SA PATRIA MALLORQUINA: diciembre 2009

"SA PATRIA MALLORQUINA A S'EDAT MODERNA"

Apreciats amics i amigues "SA PATRIA MALLORQUINA A S'EDAT MODERNA" ja està a la venda i se pot adquirir en aquests llibreries:
- LLIBRES BONAIRE (PALMA)
- LLIBRES FIOL (PALMA)
- PAPERERIA ROCA (LLUCMAJOR)

Aquí vos transcric sa contraportada:

Dia 8 de juny de 1517 s’ambaixador mallorquí Joan Crespí a sa Cort Reial de Gant afirma que “los conquistadors del regne som stats nosaltres mateixos qui romangueren en aquell”. Amb aquestes paraules se resumeix a la perfecció com d’ença de sa conquista d’en Jaume I ets habitants de Mallorca s’han oblidat des seu origen català, occità i sarraí, únicament són allorquins. Si durant aquests dos segles i mig sa pàtria des mallorquins pateix i tem per sa seva independència i autonomia degut an ets intents annexionistes catalans, durant es tres-cents anys que segueixen i que conformen s’Edat Moderna sa nova font de tensió ès es centralisme castellà de sa Monarquia d’Espanya.

Cada capítol des llibre versa damunt es regnat d’un Rei de Mallorca, relatant s’història particular de sa pàtria mallorquina i aquells fets que tenen lloc en es dominis hispànics. Es llibre
plasma es fets polítics, socials i culturals seguint s’orde cronològic en que se produeixen. D’aquesta manera se succeeixen diversos fets de caràcter puntual amb altres que són estructurals a sa vida de sa pàtria mallorquina.

Paradoxalment, ara, en ple segle XXI, quan amb s’Estat Autonòmic Espanyol sa pàtria mallorquina ha conseguit oblidar-se des centralisme castellà, novament pateix ses ànsies assimiladores pancatalanistes.

martes, 29 de diciembre de 2009

SA FESTA MALLORQUINA DE S'ESTENDARD

Ara que s'atraca sa festa de l'estendard convé recordar que suposa per certs historiadors mallorquins sa conquista de 31 de desembre de 1229:

- "Es tracta d'un territori nou, repoblat totalment per catalans durant el segle XIII"; "en les relacions comercials no s'ha d'oblidar el paper dels genovesos, la presència dels quals a l'illa es remunta a les dates mateixes de la fundació del regne català". Pau Cateura.

-"La festa de l'estendard (...) ha estat la commemoració anual del naixement de les Balears amb la seva personalitat actual, mitjançant la seva incorporació a la civilització europea i catalana", "La seva continuïtat secular, en fan un element bàsic de la cultura de les Balears i, en conjunt, dels Països Catalans". Antoni I. Alomar.

-"El Llibre del Repartiment de Mallorca és el text documental més complet per tal d'estudiar amb detall el fet de la conquesta catalana de l'Illa"; "Com a últim episodi d'aquesta primera expansió catalana pel Mediterrani, la conquesta final de Manurqa al 1287". Ricard Soto.

Com podem comprovar amb aquestes afirmacions aquests autors deixen tot es protagonisme de sa conquista d'en Jaume I només a gents provinents de Catalunya. Realment no va ser així, si que hi havia catalans però també hi participaren conquistadors i pobladors aragonesos, llenguadocians, montpellerencs, marsellesos, italians, navarresos, castellans... Va ser una conquista cristiana del Rei d'Aragó, Jaume I. Va ser una creudada cristiana contra es sarraïns. Així ho proclamen es cronistes de s'època:

- Saint Denis: En cet an Jacques roy d’Arago conquist la terra de Mallorques

- Mateo de Paris, anno 1229 capta est insula Maiorica que sita est inter Africam et Marsiliam a rege Aragoniae et civibus Masilie

- Crònica Romana insertada en es “Thalamus Parvus” de Montpeller, En lan 1229 lo dernier jorn de desember, ço es a dire la vigilia dan nou, pres lo senhor de Jacme d’Aragon Malhorgas an sas ostz

- Bernat Desclot: Com lo rei En Jacme d’Aragó pres la ciutat de Mallorques, e fo en l’any de nostre senyor MCCXXVIIII, lo darrer dia de deembre”

- recopilació de ses lleis mallorquines de 1334: De la preson de la ciutat de Malorcha: Anno Dni. Millesimo CCXXIX pridie kls. Januarii capta fuit civitas Majoricarum á dom. Jacobo rege Aragonum.

- Llibre dels Feyts (del Rei En Jaume): E nós anam en est viatge en fe de Déu, e per aquells que no el creen, e anam sobre ells per dues coses, o per convertir-los o per destruir-los, e que tornem aquell regne a la fe de Nostre Senyor, e pus en nom d’ell anam, havem fiança en ell que ell nos quiarà

Maldament tot això que diuen aquests "historiadors" hem de tenir present que sa festa de l'Estendard es ben nostra i que sa bandera que celebram es sa del Rei d'Aragó i de ningú més. Ni celebram s'entrada de Mallorca an el món català, ni s'Estendard representa sa bandera de Catalunya, ni commemoram s'incorporació de Balears an es Països Catalans, ni el Rei En Jaume era català (va néixer a sa ciutat occitana de Montpeller).

martes, 8 de diciembre de 2009

1601. Història del Regne de Mallorca: "escrita ab nostra lengua mallorquina".

Durant s'Edat Moderna sa Pàtria Mallorquina passa des temor an es centralisme català de s’Edat Mitjana a sa realitat des centralisme castellà. Amb s’objectiu de recordar i ressaltar ses gestes des compatriotes mallorquins es Jurats de la Ciutat i el Regne encarreguen l’any 1593 an es polifacètic Joan Binimelis sa primera “Història del regne de Mallorca”. Es context en el qual es representants de sa Pàtria Mallorquina encarreguen s’obra coincideix amb sa presió de sa Monarquia damunt ets órgans de govern des Regne. Aquesta necessitat de realçar sa realitat mallorquina se troba present a tota s’obra. I així ho afirma es mateix cronista Binimelis: “entre altres obligacions que tenim los hòmens, una y no de las menors, és la que tenim a nostra pàtria”.

A més s’ha de dir que aquesta primera història de sa nostra pàtria mallorquina s’escriu originalment en mallorquí i llavors se tradueix an es castellà el 1601 tal com explica es mateix Binimelis, “està escrita y duplicada de ma mia, una en lengua castellana, y la altra, que es lo original, ab nostre lengua mallorquina”.

Si es polítics que patim avui en dia tenguessin es mateix amor que es cronista Binimelis per sa seva terra mallorquina no hauriem de sofrir tantes catalanades i punt.cat des nassos.