SA PATRIA MALLORQUINA A S'EDAT MODERNA








Apreciats amics i amigues "SA PATRIA MALLORQUINA A S'EDAT MODERNA" ho podeu tenir a ca vostra només escrivint un correu a sapatrimallorquina@gmail.com. Vos ho enviaré contra-reemborsament (amb ports i transport inclosos) per 25 euros. En es correu heu d'indicar nom i direcció complets.

Aquí vos transcric sa contraportada:

Dia 8 de juny de 1517 s’ambaixador mallorquí Joan Crespí a sa Cort Reial de Gant afirma que “los conquistadors del regne som stats nosaltres mateixos qui romangueren en aquell”. Amb aquestes paraules se resumeix a la perfecció com d’ença de sa conquista d’en Jaume I ets habitants de Mallorca s’han oblidat des seu origen català, occità i sarraí, únicament són mallorquins. Si durant aquests dos segles i mig sa pàtria des mallorquins pateix i tem per sa seva independència i autonomia degut an ets intents annexionistes catalans, durant es tres-cents anys que segueixen i que conformen s’Edat Moderna sa nova font de tensió ès es centralisme castellà de sa Monarquia d’Espanya.

sábado, 3 de enero de 2015

Missioners mallorquins a Nova Espanya

Sa presència de mallorquins, com també de catalans, aragonesos i valencians a Amèrica després des seu descobriment ès escassa, degut a que s’empresa indiana es fonamentalment castellana i andalusa. Però quan se xerra de s’aportació mallorquina a sa colonització d’Amèrica s’ha de fixar s’atenció en dos punts: sa propagació de sa doctrina lul·liana, que ès assimilada pel Reis Catòlics, en Carles I i en Felip I, que permet que ets indígenes americans no siguin exterminats; i s’altre valor aportat que ès es representat per s’acció evangelitzadora i missional damunt ets indígenes americans. Seguint ses passes d’en Ramon Llull en es Nord d’Africa, quatre-cents anys més tard, són altres tres figures de sa pàtria mallorquina que duen s’Evangeli a Amèrica: Fra Antoni Llinàs, fundador des primer Col·legi de Propaganda Fide d’Amèrica; Fra Damià Massanet, evangelitzador de Texas; i Fra Juníper Serra, evangelitzador de Califòrnia.
 
En es nord des Virregnat de Nova Espanya, que comprèn es centre i es nord des continent americà, l’any 1683 es franciscà mallorquí Antoni Llinàs funda es primer Col·legi de Propaganda Fide de propagació de sa fe d’Amèrica a sa ciutat mexicana de Querétaro. S’idea original des col.legis de Propaganda Fide la trobam ja, perfectament definida, en Ramon Llull. Es primer col·legi ès es mallorquí de Miramar creat el 1276 p’en Llull i recolzat p’en Jaume II de Mallorca.
 
 
 
 
Fra Antoni Llinàs arriba a Querétaro amb vint-i-vuit missioners, dels quals dotze són mallorquins. S’objectiu de s’establiment d’un col·legi-seminari es preparar i formar missioners, per funcionar d’aquesta manera com un orgue central de missions. Des de Querétaro centre d’intercanvi comercial més important situat en es nord des virregnat surten evangelitzadors cap a Texas, Sonora, Colorado, Arizona i Califòrnia, que serveixen de complement per conquistar territori quan sa via militar ha fallat. An es final des segle XVII sa Monarquia Espanyola opta altre pic per sa colonització pacífica dets indígenes.
 
 
 
 
A partir de l’any 1688 Fra Damià Massanet acompanya n’Alonso de León a diverses expedicions que tenen per missió colonitzar i ocupar es territori de Texas amb s’objectiu d’aturar s’avanç francès des de Luisiana cap a Mèxic. Durant aquesta primera colonització de Texas Fra Damià Massanet estableix ses missions de “San Francisco de los Texas” i de “San Antonio”. Però finalment aquesta ocupació des territori texà s’ha d’abandonar el 1693 degut a sa manca de recursos i an es continuats conflictes amb sos indígenes. Sa colonització definitiva de Texas culminarà l’any 1716.
 
Casi mig segle més tard de sa fundació des primer Col·legi de Propaganda Fide americà per Fra Antoni Llinàs, arriba un altre mallorquí a Amèrica, Fra Juníper Serra. L’any 1749 es pare Serra arriba a sa ciutat mexicana de Querétaro juntament amb so seu company Fra Francesc Palou i vint missioners més. Tots ells romanen nou anys a sa Sierra Gorda mexicana dedicant-se a convertir ets indígenes a sa religió catòlica d’acord amb sa doctrina lul·liana.
 
Arran de s’expulsió des jesuïtes d’Espanya i de les Índies el 1767 sa tasca evangelitzadora de ses terres californianes ès encarregada an es franciscans. D’aquesta manera sa  seva colonització se li encomana a Fra Juníper Serra. L’any 1768 Fra Juníper juntament amb Fra Francesc Palou i tretze missioners més surten des Col·legi de Propaganda Fide de Querétaro per dirigir-se a sa Baixa Califòrnia a fer-se càrrec de ses devuit missions fundades pets ignasistes. Posteriorment, es Padre Viejo, nom donat pets indis a Fra Juníper Serra, parteix cap a s’Alta Califòrnia a s’expedició d’en Gaspar de Portolà, que té per objectiu consolidar se presència espanyola davant sa pressió britànica i russa.
 
Fins a sa seva mort el 1784 a Monterrey, es frare mallorquí colonitza Califòrnia on hi funda nou pobles-missió, que donaran lloc a ses més importants i poblades ciutats californianes: San Diego (1769), San Carlos Borromeo del Rio Carmelo (1770), San Gabriel (1771), San Antonio (1771), San Luis (1772), San Francisco (1776), San Juan Capistrano (1777), Santa Clara (1777), San Buenaventura (1782). Posteriorment després de sa seva mort encara se funden dotze missions més. Es nom de ses missions que va fundant Fra Juníper Serra per sa Califòrnia Septentrional corresponen an es nom de ses capelles des convent de Sant Bernadí des seu poble natal de Petra.
 
Es model implantat a ses missions espanyoles compagina s’activitat econòmica, principalment agrícola i de construcció, amb s’adoctrinament an es culte catòlic. Amb sa conquista de Califòrnia es Virregnat de Nova Espanya arriba a sa seva màxima expansió, penetrant en més de sa mitat de s’actual territori de Estats Units, dominant ses dues voreres del Mississipi, i arribant fins casi es Grans Llacs pel Nord.
 
Sa figura des franciscà mallorquí ès venerada a s’estat nordamericà de Califòrnia, essent considerat es fundador d’aquest, motiu pel qual Fra Juníper Serra té s’honor de que sa seva estàtua ocupa un des pedestals des capitoli de Washington com a fundador de s’Estat de Califòrnia.

 

No hay comentarios: