14.- QUAN ARRACONEN S’ESPERIT AVENTURER DES NAVEGANTS MALLORQUINS...

Es curiós com es catalanisme esborra o catalanisa aquelles gestes realisades pes mallorquins, com ès sa relació de Mallorca i l’Atlàntic. Sa vinculació de Mallorca amb l’Atlàntic s’inicia i se consolida durant sa dinastia privativa, i moltes vegades relacionada amb expedicions de navegants i comerciants genovesos, ja sigui perque empren Mallorca com a base, perque ses seves naus les piloten mallorquins o perque ses accions tenen lloc en espais de temps molt pròxims i pes mateixos endrets.

A final des segle XIII, durant es regnat d’en Jaume II de Mallorca, pocs anys després de sa reactivació pes genovesos de sa navegació per s’estret de Gibraltar es navegants mallorquins arriben fins a Anglaterra, com ès es cas des mercader mallorquí Willermi de Bone de Mayorka que a 1280 carrega llana en es port de Londres. I ja a principi des segle XIV es mallorquins també mantenen relacions mercantils amb ses ciutats africanes atlàntiques de Laraix i Anfa (actual Casablanca). Durant es regnat del Rei Sanxo se manté i se consolida es comerç mallorquí amb l’Àfrica Occidental i l’Atlàntic Nord, arribant fins a sa ciutat flamenca de Bruges el 1312.

A partir des regnat d’en Jaume III es comerç atlàntic ès potenciat amb sa firma d’aliances comercials amb Anglaterra. A 1337 n’Eduard III d’Anglaterra concedeix un salconduit per un any a en Pere de Vilardell per arribar fins a Southampton i cinc anys més tard a en Pere Otly de Mallorca per arribar amb sa seva embarcació fins a Anglaterra, a la vegada que se manté es comerç amb Flandes, com es cas d’en Jacme Ferrer. A mitjans des segle XIV es navegants mallorquins se dirigeixen encara més al sud d’Anfa i Larraix bordejant sa costa africana, arribant fins a ses Illes Canàries i més enllà des límits coneguts de cap Bojador. El 1346 hi ha documentada sa sortida d’una nova empresa, ara comercial i esclavista, des navegant mallorquí Jacme Ferrer cap a Riu de l’Or (actual Riu Senegal): “Partic l’uixer d’en Jacme Ferrer per ‘nar al Riu de l´Or al jorn de Sent Llorenç qui és a X d’agost e fo en l’any MCCCXLVI”. Aquesta expedició mallorquina no ès arraconada, ja ès anomenada "expedició catalana", pes fet que surt dibuixada a s'Atlas Mallorquí de 1375, i que sa doctrina catalanista malanomena "Atlas Català".

Ses expedicions mallorquines més enllà des cap Bojador s’anticipen casi un segle a sa ruta portuguesa de l’Àfrica Occidental, ja que no serà fins a 1434 que es mariner portugués Gil Eanes ultrapassa cap Bojador que obri sa porta de s’Atlàntic sud cap a Guinea a n’Enric el Navengat de Portugal. Es recolzament del Rei de Portugal a cercar noves rutes comercials i a sa navegació per s’oceà Atlàntic, amb sa creació de s’Escola de Sagres, enfront des caràcter privat i casi aventurer de ses expedicions mallorquines marca sa diferència entre qui sa queda sa glòria i sa fama de ser es primer en assolir Guinea i es riu Senegal. També s’ha de dir que es gran avançament de Portugal a sa carrera de l’Atàntic se deu a un mallorquí, an es Mestre Jacome de Mallorca, cridat el 1418 per n’Enric de Portugal a presidir s’acadèmia nàutica de Sagres, on mariners i científics intercanvien informació i tècniques, disenyen mapes, construeixen embarcacions i organisen expedicions. Des Mestre Jacome s'ha especulat si podria se en Jaume Ferrer o en Cresques Abraham, però resulta impossible que fos cap des dos. Això, sí, se tracta d'un altra mallorquí.