SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


Es meu darrer llibre "SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" el podeu adquirir a:

- es trasts de SOCIEDAD CIVICA BALEAR
- es trasts des GAB
- sa llibreria SAN PABLO (carrer st Miquel, 66)
- amazon.es

Versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.




domingo, 28 de diciembre de 2014

S’OBLIDADA DENOMINACIÓ TRIPLEMENT MIL.LENARIA DE BALEARS


Es nostros catalanistes no se cansen de deixar a un costat es triplement milenari nom de Balears per abraçar un nom foraster com Catalunya, demostrant un total despreci de sa nostra història i cultura. Es nom de Balears se remunta en es primer mileni a.C. quan es cartaginesos i es grecs batien ses dues illes majors, Mallorca i Menorca, com a Balears i Gimnèsies, respectivament, unes denominacions que fan referencia an ets habitants de ses dues illes, es foners. Unes illes que a s’Època Antiga són conegudes com Kromiusa (Mallorca), Melusa (Menorca), Pitiüsa (Eivissa) i Ofiüsa (Formentera).

 
Durant s’expansió marítima de Cartago es carteginesos s’estableixen a Pitiüsa on hi funden Ebusus el 654 a.C. i també arriben fins a ses costes de Mallorca i Menorca on són rebuts a pedradres pes "ba' lé yaroh", que signifca “mestres en llançament”, ès a dir, es foners, d’aquí es nom de Balears. En canvi es grecs batien Mallorca i Menorca com Gimnèsies, també degut an ets habitants de ses illes, es foners. Però els denominen gimnetas, que vol dir nu, en alusió a s’escàs equip militar que duen. Més tard es romans unifiquen sa denominació de tot s’arxipélag amb sa creació de sa província Balearica. Així i tot ses diverses denominacions de ses illes se segueixen emprant, separant Eivissa de Mallorca i Menorca. Abans de l’any 636 n’Isidor de Sevilla escriu: “Ebosus insula Hispaniae (...) Baleares insulae Hispaniae (...) et Gymnasides maior et minor, unde et eas vulgus Maioricam et Minoricam”.
 
 
 

 En es segle XI tenim documentat novament es nom de Balears. En es “Liber Maiolichinus de gestis pisanorum illustribus” d’en Llorenç de Verona, que relata sa creuada pisana de 1114/1115 contra es sarraïns mallorquins, se citen en diferents formes: Balea (Mallorca), Balea Minor (Menorca) i Balearis. En es “De Gestis Regum Anglorum” (1124) d’en William de Malmesbury,  on s’exhorta a favor de sa creuada contra es sarraïns, s’inclouen com a terres antigament cristianes i ara subjugades an ets sarraïns Hispània i Balears: “Hispania et Balearibus insulis subjugatis”.

 
En es preparatius de sa conquista de Mallorca es participants catalans, occitans i aragonesos denominen tot s’arxipèlag Balears. Es darrer dia de l’any 1228 en Jaume I concedeix an el bisbe de Barcelona sa jurisdicció damunt ses esglèsies de s’arxipèlag: “insulis Maioricarum scilicet Minoricarum atque Evice et in omnibus aliis Balearibus insulis”. Es 28 d’agost de 1229 es monarca ratifica una promesa anterior de recompensar es qui l’ajudin a s’empresa: “ad insulas Maioricas, Minoricas, Eviçam, et alias insulas que vocantur generaliter Baleares”. 

 
En es segle XIV tenim escases ocasions en que s’utilisa es nom de Balears. A l’any 1382 en es context de ses bandositats urbanes mallorquines, segons mos conta es Notari Mateu Salzet, es partidaris des sistema de franquesa fixen devora sa Volta Pintada un text d’oposició an es nou sistema d’insaculació, que diu: “Fle, misera, geme, vita sortem, Balearis: Mistrum adest, chaos inseviet, fies et tuis exul”. Després de sa constitució des Regne cristià de Mallorca sa denominació Balears cau pràcticament en desús en favor de Regne de Mallorques, per reprendre tornar a emprar-se a partir des segle XVII. L’any 1593 es cronista Joan Binimelis, d’acord amb s’encàrrec des jurats finalisa sa primera història des Regne. En Binimelis seguint sa pauta renaixentista eixampla s’historia des Regne de Mallorca arribant fins a s’Edat Antiga, d’on se recupera sa milenaria denominació de Balears, i ja per tot s’arxipèlag, es Regne Baleàric. Així tenim com en un judici de l’any 1606 se documenta sa Reial Audiència com sa “Regia Audientia Regni Balearium. Sa posterior història des Regne de Mallorques des cronista Joan Dameto de 1633 ja ho es de tot es Regne Baleàric: “Historia General del Reyno Balearico”. Un segle més tard, a un tractat notarial del 1725, trobam referències, fins i tot, a sa nostra denostada llengua balear: “Formularium testamenti Baleari lingua”.



 
Durant sa Guerra d’Independència (1808 – 1814) Mallorca, reprèn, encara que sigui per un curt període de temps, es seu propi destí davant s’inexistència des poder central que ha desaparegut amb s’invasió francesa. En poc temps se constitueix sa Junta Suprema de Govern de Mallorca amb s’objectiu d’assumir es poder de s’illa, cercar s’ajuda de sa flota anglesa, i conservar es Regne davall es domini del Rei Ferran. Es Regne Baleàric encunya ses darreres monedes on se titula en Ferran com a Rei de les Espanyes i de les Balears, “hisp. et balearium rex”.

 
A partir de sa “Consitución Política de la Monarquia Española” de 1812 sa denominació de Regne de Mallorca despareix per donar pas a “las Islas Baleares”, a sa “Provincia de las Islas Baleares”, o simplement “Baleares”, fins arribar a s’actual denominació de “Comunitat Autònoma de les Illes Balears”, que conserva sa milenaria denominació des nostro regne insular.

No hay comentarios: