SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM


Es meu darrer llibre "SA LLENGO DE SA PÀTRIA MALLORQUINA: S'HERÈNCIA DES RUM" el podeu adquirir a:

- es trasts de SOCIEDAD CIVICA BALEAR
- es trasts des GAB
- sa llibreria SAN PABLO (carrer st Miquel, 66)
- amazon.es

Versa, entre altres aspectes, damunt s'origen de sa llengo mallorquina. Una cosa quedarà molt clara an es lector: sa llengo mallorquina no ès cap dialecte de sa llengo catalana.




domingo, 4 de enero de 2015

MALLORCA I S’UNIO D’ARMES DES COMTE-DUC D’OLIVARES


Es regnat d’en Felip III de Mallorca (IV d’Espanya) s’inicia amb sa Monarquia d’Espanya ja inmersa a sa Guerra des Trenta Anys. Es pes que suposa per Castella es manteniment pràcticament en exclusiu de ses guerres europees a ses fronteres espanyoles fa que es favorit del Rei, es Comte-Duc d’Olivares,  creï un programa de defensa comú denominat Unió d’Armes. Fins a aquest moment, a més de Castella, hi han contribuit Flandes i Italia (degut fonamentalment a que es diversos conflictes se donen a ses seves fronteres) , i  també ho han fet amb petits efectius es regnes de Mallorca, València, Aragó i Navarra, mentres que Catalunya i Portugal destaquen per sa seva contribució pràcticament nul·la.

 

Amb so decret de 25 de juliol de 1626 es Comte-Duc crea s’Unió d’Armes, que suposa es manteniment d’una reserva comú de 140.000 homos, dels quals 2.000 corresponen a Mallorca. Aquest contingent no ha d’estar permanentment en servici. En cas d’atac exterior, se’n mobilitzaria una sèptima part. Emperò es favorit se troba amb so refús frontal de Catalunya i Portugal de no voler aportar ni homos ni doblers. Es Regne de Mallorca espera a decidir com serà sa seva contribució, en homos o en doblers (tal com ho fan Aragó i València).
 
 

Mentres tant, sa guerra europea segueix i es Regne de Mallorca continua realitzant aportacions de tropes. El 1630 surten mil dos-cents mallorquins cap a sa guerra de Màntua i Montferrat, responent a sa petició del Rei Felip: “Amados y fieles: las cosas de Italia se han ido disponiendo en forma, que si para el 15 de octubre no se halla gran golpe de gente de mis exercitos, se puede temer una grande ruina (...) y siendo este Reyno de donde con mayor facilidad y brevedad se pueda acudir a esto”. Aquesta sortida de mallorquins cap a sa guerra se veu afavorida per ses dolentes collites des camp mallorquí. Per aquest motiu durant ets anys posteriors més mallorquines fugen de sa fam cap a sa guerra. Amb motiu de sa ràpida col·laboració mallorquina a ses peticions de tropes, es Regne rep s’agraïment reial amb aquestes paraules: “En que me obligares mucho, asegurándoos que no deseo nada más que mostrar a todos los naturales de este reino el agradecimiento con que le estoy, y cuanto conozco que soy el Rey que más os ha debido”.

 

Finalment per s’estiu de 1634 se fa efectiu es compromís assumit per Mallorca d’aportar dos mil soldats a s’Unió d’Armes des Comte-Duc. Seguint ses ordes reials ses tropes romanen a Mallorca llestes i preparades per partir cap a Catalunya “en caso de romper con Francia y asisitir en las fronteras de Catalunya”. S’entrada de França a sa guerra obliga a fer efectiva sa lleva ja votada  pes Consell mallorquí. Així l’ any 1635 surten es dos mil mallorquins cap an es continent comandats pel Lloctinent Cardona i pes Comte de Santa Maria de Formiguera. Es contingent mallorquí forma part de sa resposta espanyola a s’intervenció francesa que se dona també a la Mediterrània amb sa conquista de Santa Margalida i Sant Honorat, ses dues illes més grans de s’arxipèlag de Lerins situat davant sa costa francesa de Cannes.

 

Sa participació total de mallorquins a  sa Guerra des Trenta Anys s’estima en uns 15.000 homos d’un total de trenta-tres lleves realitzades.

No hay comentarios: