També s’intent mallorquí de conquista de ses Illes Canàries ès silenciat pes catalanisme, si fos català ja tendriem que ses Illes Afortuandes són catalanes, JA JA JA !!!!
Despres de s’arribada d’en Malocello a Lanzarote a 1312, no es fins sa dècada dets anys 40 que hi ha noves expedicions cap a ses Canàries, a 1341 n’hi ha una de genovesos i portuguesos, i ets anys 1342 i 1352 dues de mallorquines. El 1342 surten des de Mallorca quatre naus encapçalades pes capitans Guillem Pere, Francesc Desvalers, Bernat Valls i Domingo Gual rumb a s’illa de Gran Canària amb s’objectiu de descubrir i conquistar ses Illes Afortunades en nom d’en Jaume III de Mallorca. Però es resultat de s’empresa ès del tot infructuós pets expedicionaris.
Després de s’annexió des Regne de Mallorca a Aragó, en Pere I de Mallorca manté s’interés des seu predecessor per ses Illes Afortunades. El 1346 proposa sa promoció de sa construcció de dues naus a ses drassanes mallorquines per ajudar en Luis de la Cerda a sa colonisació i evangelisació de ses Canàries. Però que no se du a terme.
Durant es segle XIV s’interès mallorquí per s’Atlàntic continúa i concretament per ses Canàries, que se concrenta en sa missió d’evangelisació des mallorquins Joan Doria i Jaume Segarra. Així el 1352 parteix s’expedició cap a s’illa de Gran Canària, on hi van dotze indígenes canaris per ajudar a s’evangelisació d’acord amb sa doctrina d’en Ramon Llull. Poc temps després el Papa Climent VI crea es Bisbat de la Fortuna, llavors anomenat Bisbat de Telde, designant com a primer bisbe ès carmelità mallorquí Fra Bernat Font. Es tres bisbes posteriors també seran balears: el 1361 es dominic mallorquí Fra Bartomeu Ferrer, el 1369 es franciscà menorquí Fra Bonanat Tarí i el 1392 es mallorquí de s’Orde de Predicadors Fra Jaume Olzina. Durant aquests 40 anys de presència mallorquina a Telde hi ha més expedicions illenques: el 1366 s’expedició militar de neteja de ses aigües canàries des cavaller mallorquí Joan de Mora i també sa de caràcter evangèlic de 1386 de missioners mallorquins.
Finalment el 1393 una expedició esclavista de bascos i andalusos ençata s’odi des canaris contra qualsevol europeu, provocant que tots es colons i clergues mallorquins siguin assassinats. Sa desaparició definitiva des Bisbat de Telde i sa colònia mallorquina suposa acabar amb sa projecció atlàntica mallorquina, deixant es protagonisme a castellans i portuguesos. Durant es regnat dels Reis Catòlics, Castella incorpora definitivament ses Illes Canàries a sa seva Corona, coincidint amb s’empresa des descobriment.
Però sa feina mallorquina no queda sense fruit ja que s’aplicació de sa doctrina lul.liana facilita que durant es segle XV se dugui a terme sa cristianisació des ses Illes Canàries. Sa seva aplicació a Canàries ès es precedent de com se durà a terme sa colonisació i evangelisació de s’Amèrica espanyola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario