SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


Es meu darrer llibre "SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" el podeu adquirir a:

- es trasts de SOCIEDAD CIVICA BALEAR
- es trasts des GAB
- sa llibreria SAN PABLO (carrer st Miquel, 66)
- amazon.es

Versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.




martes, 23 de diciembre de 2014

ES DECRETS DE NOVA PLANTA D’EN FELIP V D’ESPANYA


Amb sa recuperació de Mallorca per juliol de 1715 finalisa sa Guerra de Successió d’Espanya. A partir d’ara en Felip se pot dedicar a sa necesaria reforma de s’administració des territoris aragonesos, que consisteix en s’assimilació centralista an es model castellà, encara que no de forma total i absoluta. Es consells de s’antiga dinastía d’Àustria se transformen en cinc Secretaries de Despatx (Estat, Guerra, Marina i Índies, Hisenda i Justícia). S’únic que se manté ès es Consell de Castella, i ho fa com a orgue superior de s’estructura monàrquica. També sa muda tota s’administració territorial i local, que a partir d’ara se fonamenta en tres institucions: corregiments, intendències i audiències. 

 
A més de sa reforma política de sa Monarquia, en Felip impulsa un procés de difusió cultural realisat d’acord amb ses idees de s’il·lustració francesa. Es paquet de reformes se completa amb so reforçament de s’indústria naval i d’armament, i amb importants mesures econòmiques, com s’obertura des comerç colonial, sa potenciació de ses exportacions, sobre tot cap a Amèrica, i sa creació de sa moneda única. També se vol facilitar s’entrada i sa circulació des productes indians amb sa creació d’un mercat interior espanyol mitjançant sa supressió de ses duanes peninsulars, però que no se consolida degut a sa dificultat de ses comunicacions i també a sa diversitat de lleis que encara se mantenen a cada territori.
 
 

 
En quant a Mallorca, una vegada controlada i assegurada s’illa, es mesos de juliol i agost de 1715 sa majoria de tropes franceses i espanyoles se’n tornen, quedant només una petita guarnició permanent. Es General d’Aspheld abandona Mallorca amb ses seves tropes dia 2 d’agost. Es seu lloc ès ocupat p’en Juan Francisco de Bette, que ès Marquès de Lede.

 
Després que Mallorca i Eivissa retornen a s’obediència del Rei Felip, es regne balear, llevat de Menorca, se prepara per integrar-se a sa nova estructura borbònica espanyola. A diferència des Decrets de Nova Planta aplicats durant es període de guerra a Aragó i a València, es corresponents a Mallorca i Catalunya s’apliquen un pic sa guerra ha acabat, circumstància que permet que abans de sa seva aplicació sa tengui un petit temps de negociació en quant an es model a aplicar.

 
Es Gran i General Consell sabedor que es sistema pactista de franqueses   seguirà es mateix camí que ès de la resta de territoris aragonesos, elegeix dos síndics felipistes per anar a prestar homenatge an el Rei en nom des Regne i sol·licitar sa conservació des seculars privilegis. Durant aquest temps de negociació també hi participa es General d’Aspheld, qui realisa un extens i dens informe en favor de sa romasa des règim privatiu mallorquí, llevat d’aquells casos que vagin en contra de sa sobirania del Rei, i es relacionats amb sa defensa de s’illa i es manteniment de forces miliitars.

 
Però finalment sa decisió presa pes Consell de Castella ès de signe contrari an es desigs des regne illenc. A semblança de sa Nova Planta des Regne d’Aragó, es Regne de Mallorca perd es seu règim autònom, encara que conserva part de ses lleis pròpies. A aquesta supressió des govern autònom hi conflueixen dos factors: ès una represàlia pes trencament unilateral per part des Jurats mallorquins des pacte i des jurament de fidelitat prestat a en Felip en es moment de reconèixer en Carles d’Àustria com a nou Rei; i a la vegada se troba emmarcat dins es procés uniformador i centralisador des poder absolut que se viu a tota Europa.



 
Pes novembre de 1715 arriba sa norma definitiva que configura es nou model de govern des regne mallorquí establint-hi una Audiència: “He considerado que las turbaciones de la útlima guerra le han dexado en estado que necesita de algunas providencias”. Així comença es Decret de “Nueva Planta de la Real Audiencia del Reyno de Mallorca” de 28 de novembre de 1715. Aquesta norma borbònica, que ès complementada amb altres lleis fins a l’any 1718, representa sa desaparició de s’orgue de representació des Regne de Mallorca, es Gran i General Consell. Amb sa nova llei, es Comandant General i l’Audiència són es nou poder polític, legislatiu i judicial, són es nou govern des Regne de Mallorca.

 
Però dat que es Decret de 1715 no mana expressament sa desaparició des Consell, aquest segueix reunint-se i prenent acords. No ès fins an es mes d’agost de 1717 que el Rei el suprimeix expressament: “he resuelto que no aya cuerpo que represente al reino de Mallorca, ni el grande y general Consejo que avia antes”. Es darrer Consell se celebra dia 27 d’octubre, compost pes mateixos consellers elegits es mes de juny de 1715. Ses competències des Jurats de Palma que ara se nomen regidors només ho són per sa capital, sense arribar a la resta de s’illa ja que com mana es decret “sus facultades se siñan a lo económico y político de la ciudad y de su distrito”.

 
Es Decret de Nova Planta culmina es procés de concentració de poder reial iniciat dos-cents anys enrera amb els Reis de la Casa d’Àustria. Durant es dos darrers segles cada nou Rei de Mallorca ha anat retallant es poder municipal en benefici des reial amb so consegüent enfrontament del Lloctinent amb sos Jurats. Ja ès amb en Felip I quan comença vertaderament s’acurçament des privilegis des des moment en que només jura aquells en que es Regne se troba en ús i possessió. També ès durant es seu regnat que s’instaura sa Reial Audiència de Mallorca com un nou orgue de poder polític, llevant sa majoria d’atribucions judicials an ets oficials reials mallorquins, i agafant prerrogatives des Consell que no li corresponen. Progressivament durant es regnats d’en Felip II i en Felip III, sa veu representativa de Mallorca que ès es Consell ès ofegada quan se van retallant o condicionant sa possibilitat d’enviar síndics i ambaixadors a la Cort.

 
Es Decret estableix ses funcions de l’Audiència i del Comandant General. Aquest darrer, que ve a substituir sa figura del Lloctinent General, ja no ha d’esser únicament català, valencià o aragonès, pot ser de qualsevol regne espanyol. El Comandant General, representant des poder central, conserva es control des govern militar, mentres que es govern polític, fins ara en mans del Lloctinent, l’ha de compartir amb l’Audiència, una diarquia s’anomena vulgalmernt “Real Acuerdo”. Aquest canvi suposarà sa substitució de sa conflictivitat entre Lloctinent i Jurats, per sa brega entre Audiència i Comandant General pes govern polític de Mallorca. El Comandat General presideix l’Audiència, sense vot en causes judicials, i amb vot en es temes de govern, ja que, l’Audiència segueix tractant en exclusiva ets assumptes judicials.
 
 

 
Una altra institució com ès sa Procuració Reial també se veu afectada per sa reforma, i que passa a denominar-se Reial Intendència. En quant a ses funcions, manté ses d’administració des béns i drets de sa Corona. També assumeix sa recaptació dets imposts damunt sa sal, es tabac i ses duanes, que fins ara han estat una important font d’ingressos de s’Universitat.

 
Si per una banda, s’aplicació des Decret de Nova Planta muda es dret públic mallorquí fent desaparèixer es Jurats i es Consell, eines legislatives des regne, per altra banda, tots aquells privilegis mallorquins que no van en contra de sa Reial Cèdula queden expressament confirmats. A més se conserven importants institucions com són es Consolat de Mar, es Col·legi de la Mercaderia i es Sindicat de Fora. Ses dues primeres pes recolzament de sa classe mercantil mallorquina a sa causa borbónica, mentres que es Sindicat de Fora se manté per faciltar sa recaptació d’impots a ses viles.

 
En quant an es dret privat mallorquí (penal, processal, civil, mercantil i comú), aquest se mantendrà fossilisati d’acord amb so Decret de 1715 quan afirma que ses lleis mallorquines s’aplicaran en ”todo lo demás que no está comprendido en este Decreto, es de mi voluntad y mando, se observen  todas las Reales Pragmatica y Privilegios con que se governaba antiguamente la Isla y Reyno de Mallorca”.


Es poder municipal queda reduït a una representació local de cada ciutat i vila. El Rei se reserva s’elecció des vint regidors per sa ciutat de Palma i es dotze de sa d’Alcúdia. Per ses altres viles ès l’Audiència que tria es regidors necessaris segons es número d’habitants. Des vint regidors de s’Ajuntament de Palma no hi ha cap mercader ni menestral, setze són cavallers i quatre ciutadans, desapareixent d’aquesta manera es sistema de representació estamental que s’ha conservat durant tota sa dinastia Àustria.

 
Es components des primer ajuntament borbònic de Palma, naturalment, són tots felipistes. Es nous regidors juren es seus càrrecs davant el nou Comandant General Marquès de Casafuerte, dia 16 d’agost de 1717, encara que s’Ajuntament se constitueix un any més tard, dia 5 d’agost de 1718. Poc després de sa seva constitució, s’Intendent General des Regne assoleix sa figura castellana des Corregidor. Aquest, a més de presidir s’Ajuntament, assumeix ses disminuïdes funcions judicials des desaparegut veguer.

 
Però maldament sa limitació inicial des poder local de sa capital en es propi municipi, s’Ajuntament de Palma també segueix tractant certs assumptes que eren competència de s’esvaït Consell que fan referència a tota s’illa, ja que amb sa nova estructura de poder municipal se deixa un buit competencial que s’ha de suplir: abastament, prevenció sanitària, fiscalitat, deute públic.

 
Ses competències universals de s’Ajuntament de Palma són confirmades després de sa seva constitució amb sa resolució del Comandant General de dia 6 d’agost de 1718. En ella s’admet es manteniment de s’organigrama administratiu de s’antic Consell, on existeixen oficis que s’encarreguen d’assumptes relatius a tot es regne i que s’incorporen a s’Ajuntament. Aquest estructura burocràtica universal se mantendrà fins a sa Constitució de 1834.
 

Curiosament sa secular petició mallorquina de presència a Corts arriba amb so Privilegi de 12 d’octubre de 1717. El Rei Felip dona a Palma se veu de tot es Regne a Corts, “mando y es mi voluntad que desde ahora y en adelante la Ciudad de Palma tenga y goze la gracia de voto en Cortes por el Reyno”. Encara que són Corts Castellanes i amb un paper merament protocol·lari, com ès sa jura des Príncep d’Astúries. Sa primera asistència a Corts des representants mallorquins ès l’any 1724.

No hay comentarios: