SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


Es meu darrer llibre "SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" el podeu adquirir a:

- es trasts de SOCIEDAD CIVICA BALEAR
- es trasts des GAB
- sa llibreria SAN PABLO (carrer st Miquel, 66)
- amazon.es

Versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.




jueves, 1 de enero de 2015

A noltros, es ba' lé yaroh, Catalunya sí que mos roba

(Article publicat a Diario de Mallorca dia 8 d'octubre de 2014)



Per desgràcia nostra, es nacionalistes de sa nostra terra, es catalanistes, s'obliden des triplement mil·lenari nom de Balears per abraçar un nom foraster com ès Catalunya, de poc més de mil anys d'existència. Un desbarat que ve de s'equiparacio que fa s'ideologia catalanista de llengua i nació. Però, per noltros, es fet que sa llengua de Balears i Catalunya sigui sa mateixa no significa admetre aquesta igualació. Ja que no solament es bagatges culturals i històrics català i baleàric no són idèntics; ès que durant segles es baleàrics hem denominat sa llengua amb so nom de sa nostra terra perquè l'hem considerada tan nostra com es catalans. Hem de recordar que sa llengua duita pes conquistadors i pobladors cristians en es segle XIII era denominada pel rei Jaume I d'Aragó i també p'en Ramon Llull simplement "romanç". Es catalanisme ignora que el 1341 ja se deia que es mallorquí Guillem Revull xerrava "ad modum maioricencem", que el 1446 en Ferran Valentí traduïa ses Paradoxes d'en Ciceró "de latí en vulgar materno o mallorquí", que el 1593 en Joan Binimelis escrivia sa seva història de Mallorca "ab nostre lengua mallorquina", que el 1651 en Joan Fiol escrivia sa "Gramàtica llatina des Semperi, traduïda en mallorqui", que a un tractat notarial del 1725 hi trobam es "Formularium testamenti Baleari lingua", que el 1852 en Tomàs Aguiló escrivia ses seves "Poesies fantàstiques en mallorquí", i que el 1926 apareixia es primer fascicle des "Diccionari català-valencià-balear" de mossèn Alcover.
 
S'ideologia catalanista, a més de robar-mos es nom de sa llengua, uniformisada d'acord amb s'estàndard català de rel barcelonina de s'Institut d'Estudis Catalans, també mos vol robar es nostro passat històric. Recordem que sa denominació Balears, totalment denigrada i arraconada pes catalanisme, prové des mot fenici/cartaginès "ba' lé yaroh", que signifca "mestres en llançament", en al·lusió an es foners, es primers balears coneguts fora des nostro regne ja en es primer mil·lenni a.C. Una denominació que inicialment se referia només a ses illes de Mallorca i Menorca, però que se va estendre a tot s'arxipèlag, com molt bé admetia el rei Jaume I a sa promesa de conquista de Mallorca: "ad insulas Maioricas, Minoricas, Eviçam, et alias einsulas que vocantur generaliter Baleares".
 
Es catalanisme ès expert a oblidar-se d'aquells episodis de sa nostra història que no encaixen a sa seva doctrina, no vol saber res de qualsevol fet que suposi sa defensa de s'identitat mallorquina i balear. Així, tenen arraconats ets herois Cabrit i Bassa que s'oposaren a s'invasió de n'Alfons d'Aragó, com també sa mort d'en Jaume III a sa batalla de Llucmajor. En canvi, aquells personatges de sa nostra història que els són profitosos mos són robats: en Ramon Llull ès s'apòstol de sa llengua catalana i es Mapamundi d'en Cresques Abraham ès s'Atlas Català. Pes catalanisme balear, sa dinastia privativa mallorquina no ès més que una sucursal catalana. Ès sa manera que té d'ometre que es monarques mallorquins, començant p'en Jaume I, varen ser es qui col·locaren es fonaments de sa nostra identitat política, social i econòmica. Són es qui lluitaren contra els Reis d'Aragó per mantenir sa seva independència i autonomia. Ignoren que cada 12 de setembre celebram a Mallorca es jurament d'en Jaume II de ses franqueses. Tampoc no volen admetre que després de sa mort d'en Jaume III es mallorquins reclamaren amb força es llegat de sa dinastia privativa fins aconseguir que n'Alfons el Magnànim exclamàs amb so Privilegi de Gaeta de 1439 que "lo present Regne de Mallorques (...) en res del món sia sotmés al Principat de Catalunya".
 
Sa doctrina catalanista denigra i arracona es privilegi de 1312 del Rei Sanxo que atorga an es jurats mallorquins uns colors pes regne, només coneix sa quatribarrada. Per això cada 31 de desembre mos intenten robar sa festa de l'Estendard, on es representants mallorquins reten homenatge a sa gesta d'en Jaume I desfilant amb sos colors de sa Casa d'Aragó i no amb cap bandera de Catalunya. Estan tan adoctrinats que a ses escoles mostren sa data catalana de sa derrota a sa Guerra de Successió (una guerra entre dos reis d'Espanya, en Carles i en Felip), dia 11 de setembre de 1714, com una celebració i no saben, ni els interessa ensenyar, que Mallorca se va rendir dia 11 de juliol de 1715. Es catalanisme amaga també aquells efectius mallorquins que participaren an ets episodis finals de sa Reconquista, ets illencs que lluitaren a sa batalla de Lepant, es que s'allistaren a sa Gran Armada per sa conquista d'Anglaterra, i es que lluitaren a sa Guerra des Trenta Anys. Es catalanisme també s'oblida de s'aixecament mallorquí de dia 28 de maig de 1808 contra es francesos, de sa participació des diputats baleàrics en sa redacció de sa "Constitución Política de la Monarquía española" de 1812, així com de ses victòries de sa Divisió Mallorquina contra ses tropes napoleòniques. En definitiva, no són com noltros, "ba' lé yaroh".

No hay comentarios: