(Article publicat a Diario de Mallorca dia 8 d'octubre de 2014)
Per desgràcia nostra, es nacionalistes de sa nostra terra, es catalanistes,
s'obliden des triplement mil·lenari nom de Balears per abraçar un nom foraster
com ès Catalunya, de poc més de mil anys d'existència. Un desbarat que ve de
s'equiparacio que fa s'ideologia catalanista de llengua i nació. Però, per
noltros, es fet que sa llengua de Balears i Catalunya sigui sa mateixa no
significa admetre aquesta igualació. Ja que no solament es bagatges culturals i
històrics català i baleàric no són idèntics; ès que durant segles es baleàrics
hem denominat sa llengua amb so nom de sa nostra terra perquè l'hem considerada
tan nostra com es catalans. Hem de recordar que sa llengua duita pes conquistadors
i pobladors cristians en es segle XIII era denominada pel rei Jaume I d'Aragó i
també p'en Ramon Llull simplement "romanç". Es catalanisme
ignora que el 1341 ja se deia que es mallorquí Guillem Revull xerrava "ad
modum maioricencem", que el 1446 en Ferran Valentí traduïa ses
Paradoxes d'en Ciceró "de latí en vulgar materno o mallorquí",
que el 1593 en Joan Binimelis escrivia sa seva història de Mallorca "ab
nostre lengua mallorquina", que el 1651 en Joan Fiol escrivia sa
"Gramàtica llatina des Semperi, traduïda en mallorqui", que a un
tractat notarial del 1725 hi trobam es "Formularium testamenti Baleari
lingua", que el 1852 en Tomàs Aguiló escrivia ses seves "Poesies
fantàstiques en mallorquí", i que el 1926 apareixia es primer fascicle
des "Diccionari català-valencià-balear" de mossèn Alcover.
S'ideologia catalanista, a més de robar-mos es nom de sa llengua,
uniformisada d'acord amb s'estàndard català de rel barcelonina de s'Institut
d'Estudis Catalans, també mos vol robar es nostro passat històric. Recordem que
sa denominació Balears, totalment denigrada i arraconada pes catalanisme, prové
des mot fenici/cartaginès "ba' lé yaroh", que signifca
"mestres en llançament", en al·lusió an es foners, es primers balears
coneguts fora des nostro regne ja en es primer mil·lenni a.C. Una denominació
que inicialment se referia només a ses illes de Mallorca i Menorca, però que se
va estendre a tot s'arxipèlag, com molt bé admetia el rei Jaume I a sa promesa
de conquista de Mallorca: "ad insulas Maioricas, Minoricas, Eviçam, et
alias einsulas que vocantur generaliter Baleares".
Es catalanisme ès expert a oblidar-se d'aquells episodis de sa nostra
història que no encaixen a sa seva doctrina, no vol saber res de qualsevol fet
que suposi sa defensa de s'identitat mallorquina i balear. Així, tenen
arraconats ets herois Cabrit i Bassa que s'oposaren a s'invasió de n'Alfons
d'Aragó, com també sa mort d'en Jaume III a sa batalla de Llucmajor. En canvi,
aquells personatges de sa nostra història que els són profitosos mos són
robats: en Ramon Llull ès s'apòstol de sa llengua catalana i es Mapamundi d'en
Cresques Abraham ès s'Atlas Català. Pes catalanisme balear, sa dinastia
privativa mallorquina no ès més que una sucursal catalana. Ès sa manera que té
d'ometre que es monarques mallorquins, començant p'en Jaume I, varen ser es qui
col·locaren es fonaments de sa nostra identitat política, social i econòmica.
Són es qui lluitaren contra els Reis d'Aragó per mantenir sa seva independència
i autonomia. Ignoren que cada 12 de setembre celebram a Mallorca es jurament
d'en Jaume II de ses franqueses. Tampoc no volen admetre que després de sa mort
d'en Jaume III es mallorquins reclamaren amb força es llegat de sa dinastia
privativa fins aconseguir que n'Alfons el Magnànim exclamàs amb so Privilegi de
Gaeta de 1439 que "lo present Regne de Mallorques (...) en res del món
sia sotmés al Principat de Catalunya".
Sa doctrina catalanista denigra i arracona es privilegi de 1312 del Rei
Sanxo que atorga an es jurats mallorquins uns colors pes regne, només coneix sa
quatribarrada. Per això cada 31 de desembre mos intenten robar sa festa de
l'Estendard, on es representants mallorquins reten homenatge a sa gesta d'en
Jaume I desfilant amb sos colors de sa Casa d'Aragó i no amb cap bandera de Catalunya.
Estan tan adoctrinats que a ses escoles mostren sa data catalana de sa derrota
a sa Guerra de Successió (una guerra entre dos reis d'Espanya, en Carles i en
Felip), dia 11 de setembre de 1714, com una celebració i no saben, ni els
interessa ensenyar, que Mallorca se va rendir dia 11 de juliol de 1715. Es
catalanisme amaga també aquells efectius mallorquins que participaren an ets
episodis finals de sa Reconquista, ets illencs que lluitaren a sa batalla de
Lepant, es que s'allistaren a sa Gran Armada per sa conquista d'Anglaterra, i
es que lluitaren a sa Guerra des Trenta Anys. Es catalanisme també s'oblida de
s'aixecament mallorquí de dia 28 de maig de 1808 contra es francesos, de sa
participació des diputats baleàrics en sa redacció de sa "Constitución
Política de la Monarquía española" de 1812, així com de ses victòries de
sa Divisió Mallorquina contra ses tropes napoleòniques. En definitiva, no són
com noltros, "ba' lé yaroh".
No hay comentarios:
Publicar un comentario