallorquins des
pacte i des jurament de fidelitat prestat a en Felip en es moment de reconèixer
en Carles d’Àustria com a nou Rei; i a la vegada se troba emmarcat dins es
procés uniformador i centralisador des poder absolut que se viu a tota Europa.
Pes novembre de
1715 arriba sa norma definitiva que configura es nou model de govern des regne
mallorquí establint-hi una Audiència: “He considerado que las turbaciones de
la útlima guerra le han dexado en estado que necesita de algunas providencias”.
Així comença es Decret de “Nueva Planta de la Real Audiencia del Reyno de
Mallorca” de 28 de novembre de 1715. Aquesta norma borbònica, que ès
complementada amb altres lleis fins a l’any 1718, representa sa desaparició de
s’orgue de representació des Regne de Mallorca, es Gran i General Consell. Amb
sa nova llei, es Comandant General i l’Audiència són es nou poder polític,
legislatiu i judicial, són es nou govern des Regne de Mallorca.
Però dat que es
Decret de 1715 no mana expressament sa desaparició des Consell, aquest segueix
reunint-se i prenent acords. No ès fins an es mes d’agost de 1717 que el Rei el
suprimeix expressament: “he resuelto que no aya cuerpo que represente al
reino de Mallorca, ni el grande y general Consejo que avia antes”. Es
darrer Consell se celebra dia 27 d’octubre, compost pes mateixos consellers
elegits es mes de juny de 1715. Ses competències des Jurats de Palma que
ara se nomen regidors només ho són per sa capital, sense arribar a la resta de
s’illa ja que com mana es decret “sus facultades se siñan a lo económico y
político de la ciudad y de su distrito”.
Es Decret de
Nova Planta culmina es procés de concentració de poder reial iniciat dos-cents
anys enrera amb els Reis de la Casa d’Àustria. Durant es dos darrers segles
cada nou Rei de Mallorca ha anat retallant es poder municipal en benefici des
reial amb so consegüent enfrontament del Lloctinent amb sos Jurats. Ja ès amb
en Felip I quan comença vertaderament s’acurçament des privilegis des des
moment en que només jura aquells en que es Regne se troba en ús i possessió.
També ès durant es seu regnat que s’instaura sa Reial Audiència de Mallorca com
un nou orgue de poder polític, llevant sa majoria d’atribucions judicials an
ets oficials reials mallorquins, i agafant prerrogatives des Consell que no li
corresponen. Progressivament durant es regnats d’en Felip II i en Felip III, sa
veu representativa de Mallorca que ès es Consell ès ofegada quan se van
retallant o condicionant sa possibilitat d’enviar síndics i ambaixadors a la
Cort.
Es Decret
estableix ses funcions de l’Audiència i del Comandant General. Aquest darrer,
que ve a substituir sa figura del Lloctinent General, ja no ha d’esser
únicament català, valencià o aragonès, pot ser de qualsevol regne espanyol. El Comandant
General, representant des poder central, conserva es control des govern
militar, mentres que es govern polític, fins ara en mans del Lloctinent, l’ha
de compartir amb l’Audiència, una diarquia s’anomena vulgalmernt “Real
Acuerdo”. Aquest canvi suposarà sa substitució de sa conflictivitat entre
Lloctinent i Jurats, per sa brega entre Audiència i Comandant General pes
govern polític de Mallorca. El Comandat General presideix l’Audiència, sense
vot en causes judicials, i amb vot en es temes de govern, ja que, l’Audiència
segueix tractant en exclusiva ets assumptes judicials.
Una altra institució com ès sa Procuració
Reial també se veu afectada per sa reforma, i que passa a denominar-se Reial
Intendència. En quant a ses funcions, manté ses d’administració des béns i
drets de sa Corona. També assumeix sa recaptació dets imposts damunt sa sal, es
tabac i ses duanes, que fins ara han estat una important font d’ingressos de
s’Universitat.
Si per una
banda, s’aplicació des Decret de Nova Planta muda es dret públic mallorquí fent
desaparèixer es Jurats i es Consell, eines legislatives des regne, per altra
banda, tots aquells privilegis mallorquins que no van en contra de sa Reial
Cèdula queden expressament confirmats. A més se conserven importants
institucions com són es Consolat de Mar, es Col·legi de la Mercaderia i es
Sindicat de Fora. Ses dues primeres pes recolzament de sa classe mercantil
mallorquina a sa causa borbónica, mentres que es Sindicat de Fora se manté per
faciltar sa recaptació d’impots a ses viles.
Es poder
municipal queda reduït a una representació local de cada ciutat i vila. El Rei
se reserva s’elecció des vint regidors per sa ciutat de Palma i es dotze de sa
d’Alcúdia. Per ses altres viles ès l’Audiència que tria es regidors necessaris
segons es número d’habitants. Des vint regidors de s’Ajuntament de Palma no hi
ha cap mercader ni menestral, setze són cavallers i quatre ciutadans,
desapareixent d’aquesta manera es sistema de representació estamental que s’ha
conservat durant tota sa dinastia Àustria.
Es components
des primer ajuntament borbònic de Palma, naturalment, són tots felipistes. Es
nous regidors juren es seus càrrecs davant el nou Comandant General Marquès de
Casafuerte, dia 16 d’agost de 1717, encara que s’Ajuntament se constitueix un
any més tard, dia 5 d’agost de 1718. Poc després de sa seva constitució,
s’Intendent General des Regne assoleix sa figura castellana des Corregidor.
Aquest, a més de presidir s’Ajuntament, assumeix ses disminuïdes funcions
judicials des desaparegut veguer.
Però maldament
sa limitació inicial des poder local de sa capital en es propi municipi,
s’Ajuntament de Palma també segueix tractant certs assumptes que eren
competència de s’esvaït Consell que fan referència a tota s’illa, ja que amb sa
nova estructura de poder municipal se deixa un buit competencial que s’ha de
suplir: abastament, prevenció sanitària, fiscalitat, deute públic.
Ses
competències universals de s’Ajuntament de Palma són confirmades després
de sa seva constitució amb sa resolució del Comandant General de dia 6 d’agost
de 1718. En ella s’admet es manteniment de s’organigrama administratiu de
s’antic Consell, on existeixen oficis que s’encarreguen d’assumptes relatius a
tot es regne i que s’incorporen a s’Ajuntament. Aquest estructura burocràtica
universal se mantendrà fins a sa Constitució de 1834.
Curiosament sa
secular petició mallorquina de presència a Corts arriba amb so Privilegi de 12
d’octubre de 1717. El Rei Felip dona a Palma se veu de tot es Regne a Corts, “mando
y es mi voluntad que desde ahora y en adelante la Ciudad de Palma tenga y goze
la gracia de voto en Cortes por el Reyno”. Encara que són Corts Castellanes
i amb un paper merament protocol·lari, com ès sa jura des Príncep d’Astúries.
Sa primera asistència a Corts des representants mallorquins ès l’any 1724.
No hay comentarios:
Publicar un comentario